divendres, 12 de novembre del 2010

Web de la setmana: Terre de froid

"Al març del 2007, la documentalista Dianne Whelan s'afegí a una expedició militar canadenca per anar a plantar una senyera a la punta més septentrional del Canadà. Viatjant en motoneu, van atravessar 2.000 quilòmetres sobre els terrenys més impracticables del planeta. Van aconseguir-ho en 16 dies."

Ara que una insigne aventurera blogaire ha decidit retornar a la ruta, malgrat els seus ferms (?) propòsits de tornar a la terreta, m'ha vingut de gust seguir la pista d'aquesta altra aventurera, la Dianne Whelan. Aquí hi trobareu la seva web personal, amb fotografies molt interessants, i aquí la de la pel·lícula d'aquest viatge. Ambdues (o les tres) pel preu d'una.

Bon cap de setmana!

15 comentaris:

Joan ha dit...

Vaja, no la coneixia, i realment m'ha sorprés gratament la seva web. Com sempre, gràcies per fer-nos descobrir racons ocults de la xarxa.

en Girbén ha dit...

De molt bon veure, la mossa; dic de les ales de joncs amb què s'engalana.
Quan l'acompanyi rumb al nord m'abrigaré de valent; com faig sempre que llegeixo o veig relats polars. I és que, per no sé quin coi de sinestèsia, sempre em quedo ben enravenat!

Mr. Aris ha dit...

Vaig veure la del 2007 al canal del National Geographic (crec). Espectacular.

Rafel ha dit...

Per un moment m'ha passat pel cap que et referies a la quatribarrada , en què estaria pensant?

Salut i compte amb el fred que ve.

Lluís Bosch ha dit...

El documental és impressionant, però no l'he acabat de veure. M'ha passat pel cap allò del Poe i l'Arthur Gordon Pym, però em passa cada cop que veig imatges glacials.
Com que aquí dalt a la Cerdanya comença a fer un fred que pela, crec que m'el guardo per mirar a partir del juny.

María ha dit...

Bé CLI,

algunes persones com tu aventurera ensenyen, que encara que sembli el contrari, alguns esperits intrèpids perduren per sobre de modes de vida, com incomoditats i fins i tot inutilitat de l'empresa que pugui semblar a alguns desconeixedors del tema. Al meu aquesta gent, no deixarà de admirar mai.

Molts petons, guapa.

PD

ET DEIXO AIXÒ AQUÍ, PER SI UN ALTRE DIA VOLS de discutir PER QUE NO ET CORTS OK? :-)

(Conozco a los que lo hacen personalmente y es tan buen vino, como ellos buena gente, por eso te lo dejo a ti:-)

Et diré una cosa, jo només discuteixo amb la gent que m'agrada i em cau bé, i gairebé sempre en acabar em segueix agradant i fins i tot de vegades més. Segur que tu series d'aquestes ia més, em fa que em riure una estona amb tu. Amb els que no m'agraden, mai discuteixo, simplement pas.


¡¡Molt feliç finde CLI!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Algunes coses:

- El regal eixe d'en Girbén (eixe home al que passe d'escriure-li en les últimes entrades del blog perquè em toca la terreta i tinc el costaet sensible) m'ha recordat als dies en La Palma i als petroglifos o com es diguen dels benahoritas. Què guapet, artiste!

- Açò m'ha fet vindre unes ganes de frescoreta... mmmmmmmm no m'aguante a que el termòmetre baixe per davall de zero.

- Hi haurà que seguir la web de la Dianne esta.

- La ruta sembla que serà curta. Dijous pel matí em vaig decidir a que me n'aniria, de vesprada aplegà un amic catalanet a passar el cap de setmana i xarrant li dic me'n torne a anar i em diu on i dic on siga i conec a tal i a qual i blablabla... conclusió: sembla que no podran dir-me que no, quan els convide, a passar uns dies a algun racó dels Pirineus...

Lalalala!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estic apardalà del tot... que el petroglifo eres tu pujant per una grua...

en Girbén ha dit...

Comtessa, sabeu la cançoneta mexicana, aquella de la cama ha de ser de pieedra, de pieedra la cabezera...?
Doncs això; una capçalera de pedra!
Ja li'n faré una, si vol. Són ni cinc minuts de gratar.

Olga Xirinacs ha dit...

Ja que tenim el món, som al món i, a més, el mandat bíblic de primera hora va ser que l'havíem de dominar, doncs ànim, força i salut als aventurers.

Ferran Porta ha dit...

Fabulós l'interactif.onf.ca -Imperdible!

Bonne weekend.

Angel Corrochano ha dit...

La verdad es que este tipo de aventuras me fascinan, están al límite, donde los sentidos cobran todo su protagonismo y la vida guarda un significado completamente diferente al que los urbanitas entendemos.
Muy buena esta web.
un abrazo

Lale Mur ha dit...

Què flipant! Ara miraré la seva pàgina web.Gràciess!!!

Clidice ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris impagables! Comtessa, a vore on aneu dels Pirineus, no fos cas que anéssiu a recaure en dominis que han estat meus i la llagrimeta la deixi anar jo :)

Unknown ha dit...

Si estudieu a la UOC us puc ajudar amb la resolució de les PAC's.

Podeu contactar amb mí a: amoreraf@gmail.com