I és que això de fer el voluntariat lingüístic, en el meu cas -o com al Veí de dalt-, i des de l'any passat, el Xerrem de la CAL, dinamitzant la conversa en català entre alguns grups d'aprenents de la nostra llengua, em dóna l'ocasió d'aprendre cada dia.
Aprendre a callar i a escoltar -molt important-, aprendre del tarannà de persones de diverses procedències i edats, aprendre distints costums, aprendre que tots som diferents i, curiosament, tots som ben iguals els humans, això és el que fem el grup de voluntaris del projecte, i en català.
Potser els proposarem fer un blog conjunt, i el que és segur és que els farem conèixer els blogs de la Lale Mur i la Merike, que són un dels exemples més interessants del "si vols, pots".
 |
| N'hi ha d'arreu, m'agradaria que també hi fos algú adzerbaijanès i finès |
23 comentaris:
molt ben fet...tot per la llengua, Catalana
Fa dos anys que ho som, a la meva comunitat. Una esperiència més que recomanable.
Ja ens aniràs explicant. Bona feina!
Dissortadament, ací, al País Valencià, haríem de començar pels autòctons. Sense anar massa lluny, la portaveu del govern valencià no sap parlar en la nostra llengua. Mãemeua!
Molt i molt bona feina! Jo he intentant iniciar un parell de cops una parella de voluntariat lingüístic, però, malauradament no ha funcionat.
La veritat és que és un xic forçat el fet que dues persones es trobin per a posar-se a xerrar... quan potser no tens res en comú, i més quan una de les persones li costa bastant expressar-se.
Ara mateix no tinc temps, però no descarto tornar-ho a intentar.
Pel que sembla tu ho fas en un grup? Potser així es genera una dinàmica més positiva, no?
Ja m'explicaràs!
Una magnífica feina,de la que espero ens vagis informant. D'on treus el temps per tanta activitat positiva?
Això tambè m'ho has d'explicar ;-)
Fa temps que penso que m'agradaria fer-ho i no m'hi poso mai...
ha de ser molt maco i molt interesant...
Clídice, aquesta és una molt bona iniciativa. No sé si hi ha altres països al món que facin activitats com aquesta.
Els catalans som un cas ben curiós... si ja no han pogut amb nosaltres... ja no podran mai!
Gràcies!
Com diu Ximo, ací al País Valencià hauriem de començar pels autòctons i jo ho faria pels periodistes de Canal9 que cada dia ho fan pitjor.
Un altre que s'esglaia de la teva capacitat d'administrar el temps. Chapeau.
És emocionant veure com gent de fora s'interessa per la nostra bonica llengua, i l'aprenen amb ganes. Potser toca de més a prop, i sembla que el mèrit no sigui tant, però tinc un company de feina navarrès que comença a parlar-nos de manera continuada en català, ara que va perdent la vergonya, i a part de que a nosaltres ens fa il·lusió, ell està contentíssim de sortir-se'n. I bé, dic aquest cas perquè aquesta mateixa tarda he pogut comprovar els seus progressos, però tenim una italiana i una eslovena que se'n surten de conya.
ja mos tindràs al corrent. . . .
Clidice! Bona nit! Una iniciativa fantàstica, Déu n'hi do, com organitzes el teu temps amb tanta eficiència?
Malauradament no n'hi ha a Tarragona :( Aquí tenim el projecte de voluntariat lingüística, però sempre ens falten voluntaris. Hi vaig apuntar només una vegada fa dos anys, i malauradament no hi va haver voluntaris suficients. O sigui que vaig començar a parlar amb els amics i companys de la feina. Es pot organitzar alguna cosa semblant a Tarragona, suposo. Pot ser parlaré amb la biblioteca pública per veure si hi poden fer alguna cosa.
Moltes gràcies per parlar del meu bloc. M'ha fet il·lusió!
El que realment ens motiva (als estrangers) són els ànims que ens doneu, i el fet que no deixeu de parlar català amb nosaltres tot i que tinguéssim una mica d'accent. Sempre ho dic als meus locutors que intenten a canviar al castellà sentint que no sóc catalana, que si no la practiquem (la llengua catalana), mai podrem arribar a parlar-la bé. Em fa feliç veure que hi ha molta gent qui vol ajudar-nos a aprendre català. Gràcies.
Al meu CLI, em deixeu perplexa i admirada, de debò,
últimament no faig més que trobar exemples curiosos d'un amor, en tot cas inusual, d'algunes persones per la seva llengua d'origen, he vist que un dels teus enllaços escriu en català des de Finlàndia i l'altre des de Acerbaiyán.
Doncs veuràs, no se si saps qui era Jacques Stroumsa, més conegut com el violinista de Auschwitz, un home d'origen sefardí i natural de Salónica, que resulta que era la veu “viva” del ladino (castellà medieval) en l'horror de Auschwitz parlant-ho fins fa poc que ha mort, en totes les seves conferències.
Un home que els seus orígens amb Espanya es remunten als avantpassats que va tenir al segle XV, confessava que estimava a Espanya i que mantenia l'idioma dels seus ancestres per amor a la pàtria de la qual els havien expulsat i nosaltres, en ella, no ens sentim còmodes.
Ara aquí veig que un finès que parla català i jo, no dic res CLI, només em quedo pensant. Tots som diferents, però iguals, és cert... però... no és una miqueta estrany tot això? respecte el teu amor per la teva llengua i com veus, m'esforço a comunicar-me amb tu en ella, que a més em serveix perquè a poc a poc em resulti més familiar. Però no deixa de semblar-me paradoxal que un Grec, es comuniqui en castellà antic i un finès ho faci en català... és com si algunes persones estiguessin on no volen estar o desitgessin estar on no ho estan...això només com a reflexió, la veritat és que és un tema en el qual estic confosa, us admiro als quals ho teniu tan clar, de debò.
Molts petons CLI i feliç nit.
Maria, crec que cadascú té el seu objectiu en expressar-se en una idioma estrangera i la seva manera d'estimar les coses. Al meu cas, jo parlo totes les llengues dels pobles on he viscut a la meva vida (i el català és un d'elles. tot i que la més apreciada, per raons personals). Perquè penso que és la primera cosa que s'ha de fer pel poble que vius - parlar la seva llengua, és el respecte més gran que pots donar-li. Era el mateix que esperava dels estrangers vivint a Azerbaidjan, que sàpiguen parlar a la meva llengua. Quan més llengues saps, millor entens el món. Però no crec que perdis la teva identitat amb una altra llengua que parlis. Viceversa, la saps apreciar més. Bon dia!
Bona tasca, endavant!
garbi24 en el nostre cas sempre cal fer un esforç suplementari :)
Vida és una fórmula que t'enriqueix d'allò més :)
montserratqp m'agradaria que ells poguessin explicar-ho, però em temo que els medis que tenim al nostre abast, connexió a Inet inclosa, brillen per la seva absència :(
Ximo doncs el programa Xerrem tinc entès que també funciona al País Valencià, o sigui que potser sí que podríeu. Ànims, que no tot està perdut! :)
El porquet bé, en el nostre cas qui fa la tria té en compte moltes variables, i falla molt poques vegades. En el nostre cas, que som 3 dels voluntaris que ho fem, donem suport als cursos de català amb la conversa en grup.
Alberich serà que dormo poc :) bé, això i que visc en un clan, com més gent a casa menys feina, si la saps repartir :)
Carme si en tens l'ocasió fes-ho, t'asseguro que resulta molt enriquidor :)
tirantlobloc no ho sé tampoc, però t'asseguro que m'aniria de fàbula tenir un voluntari de francès, així segur que ja el parlaria. En tot cas, ho provem cada dia això que no acabin amb nosaltres :)
Carles Tomàs hi ha molta gent "del país" que s'hi apunta, per ací dalt, o sigui que no és cap mala idea, no et pensis :)
Joan res home, és que tinc "de bo" i m'han fet els dies de 26 hores ;)
XeXu es tracta d'això: de perdre la vergonya. Si troben al seu davant persones interessades i que no els facin sentir malament, sempre és més fàcil.
Puigcarbó espero que si :)
Lale Mur si vols que s'ho mirin, el projecte és de la CAL i és amb ells que cal posar-se en contacte. El teu blog, i el de la Merike, són un gran exemple :) Gràcies a tu per l'interès per tot allò que som.
Maria tinc un gran respecte per la feina que fas comentant en català en aquesta casa. Sempre que veig el comentari somric imaginant-me la feinada que et deu suposar i em sento afalagada. Ahir, els aprenents de català, a la pregunta: per què aprens el català? em van respondre tots: per respecte, perquè no es pot viure en un país fent veure que no existeix la seva llengua, per molt que n'hi hagi una altra. A més, per exemple jo, llegeixo i escric en francès, i procuro parlar-lo sempre que puc, en canvi no visc a França. No hi ha diferència més enllà de les qüestions polítiques, que no són mai científiques, i si molt malintencionades. :) Un petó guapa :)
rokins moltes gràcies guapa :)
Per cert que estic molt contenta, m'ha tocat un grup de persones amb orígens ben diversos: Itàlia, Argentina, Perú, Marroc, Hongria, Cuba i de la península Màlaga, Granada i Càdis. Penso que ens ho podem passar tots molt bé i aprendre un munt.
O sigui que dies de 26 hores!!!
Ja hi som: aquests catalans amb els seus PRIVILEGIS!
Doncs jo en vull també! (veus a cor: Revilla, Arenas, Camps, etc)
Clídice, començo a pensar que de petita també vas caure dins una marmita plena de poció màgica...com ho fas per fer tantes coses?
Jo, tinc la sensació de no arribar enlloc.
La meva mare amb 81 anys també és voluntària linguística i ha conegut gent fantàstica, arrel de l'experiència!
Em sembla una iniciativa, altament recomanable. :-)
Jajaja, si vols, pots... potser. Per mi "si tens molt de temps, pots"
Veuràs CLI i per a la teva amiga LALE MUR també,
haig de confessar que m'ha ocorregut alguna cosa, propi de qui com jo, ho intenta, però no té ni idea de català, en realitat havia entès i no riguis, no com ara creo entendre't que estàs donant un curs de català a persones de diferents nacionalitats, si no que volies fer un blog amb persones de diferents *nacionalides parlant totes en català, suposo que seria possible però al meu em sonava a una torre de *Babel, per això em va venir al capdavant la dislocació i *desubicación que podria suposar una empresa així i el per què d'ella...
Dit això, la identitat de cadascú, jo crec que no la marca gens més que els seus sentiments, efectivament estiguis on estiguis, et pots sentir d'on vulguis sentir-te i el coneixement de les llengües sempre és bo, com tot el que sigui saber dels quals ens són propers per respecte o llunyans per cultura.
Ja t'he dit que el d'abans no va ser més que una mera reflexió, espero que la teva amiga no s'hagi molestat perquè aquesta mai és la meva intenció quan dic alguna cosa, menys en temes que la gent sent tan profund.
Molts petons profe CLI i...
Feliç nit, noite, noche, night, nuit i uno exótico... espera que busco 夜 :))) Muaaaaakss
PD
Algún día hablaremos ambas cara a cara en catalán, frente a un café y yo sólo diré las burradas justas:-)
Eduard shhhht, no et xivis, coses de tenir 'de bo' ;)
Lamevamaleta, Carme, la teva mare deu ser una voluntària extraordinària, perquè els voluntaris més grans tenen un llenguatge riquíssim! (Amb caure en una marmita de gintònic ja faig ;P)
merike això teu té molt de mèrit, no te'n treguis :) Cal temps, però també cal un interès especial pel món que ens envolta :)
María sabes que pasa? que la gente que estamos acostumbrados a hablar y/o chapurrear diversas lenguas, estamos acostumbrados a vivir en Babel (que, por cierto, dicen que media menos de 60 metros, el campanario de mi pueblo es más alto). Estar en una reunión y que cada uno se exprese en su lengua, hasta cuatro o cinco distintas, no es corriente, pero tampoc es estraño. Al final, resulta más práctico. Pero claro, estos "míos" están haciendo cursos de català para sacarse el título, o sea que no se me pasen ni un pelín ;)
Publica un comentari a l'entrada