dimarts, 9 de novembre del 2010

Etapa negra: serra les dents, somriu, tot està bé

amargant
el sentiment
amargant
s'enfila gola amunt
amargant
com una glopada de fel
amargant

31 comentaris:

Puigmalet ha dit...

A mi, que tinc plantilla vella, em sembla que blooger no em permet aquests canvis de fons. Per això ja el tinc sempre negre!

maria ha dit...

respira, sobretot, respira

Anònim ha dit...

amargant, si...

Rokins ha dit...

aiiixxxxxxxx.... reconec sensació... sort que despres bé etapa blanca....

Sergi ha dit...

Un cop hagi sortit, posa-hi alguna cosa dolça a la boca, per treure el mal gust.

lolita lagarto ha dit...

no serà una etapa, serà una tapa ben dolça que et farà passar ben aviat l'amargor.
el sentiment poc a poc revifarà, segur!

Carme Sala ha dit...

Jo també estic esperant...serrant les dents. Esperant...

Alberich ha dit...

Un magnífic flash posat en blanc sobre negre, com un pensament fugisser d’un malson.
Salut.

Anònim ha dit...

És un flash??? Jo tinc una imatge estàtica! Clídice, què faig???

Joan ha dit...

Si s'enfila gola amunt és que ve de dins, així que gairebé millor fer-lo fora i alliberar-se'n. Serrar les dents és un gest proper a somriure, així que no et caldrà enganyar gaire la cara.

Un somriure és la millor medecina per l'ànima. Tot anirà bé.

Mr. Aris ha dit...

no vull ser maleduca't, però, heu vist el pix?

Carme Rosanas ha dit...

Un moment negre? espero que passi aviat i que trobis alguna cosa que et tregui l'amargor.

Una abraçada Clídice!

montse ha dit...

Surt a passejar i busca la companyia d'un bon amic o amiga.

Filadora ha dit...

Llegia el títol i em sentia la meva veu: "serrar les dents, somriure, tot està bé."
Quan res ho està, em repeteixo aquestes paraules contínuament, com un mantra. A mi m'ajuda.

Tot està bé, tot està bé...

Ànims!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És increïble com ens acostumem a conviure amb sentiments tant desagradables.

Lluís Bosch ha dit...

Una recaiguda en el negre? Espero que tot plegat sigui un experiment estètic. Salut (per si de cas).

Toni En Blanc ha dit...

M'encanten esta espècie de poemes visuals...

Pilar ha dit...

:-) ^-^ 0_0 <:)

Garbí24 ha dit...

Tinc el mateix gust a la boca, són mals temps, però estic convençut que passaran. Ens ho mereixem.
Prova amb gàrgares de llet condensada...;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

hi ha moments dolents i moments pitjors, em temo etàs en la segona fase. Respira a fons i pensa en el que realment és important i el que no, una bona valeriana ajuda també.
Mardita gestoria! dic jo....

Galderich ha dit...

Uf, endavant i a veure si fem el dia "depre blocaire" per fer teràpia de grup...

Unknown ha dit...

Fa dies que serro les dents i sento la glopada de fel. Amargant.

Haig de dir que em va semblar més punyent l'anterior, potser ho fa el déja vu, o potser allò de menys és més. No t'ho sabria dir.

maite mas ha dit...

Clídice,

Molt ben triat aquest blanc sobre negre: la tipografia que rescata el negre del fons. Bonic, trist i ben disposat. Aviam si podem endolcir entre tots plegats aquest amaretto...

òscar ha dit...

Les etapes negres solen tenir un tunelet en el que, al final, s'hi veu una llum blanca ben potent.

Mentre, anar practicant el cèlebre "dientes-dientes" pantojil va compensant. Ni que sigui mínimament.

marta (volar de nit) ha dit...

Coincideixo amb l'Eulàlia: no sé perquè però a mi també em va colpir més l'altra vegada.

Si és un experiment estètic em sembla un repte divertit seguir provant coses i veure el seu efecte.

L'altra cosa és que m'has fet pensar que a la vida també té lloc aquest efecte "em va colpir més la primera vegada". Uf.

Anna Tarambana ha dit...

Jo també ho veig tot negre! Però segur que passa!

NERON ha dit...

Hola Clidice.

Aquí te traigo una botella de cava de Almendralejo. Pa que te rías :-)

Un petó

Clidice ha dit...

Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Ara no puc contestar-vos. Només que avui deu ser el Dia del Blogaire Deprimit o alguna cosa semblant. Tot controlat. Un petó.

romanidemata ha dit...

cadascú te el seu mètode...
és que la foscor, foscor... fa por!

salut i bon migdia

María ha dit...

amargo
el sentimiento
amargo
sube garganta arriba
amargo
como una bocanada de hiel
amargo

y además en negro...
¡¡Parece que duele y todo, CLI!

Un beso ¿estás bien?
es que no se que te he entendido en tu comentario
ojalá sí cielo:)) Venga va, CLI, enciende una vela y respira verás como se te pasa...

En serio, cuídate

subo

Clidice ha dit...

Gràcies guapa! :)