diumenge, 10 de gener de 2010

Avís per a navegants (ed.)

Només a títol d'aclariment: el que dic a continuació és una situació totalment real.


Ara fa un quant temps vaig rebre, al compte que consta en el meu perfil, un correu electrònic d'un senyor que em preguntava si jo era l'Empar. Com què no sóc l'Empar, sigui qui sigui, així li ho vaig fer saber.

Al cap de poc temps vaig rebre un altre correu electrònic del mateix senyor. Deia que em volia donar "explicacions". Que havia conegut en un xat una tal Empar, que era una dona de quaranta-sis anys i que s'expressava d'una forma molt similar a la meva. Que havien "quedat" i que li havia donat una adreça de correu electrònic, però que no li contestava.

L'adreça de correu electrònic sembla ser que era amb el nom de Clídice i que, fent recerca per Internet, havia trobat el meu nom i havia suposat, erròniament, que jo era la seva Empar.

Bé, no sé pas si aquesta història rebuscada era una excusa del susdit per lligar amb mi, com em va fer notar un bon amic, o si realment algú, l'Empar, per exemple, es feia o fa passar per mi. En tot cas us ho dic ben clar:

No tinc cap adreça de correu electrònic que contingui el nom de Clídice. Totes les meves adreces de correu electrònic estan al meu nom real. No participo en xats de cap tipus. No busco parella ni real, ni virtual. No faig mai comentaris "anònims" en cap blog ni en cap web i menys en la meva, no faig veure que no sóc qui sóc. Sembla ser que és un costum força arrelat aquest d'autocomentar-se en format "anònim", o comentar a parents com si no es coneguessin de res. No em sembla ètic i, per això, no ho faig. Si alguna cosa no em sembla bé ho dic, i sinó callo, però no m'amago ni fingeixo. Jo sóc de les que es prenen la medicació a les hores que em toca.

Per opinar i fer comentaris no faig servir cap altre àlies que Clídice i sempre associat a la URL d'aquesta pàgina. La meva adreça de correu és pública i està en el perfil. I, sobretot, el meu nom és Montserrat, no em dic Empar, amb tots els respectes.

39 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

Sona a real la història, si volia lligar amb tu era massa complicada l'explicació. A la xarxa hi ha gent molt rara i aixó dels xats es un safareig pitjor que el Facebook.

Bon diumenge

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tinc una curiositat: què t'ha fet triar aquest programa de mà per a il·lustrar la explicació?

òscar ha dit...

Jo tenia un professora de la Uni que se'n deia i la meva dona una amiga de l'ànima. Però, que jo sàpiga, ni una ni altra tenen un altre ego anomenat Clídice.

Crec que al senyor del mail només li queda una darrera opció: Paco Lobatón. :)

Bon diumenge!

Allau ha dit...

Clídice, has pensat en enregistrar el teu nick? Així podràs demandar els desaprensius/desaprensives que l'utilitzin sense el teu permís.

Respecte la il·lustració (que ja m'imagino per on va), m'has fet recordar en una de les poques coses que vaig treure de la novel·la de Màrius Carol. Resulta que l'actriu britànica Madeleine Carroll (Carroll!) després de triomfar de jove amb pel·lícules com aquesta o "Els 39 graons" de Hitchcok, va enretirar-se i va passar la resta de la seva vida a Palamós, on crec que hi està enterrada.

Allau ha dit...

Rectifico (una mica), la Carroll va morir el 1981 a Marbella, però està enterrada a Sant Antoni de Calonge.

pratinsky ha dit...

Empar (el nom ho explica tot una mica), aquest individu o individua anònim buscava empara, potser també emparentament...
La xarxa no deixa de ser un mon real, tan màgic i tan patètic.
Allau, haurem d'anar en processó a on calgui per demanar la teva Carollització.

Pantagruel ha dit...

Clídice, jo trobo aquí massa excusatio non petita... I no puc creure que hagi parents que es comenten en blogs com si no es coneguessin de res; no ho puc creure.

Striper ha dit...

De vegades aquests mitja acostumen a passar aquestes coses, u a vegades poden arribar a ser molestes.

Carme ha dit...

Queda, ben clar!

Segur que la història del senyor és ben real... hi ha històries molt estranyes a la xarxa. I el nom de Clídice és ben seductor... no és estrany que algú altre també l'hagi utilitzat.

De tota manera amb el teu aclariment m'has fet somriure. No podia imaginar-te de cap altra manera que tal com et descrius. Clara i neta.

rokins ha dit...

ja, ja, sempre va bé saber que no vols lligar... de totes maneres a mi m'agraden més peluts....
Una abraçada!

Lluís Bosch ha dit...

M'he quedat a mitges, sense arribar a decidir si acabes de penar un relat de ficció o no. Per algun detall del to, podria dir que estàs parlant de la realitat. A mi m'havien explicat alguna història similar, i òbiament com a estratègia per lligar. Abans hi havia gent que marcava números de telèfon a l'atzar, i si dspenjava una senyora provaven a veure què. La Bíblia diu "truca i t'obriran", i molts senyors practiquen la tàctica bíblica per a trobar senyores.
També crec que el nom d'Empar és significatiu de la psique de l'homenet. Hi ha una antiga cançó del gran Ricardo Solfa que diu més o menys "hay mujeres consuelo, hay mujeres dolores...". Aquest hi va afegir les "mujeres amparo".

Ferran ha dit...

Ai, amiga, això de les identitats virtuals! Tinc èpoques de xat, i cada cop que m'hi poso em juro a mi mateix que serà l'última: els xats són plens de mentiders/es, i els qui no ho som, desconfiem tant que... en fi, allò és un merder i poc que se'n treu gaire, de bò.

Un 10 per la gent autèntica i transparent, una butifarra de pagès pels qui s'amaguen i enganyen!

PS: jo tampoc entenc la relació del post amb la imatge de la pel·li. Suposo que perque la vaig veure deu fer uns 1.200 any i no recordo de què va...

montserratqp ha dit...

Més clara ja no ho pots ser i a qui no li agradi que s´hi posi fulles.
Que n´és de bonic el nom de Montserrat! (Empars, no us enfadeu,eh!)

Galderich ha dit...

Empar,
No dissimulis... Tothom ja se n'adonat que aquest és un missatge en clau per a recuperar el senyor de l'email!
;-)

Titània ha dit...

Aprofitant això de l'Empar. Un acudit que em va explicar una Empar que no li agrada el seu nom.

Truquen a la porta, ring, ring, i la persona que truca, quan li obren la porta diu: Està Amparin?", i el que ha obert li contesta: "no, tot som homes i estem menjant". Hahahahahahaha...

I compte amb els espavilats, que n'hi ha a gabadals, amb el rotllo de les Emparins et foten cada ensarronada....

Jesús M. Tibau ha dit...

jo sempre vaig amb el meu nom per davant, tot iq ue respecto la gent que prefereix refugiar-se rere un pseudònim, sempre i quant no es facin passar per una altra persona.
La teva història és interessant.

Molon labe ha dit...

Qui molt es justifica... o mases explicacions dóna...

marta ha dit...

Ostres, i jo que em pensava que et deies Clídice de debò... és igual, per mi t'ho seguiràs dient :)

annna ha dit...

M'agrada la manera en què deixes clar tal i com ets: clara i transparent, que vas de cara i no utilitzes subterfugis per tant el senyor en qüestió probablement o vol lligar amb tu o s¡ha equivocat d'empar!!
A la xarxa hi ha molta gent que no sap què fer i es dedica a incordiar a als altres!!.
Paciencia Clídice!

;-))

en Girbén ha dit...

No és ben bé el cas que expliques però té a veure amb els conflictes d'identitat a la xarxa...
Tinc una amiga de nom i cognoms difícils i bascos (de fet és filòloga i, oju feina!, donava classes d'eusquera al jutges destinats al País Basc) que té la mala pata de què una actriu que surt a les sèries de tele espanyoles es diu exactament com ella.
"O em canvio el nom -em deia- o estic condemnada a viure eternament sepultada per les seves desenes de milers de referències; al Google jo no puc existir" "Això ho solucionaries fent-ne una de molt i molt grossa -vaig respondre-li".

joanfer ha dit...

La veritats és que d'històries com aquestes n'hi ha per escriure un llibre. Jo estic en la línia d'en Pantagruel en "l'excusatio non petita". Però bé, suposo que tan fa.

A la xarxa penso que s'ha de valorar molt la transparència a l'hora d'identificar-te correctament quan fas un comentari, envies un correu, etc... Això diu molt de les persones.

garbi24 ha dit...

M'ha soptat això de auto comentar-se, com està la xarxa.....
Però no et preocupis, aquestes coses passen, com els anònims dient bajanades i altres coses...tu a lo tuyo i el senyor si no troba l'Empar...que s'auto....comenti.
A partir d'ara les teves conquestes baixaran en picat, al fer públic que no busques.....;), això que promet una dona que diu que no fingeix...jejejeje. Bon diumenge!!!

- assumpta - ha dit...

Crec que al "senyor" aquest li haurà quedat ben clar, doncs no ho pots explicar millor. Ho sento, però com no recordo la pel·lícula, no lligo la relació :( que hi pot haver, ja m'ho diràs.
No m'agrada la gent que no va de cara i potser per això també faig servir el meu nom real a tot arreu.
Si mai em busquen problemes ja en parlariem.
Petons de bon diiumenge.
=)

SM ha dit...

Empar, ens tenies ben enganyats! I jo que em pensava qeu et deies Montserrat. Sort que amb aquest mail ho has aclarit tot...

XeXu ha dit...

Si que t'ho has pres malament! Penso que en declinar les seves ofertes amablement ja ho haguessis tingut llest. És cert que hi ha gent molt rara pel món, i pel món virtual ja no et dic. De totes maneres, em sorprenen les teves declaracions. Jo dec ser molt ingenu. De veritat que hi ha gent que es comenta a si mateix com a anònim? Sé que hi ha gent que s'amaga rere anònims per no donar la cara, però algunes coses que dius em semblen una mica rocambolesques. Tot i així, no sé de què m'estranyo, si hi ha gent per tot! Això em passa per anar de bona fer i pensar que tothom és molt maco per aquí.

zel ha dit...

I que me'n dius d'aquells que se t'acosten pel carrer, et diuen un nom qualsevol, i et juren i perjuren amb cara de bonàs que us coneixeu d'algun lloc ben real i del tot legal? Res, que hi ha qui busca desesperadament...

Clidice ha dit...

Francesc P. gràcies, bé hi ha gent per a tot, com a tot arreu :)

Xiruquero és per la història de la pel·lícula :) la suplantació de personalitat és una cosa més que curiosa :)

òscar si, el pobre, no sé si era certa o no la seva història, però a mi em va fer força llàstima.

Allau no puc enregistrar res atès que sóc contrària als drets d'autor :) Això teu amb Carroll ja està prenent dimensions sobrenaturals :P

pratinsky, ja és això, la Xarxa, aquest gran mercat! :)

Pantagruel no siguis dolentot :P

Striper bé, a mi no em va semblar una molèstia exactament, més que res em va fer veure la necessitat d'aclarir algunes coses :)

Carme amb el senyor em sembla que vaig ser amable i educada, no veig perquè m'he de malfiar, ell va ser amable i educat. Tot i que el post no només tracta d'ell i la seva Empar. Perquè no m'agrada que ningú s'enganyi amb mi :)

rokins caxis! ara m'has frustrat ;P Una abraçada gens peluda :)

Lluís hahaha, no havia pensat en el significat del nom de la susdita, però vist així ... i si, és real, encara en guardo els mails.

Ferran per la suplantació de la personalitat la pel·li. No puc dir res dels xats perquè potser he xatejat un parell o tres de cops a la vida i m'he avorrit sobiranament :)

montserratqp si, però quan vaig necessitar un nick Montserrat ja estava més que "pillat", i com què tothom t'acaba dient Montse i no m'agrada ... :)

Galderich caxis! m'has pillat! :D

Titània tustasfatal! jo ja estic una mica massa "entrenada" :P

Jesús M. per a mi el pseudònim era una qüestió purament funcional, per això al Facebook faig servir el nom real i la meva e-adreça també està al meu nom :)

Hola Molon labe si ho dius per ell, bé, cadascú, si ho dius per mi, jo no em justifico, només explico :)

marta :) diga'm com vulguis, mentre no m'insultis ;P

annna cap problema, no m'agrada fer perdre el temps a la gent ni que me'l facin perdre a mi :)

ÉS prou fotut Girbén per la teva pobra amiga, a vegades s'han de suportar servituds estranyes :)

joanfer jo sóc molt gelosa del meu espai, el comparteixo lliurement, però no m'agrada veure'm embolicada en problemes d'altres, no m'interessa :)

garbi24 vaja! no ho havia pensat això, com tots els meus "fans" amb pretensions eròtico-festives baixaran en picat ;) què hi farem! resignació! :D

-assumpta- al senyor en qüestió li vaig respondre en el seu moment i no s'ha repetit l'"error". Respecte a la pel·li és sobre la suplantació de personalitat. Petons :)

SM hehehe, és que no se us pot amagar res eh! ;P

XeXu i d'on treus tu que jo m'ho he pres malament? és més, m'ho vaig prendre com un divertiment, ho vaig trobar una curiosa forma de relacionar-se. I, només cal que busquis a la wiki paraules com "troll", "leecher", "fake", "newbies", etc., etc., que per Internet la fauna és molt i molt variada :) I si, normalment, tothom és molt maco, això és el millor, que les coses "fora de la norma" són escasses :)

zel hahahahaha no m'ha passat mai això, deu ser que jo no vaig despertant passions com tu ballant amb sabates vermelles ;P

Príncep de les milotxes ha dit...

Sembla que haja arribat una mica tard als comentaris déu n'hi dó, però m'ha agradat el títol de l'article... una expressió que jo mateix he utilitzat en algun article...
Personalment m'agrades tal qual ets, he sabut que tu no fas trampes des què vaig escanejar el teu blog... Mira, avantatges que tenen els prínceps, que tu què et creus!
I llevat del cas que siguen imprescindibles, sense píndoles t'imagine encara molt més millor.
Petonets!

Clidice ha dit...

Els primus inter pares no fan mai tard, que tenen el privilegi de que l'hora s'ajusti a ells ;) gràcies Príncep per la teva amabilitat. En tot cas si les coses queden clares entre les persones, les possibilitats d'equívocs es redueixen dràsticament, aquest i no d'altre, era el meu propòsit :)

sin acritú que diria aquell ;)

Cris ha dit...

i no sabem si ha trobat a la "seva" Empar? hi ha històries de tota mena, i tant que si, algunes en tinc jo per fer mig llibre :) petons!

Ángel ha dit...

Pero cuanto "pirado" anda suelto. Es lo que tiene este mundillo de la Blogosfera, en fin paciencia.
Yo también soy de los que se medican según prescripción facultativa, a las horas indicadas ;-)

un fuerte abrazo

rits ha dit...

ostres, quina història tan curiosa!
crec que no calia que donéssis explicacions. El post està molt bé per si t'has quedat descansada explicant-ho, però mira, no crcec que calguin explicacions. No ets l'Empar i ja està.

Hi ha gent per tot. Espero que no et torni a molestar.

Clidice ha dit...

Si Cris, en podríem fer una enciclopèdia de tot plegat :)

Ves Ángel? los que nos tomamos las pastillas cuando toca, casi pasamos por normales no? :D mejor tomarlo con humor :)

No rits, no em va molestar aleshores ni m'ha tornat a molestar. Em molesten algunes maneres de personatges que volten per la blogosfera i que, emparats en el suposat anonimat, treuen el pitjor d'ells. Sortosament sempre se'ls acaba veient el llautó :)

Ferran ha dit...

Veus? el que et deia: no recordo de què va la pel·li. Merci per l'aclariment.

Bona setmana!

montserratqp ha dit...

Jo tampoc suporto que em diguin Montse. Per aquí dalt ja han après a dir Montserrat, encara que sigui en esdrúixol i amb una R molt english.

Clidice ha dit...

Sembla ser que algunes persones han advertit mal humor o mala llet, directament, en el meu post. No estic enfadada i em sap greu si aquesta ha estat la impressió. Senzillament no m'agrada que s'intenti jugar amb mi, no m'agrada que la gent utilitzi aquest medi escudant-se en un cert aire d'invulnerabilitat, per donar via lliure als seus problemes o a les seves compulsions. La gent que tenim el cap més o menys seré podem enfrontar-nos-hi amb una certa coherència i sortir-ne força indemnes, però moltes vegades s'aprofiten de gent més feble i aquí si que m'emprenya tot plegat. Però no és el cas del senyor adorador de l'Empar que, repeteixo, no em va molestar, més enllà de fornir-me d'una anècdota o de fer-me veure que hi ha gent que, com diria la meva àvia, té molt pocs mitjons per a sargir i fan el que fan :)

estrip ha dit...

Tant de bo aquesta persona trobi a la seva Empar. Podria ser una bonica història d'amor.

Perquè no fem una campanya als blocs per buscar a l'empar? :)))

Arare ha dit...

ràpid, ràpid. un dia t'explicaré el "xiste" de la granoteta.

Escolta, queda ben clar, claríssim, jo sóc com tu. Quan havia xatejat - ja fa moooooolt temps- mai dels mais m'havia fet passar per un altre.

I ara si que marxo, que no és el meu pccccccccc.... aixxx

Clidice ha dit...

estrip potser millor no meneallo ;)

Arare guapa, és que per a ser mentider has de tenir memòria i jo sóc un desastre :D