dilluns, 22 de novembre del 2010

Coses que passen a ... Xàtiva

I mira que n'és de grossa la cosa, que només havia estat a la zona de València tot passant esverada amb el cotxe per anar a Alacant. I amb això d'El Penjoll i de tenir un cap de setmana d'aquells que dius: "ves que ara faria un Thelma & Louise", ja ens tens a la Glòria i a mi dalt d'un tren en direcció a Xàtiva.

Què se'ns hi havia perdut? Res i tot, les opcions eren Amsterdam, massa fred ara ja, Puerto Urraco, massa tètric, i Xàtiva. La tria era evident, a Xàtiva, a més, parlen una llengua similar a la nostra, alguns descerebrats en diuen català, però compte! no us equivoqueu! Que va quedar clar i patent que sense traductor no ens n'haguéssim sortit pas: és valencià, una llengua absolutament diferent de la nostra, que va néixer fora de qualsevol contacte amb la nostra i que no podem ni entendre ni parlar nosaltres, perquè no ens en sortiríem pas.

Fer turisme peninsular està molt bé, i aprofitar-lo per desvirtualitzar al personal està millor, sobretot si és al voltant d'una taula ben proveïda. La crònica del viatge: aquí. Les curiositats? Doncs que a Xàtiva se'ls diu "socarrats", sembla que després que el "campechano" de Felipe V passés per allí i es descuidés d'apagar la torxa. I tenen una cervesa a la que han anomenat, també, Socarrada. Cervesa de mel i romaní, curiós i xocant el gust.

Evidentment, fruit de la ingesta de la Socarrada, una ha d'anar al servei. No, al militar no, que també podria ser, sinó a l'altre. I alguns dels sospitosos habituals de la casa ja saben que quan vaig als lavabos públics no ho puc evitar: acabo fent fotos. Al final haurem d'inaugurar una nova secció: art porcellànic li podríem dir, o artistes de Can Felip, mai més ben dit. Però és que la gent sempre m'acaba sorprenent. Sinó digueu-me si no és una preciositat això:
Té mèrit oi? La porta és negra, doncs ens proveïm d'un retolador blanc! Faltaria més! I no val un tipp-ex no! ha de ser retolador, veieu el traç, la cadència? I que me'n dieu de l'adjectiu? Paladegeu-lo: furrrrrrcia! I la paraula, ja en desús, lligada a "Sheyla", un nom tan exòtic. Serà una Sheyla aliena o nostrada? L'estil i el traç de la lletra ens parlen d'algú que no és pas una illetrada. Faig servir el femení atenent que estic en un lavabo de dones. Alguna cosa deu tenir el mot "furcia", aplicat a la Sheyla, que mereix substituir a la clàssica, avorrida i vulgar "puta".

"Sheyla es una furcia", condensació poètica, entropia contundent que m'emociona i em fa oblidar que algú truca volent entrar. "Ocupat!" exclamo sense parar de llegir, afamada, tots els rètols en blanc i vermell del cubicle ara elevat a la categoria d'exposició artística.

A la fi, arriba el sublim:
La cua comença a ser preocupant a fora. Però el món és així, la Sheyla és una fúrcia, però malgrat tot, estimo el Gorgonzola. Les cames em fan figa i m'assec a la tassa, aclaparada, al davant d'un descobriment tant cabdal per la meva existència. I és que és del tot cert: adoro el Gorgonzola! Ara, la veritat, no conec cap Sheyla i menys que sigui fúrcia. Potser que en parli amb la cambrera.

29 comentaris:

Alberich ha dit...

No sé si d’aquesta mena d’efusions escrites als WC públics se’n en pot dir que siguin un gènere literari molt proper a la poesia, però a mi em passa que també m’enganxen i em passo l’estona llegint-les. La del Gorgonzola és d’una expressivitat i un surrealisme increïbles, que canvia si es llegeix “for die” o “or die”...Molt bo.

sànset i utnoa ha dit...

No sé d'on deu sortir el terme "fúrcia", però sempre l'he trobat divertit.

Les cendres de Xàtiva, diu que avui encara se n'aixequen. Quin fet més màgic i curiós que -una vegada més- hem d'agrair als amics borbons.

*Sànset*

Allau ha dit...

Clídice, que el pixar no et faci oblidar l'escriure!

Mr. Aris ha dit...

Es que tothom porta un artista dins seu i necessiten expresar-lo, sense reprimir-se. I els lavabos cumpleixen aquesta funció, si no aquests pobres nois tindrien depresions i anirien al psicoleg.

Galderich ha dit...

Reconec que és un costum brut i que els lavabos es van degradant però no hi ha res millor com llegir aquestes notes...

Bona desvirtualització!

montse ha dit...

Estic d'acord amb el Galderich. Potser desprès, algú li agafa els gust d'escriure o de llegir.

Pilar ha dit...

És un bon entreteniment llegir el que hi ha escrit als lavabos que trobem en viatjar. Són un llibre plens de històries que dispara la imaginació...Igual i és per això que no s'atreveixen a treure'ls amb una cap de laca o vernís, previ poliment de les "parts malmeses".
És com anar al lavabo de casa, però sense llibre i no haver d'avorrir-te llegint la marca de paper que utilitzaràs desprès.
Trobo genial aquesta entrada.

Xavier Aliaga ha dit...

Xàtiva is different. No em direu que la conservació de l'adjectiu "furcia" no té la seua gràcia. I la declaració d'amor formagística és també de nota. Turisme com cal.

Joan ha dit...

Sempre he cregut que alguns lavabos estan premeditadament decorats. Si te'ls han de guixar igual, millor amb rotuladors blancs i lletra treballada que amb ... , no sé, alguna altra cosa menys digna.

Quina passió pel Gorgonzola. Imagina't, alliberant esfínters i passió formatgera alhora, vés. Quin món.

Lluís Bosch ha dit...

Crec que algun cop ja havies explicat la teva inclinació per les inscripcions d'aquesta mena. Contenen més informació sobre qui som i com pensem que alguns tractats de sociologia.
Impressionant i bellíssim, el de la Gorgonzola.

Elfreelang ha dit...

Literatura popular i grafittis improvisats que denoten les veritables preocupacions de la gent quan està a can roca ....impagable....quan es decidiran a posar propaganda electoral als serveis ? molta gent se'ls llegiria

Joana ha dit...

El que dius de la llengua, no sols passa a Xàtiva. Malaurademnt a tot el País Valencià, encara són moltes les persones que neguen la unitat lingüista. Que hi farem!!!

Refel ha dit...

Dona, Joana, a mi, que hi vaig estar, em sembla que és una ironia!

Garbí24 ha dit...

Vaja, segons les meves investigacions la sheyla és la que li a pres el noviet a la que ha escrit tal frase,sense deixar gaire espai a altres artistes.
Si és que qualsevol se'n va al Prado....veient tals exposicions.
Per cert el tlf. de la sheyla no hi sortia?

Anònim ha dit...

Jo diria que qui va escriure això de la Sheyla hi deuria estar una mica emprenyada... no sé per què m'ho sembla...
La "Socarrada" te l'estaves prenent en una formatgeria?

Carme Sala ha dit...

M'ha agradat molt aquesta part de la teva crònica, desde la "toilette" de senyores; a mi també m'agrada molt llegir-me els missatges de les portes dels lavabos...alguns són ben curiosos. I és que, el del Gorgonzola...no té preu.

Visca l'Art Porcel.lànic!
;-p

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sóc un malalt de llegir inscripcions rupestres a les portes i parets dels lavabos públics, podriem considerar que es filosofia o poesia underground que un por delectar-se llegint degudament assegut mentra practica el noble art de defecar.

Marta Contreras ha dit...

A mi m'agradaria saber què hi posa a les portes dels nois :)

Carles Tomàs ha dit...

És bona la idea d'anar col.leccionant sentències murals. De vegades et trobes filosofia pura.
Això d'entendre els socarrats sense haver estudiat la seua llengua, té moltíssim merit. Tú vales mucho, nena!

Cromlec ha dit...

Has pensat en publicar un recull de fotografies de poemes pintats a les portes dels WC? Seria interesant.

marta (volar de nit) ha dit...

Molt sospitosa la cal·ligrafia de la frase enamorada del Gorgonzola... quina bona lletra que fa, no?? Diria que en Gorgonzola no és un formatge sinó un noi italià que és conegut com el Gorgonzola i que va suspendre l'exament de Kant.

LEBLANSKY ha dit...

Ei, i l'estrelleta, eh? I l'estrelleta que hi ha una mica a sota de la "I"?

Clidice ha dit...

Alberich aquell lavabo era per passar-s'hi estona, sortia de la "norma" de totes totes :)

Sànset furcia és paraula castellana, però no sé pas d'on ve. I els borbons ja ho tenen això, es fan "estimar", ehem.

Allau ja ho deia l'àvia oi? :D

Aris ei! si és per evitar una depressió, jo dels amos del bar els posava rotuladors en un plumier al costat del paper :)

Galderich t'ho dic seriosament, l'important és que el lavabo estigui net i el mobiliari no estigui trencat, però en un bar musical, les parets sense guixar farien por no? :)

Clidice ha dit...

montse l'important és l'expressió i, com li dic al Galde, s'ha de veure també que és un bar musical.

Pilar el mal és que si t'ho passes bé llegint la gent s'emprenya a fora :)

Xavier Aliaga realment em va semblar fascinant, de les pintades de lavabo més originals que he vist mai :)

Joan i al damunt donar les gràcies per donar-me un apunt :)

Lluís Bosch si, ja n'he penjat altres vegades. M'ho va semblar molt bell :)

Clidice ha dit...

Elfreelang callaaaaaa, només faltaria trobar-te'ls dins el lavabo :)

Joana i Refel si, és irònic, però és per si ens llegeix el Camps, per exemple ^^

garbi24 no, llàstima oi? :P

tirantlobloc doncs no, crec que es deia Cap i Cua, un bar musical :)

La meva maleta podríem fer una sortida per la ruta del lavabo, evidentment amb consumició eh! hihihi

Clidice ha dit...

Puigcarbó un altre! el que m'estranya és que no en fem excursions :)

<marta a mi també, potser m'hi "colaré" :D

Carles Tomàs hahahaha gràcies! la veritat és que en cap moment em vaig sentir "fora" de casa :)

Cromlec en tinc alguna aquí al blog, sempre que en tinc ocasió en faig fotos, com a mínim si hi ha rètols interessants :)

marta (volar de nit) ja fas volar ... la imaginació :) em va xocar molt la cal·ligrafia, si. :)

LEBLANSKY la veritat és que no sabia on apuntar la càmera, tot una obra d'art :)

El porquet ha dit...

Doncs jo conec una Sheila (amb I llatina) i és un autèntic sol de primavera, una de les millors i més bones persones que he conegut mai.

Està clar que la meva no ha passat mai per Xàtiva!

Joan Vigó ha dit...

Molt millor posar gorgonzola... Imagina't posar "estimo el cabrales" o la mozzarela de búfala. D'aquí a la zoofília, un pas!

Clidice ha dit...

Mr. Missis evident :) o ves a saber, que l'enveja és molt dolenta i la pobra Sheyla és un tros de pa beneït i la seva "enemiga preferida" només es mor de la ràbia que li fa :)

Joan Vigó hahahahahaha m'has fet riure :) aquesta vessant no l'havia explorat. Tu deus ser psicòleg freudià no? :D