Avís per a navegants (ed.)

Només a títol d'aclariment: el que dic a continuació és una situació totalment real.

Ara fa un quant temps vaig rebre, al compte que consta en el meu perfil, un correu electrònic d'un senyor que em preguntava si jo era l'Empar. Com què no sóc l'Empar, sigui qui sigui, així li ho vaig fer saber.

Al cap de poc temps vaig rebre un altre correu electrònic del mateix senyor. Deia que em volia donar "explicacions". Que havia conegut en un xat una tal Empar, que era una dona de quaranta-sis anys i que s'expressava d'una forma molt similar a la meva. Que havien "quedat" i que li havia donat una adreça de correu electrònic, però que no li contestava.

L'adreça de correu electrònic sembla ser que era amb el nom de Clídice i que, fent recerca per Internet, havia trobat el meu nom i havia suposat, erròniament, que jo era la seva Empar.

Bé, no sé pas si aquesta història rebuscada era una excusa del susdit per lligar amb mi, com em va fer notar un bon amic, o si realment algú, l'Empar, per exemple, es feia o fa passar per mi. En tot cas us ho dic ben clar:

No tinc cap adreça de correu electrònic que contingui el nom de Clídice. Totes les meves adreces de correu electrònic estan al meu nom real. No participo en xats de cap tipus. No busco parella ni real, ni virtual. No faig mai comentaris "anònims" en cap blog ni en cap web i menys en la meva, no faig veure que no sóc qui sóc. Sembla ser que és un costum força arrelat aquest d'autocomentar-se en format "anònim", o comentar a parents com si no es coneguessin de res. No em sembla ètic i, per això, no ho faig. Si alguna cosa no em sembla bé ho dic, i sinó callo, però no m'amago ni fingeixo. Jo sóc de les que es prenen la medicació a les hores que em toca.

Per opinar i fer comentaris no faig servir cap altre àlies que Clídice i sempre associat a la URL d'aquesta pàgina. La meva adreça de correu és pública i està en el perfil. I, sobretot, el meu nom és Montserrat, no em dic Empar, amb tots els respectes.