dimarts, 22 de febrer del 2011

Filagarses: soroll

En Gadaffi sembla que marxa cap a Veneçuela, la població de Líbia resta amenaçada per les autoritats, hi haurà guerra civil? En FX es lleva i no es posa el vestit d'anar a treballar, es vesteix amb texans i calçat esportiu. Com cada matí em besa el front i va cap al garatge, però avui carrega el cotxe d'armes. M'he llevat i l'he seguit, 'no pateixis -m'ha dit-, no passarà res, no em ficaré en embolics', i ha marxat. No tinc cap dels dos fills a casa, just aleshores arriba el gran, d'on deu venir tan tard? Li dic que vagi a buscar a son pare, que ens en passarà alguna de grossa. En FX no tornarà mai més i jo he d'arrossegar-me i humiliar-me per aconseguir una feina que em permeti mantenir els meus fills, una altra vegada petits, en una casa totalment desmantellada, que ja no s'assembla gens a casa meva i hi fa molt de fred...

Sona el telèfon i em desperto sobresaltada, i gairebé m'empasso el protector dental. Si, ja ho sé, el recurs del somni no és gens original, però poc hi puc fer si ho he somniat. I tot perquè en FX s'ha descuidat la ràdio engegada i jo he anat incorporant el devessall de notícies al meu son. Perquè vivim enmig del soroll constant, i no pas el soroll de les màquines, que també, sinó el soroll informatiu, que no ens permet fer l'exercici de reflexionar, d'assimilar la realitat. I perquè si, d'acord, cada dia sembla que sigui imprescindible que sapiguem que passa al món àrab, sobretot entre Israel i Palestina, i ara, amb totes aquestes revolucions (?), tant li fa d'on surten, per què surten, i cap on van, i què passa a a la Xina, o a Oceania. Hem de saber el que fan els nostres arxi-enemics americans, o era els nostres super-amics?, el que passa al Parlament Europeu i si els mestres d'Islàndia són millors que els nostres. I l'Àfrica, no podem passar sense tenir un record de commiseració per l'Àfrica, i parlar, ni que sigui de resquitllada de les seves guerres. I no podem oblidar els valencians, i TV3, i els bascos i el terrorisme que si és o no, i, no cal dir, els càntabres i el seu president, que ha omplert Cantàbria d'urbanitzacions buides, però que ens cau de puta mare perquè és campetxano, com aquell altre, i li porta anxoves al Zp. I que si els catalans som bons o dolents, pels de dins i pels de fora, que resulta esgotador. I quan, després de tota la repassada diària, i ja convenientment plens de sentiments de culpa -que fins i tot quan vas al supermercat a comprar et sents culpable d'afegir ni que sigui una llauna d'olives al cistell, no fos cas que vingués algú a criticar-te per consumista-, ens cal anar a la feina i donar gràcies per tenir-ne, encara que sigui merdosa, i és que ja se sap hi ha crisi i queixar-se de la feina és ofendre els que no en tenen, que sona a missatge inoculat pels que ens han ficat en aquest embolic, perquè no se'ns passi pel barret muntar-los un pollastre i desempolvem les guillotines, que en algun lloc n'hi haurà plenes de rovell. I el Barça, sobretot el Barça, que mira que en sóc de culé, però ara ja em començo a empipar de trobar-me'l a la sopa. I també vigilar que els fills no se'ns esgarriïn, que ja t'ho van dir els mestres a la reunió, que sempre és cosa d'algun trauma familiar. I els avis, no ens oblidem dels avis, que cal dur el pare al cardiòleg, i la mare t'atabala només arribar a casa amb la veïna aquella que ni saps la cara que fa. I ara resulta que t'has de matricular a la universitat i no funciona l'aplicatiu de la web i, és clar, no hi ha ni un telèfon on adreçar-te per recordar-te de la mare que va parir a qui sigui, que t'està passant la data i no podràs matricular-te. I al vespre, veus venir la parella amb intencions, i penses que hauries de posar-li un somnífer al sopar, que estàs cansada, molt cansada i tens el cap ple de soroll, i ben poc que podràs concentrar-te en res, perquè, és clar, no t'has depilat, ni pentinat, ni perfumat, per semblar ves a saber què, perquè si ets tu sembla que no n'hi ha mai prou i ell també sembla cansat, que dotze hores fora de casa cada dia no pot ser bo i ...

I de sobte t'assalta un record, de quan la mare et va explicar un costum que tenien al poble per Setmana Santa, si, aquella setmana que ara no sé si es diu així o no. El dijous sant s'anava a missa amb un carrau, sabeu que és un carrau? aquell instrument que en castellà en diuen carraca, i que fa tant de xivarri, i segons diuen es feia servir per escenificar el terratrèmol al final de les tenebres, però que en deien "matar jueus". Feien la fosca dins l'església i amb els carraus "mataven jueus", per després recuperar la llum. I m'he imaginat la fosca i el silenci, després del gran xivarri, i he pensat que no hi ha res millor per apreciar el silenci que l'excés de soroll, que fins i tot he oblidat el rubor obligat pel fet de no haver-me escandalitzat per "matar jueus", i em pregunto quin efecte devien perseguir els qui patrocinaven tal posada en escena ... Silenci, i callo els pensaments, ni una filagarsa més ... si més no una estona.

31 comentaris:

Evocacions ha dit...

L'altre dfia crida l'atenció a una alumna perquè estava amb el facebook mentres un company exposava i em diu que està escoltant. Explico que malgrat sigui consuetudinàri pensar que les dones poden fer dues coses alhora, el que he estudiat sobre l'atenció diu que si pares l'atenció en una, oblides l'altra. DIc, també, que van fer un estudi que demostrava que, després d'un telenotícies, un espectador USA només recorda una notícia. Massa xivarri.

Sergi ha dit...

Has relatat a la perfecció el que és un dia corrent de la nostra realitat al 2011, i a això tendim. Uns massa informació, d'altres massa poca. Sembla que sigui per compensar. Tenim una vida frenètica, per això val la pena dels moments de silenci que dius tu, dels moments de tranquil·litat, que els hem de saber trobar. Per valorar certes coses sempre s'ha d'haver patit el contrari.

Sílvia ha dit...

Ostres. Una llàgrima de bon matí. I agraïda.

Vicicle ha dit...

Doncs deu ser aquesta la raó de Camps per tancar-nos TV3, que tenim massa informació inconvenient, massa soroll. Fóra de bromes, tens raó, n'hi ha que fer un esforç per aïllar-nos del que ens envolta, per seleccionar el que vols rebre, al que vols parar atenció i al que no. Com diu la partitura de 4'33: Tacet-tacet-tacet.

MARTELL DE REUS ha dit...

Si et miressis el "Diario de Patricia" enlloc de seguir l'actualitat mundial i regional no et passaria res de tot això.

Rokins ha dit...

bonissim! m'he sentit molt identificada i he rigut molt.
L'altre dia vaig somiar amb una nena petita vestida de blanc i rossa que venia amb una mena de boli Bic sense mina, me'l posava a l'orella, i es posava a escoltar... després em deia que havia d'aturar el fluxe mental, que tenia masssa soroll mental... vaia tela...

Sílvia ha dit...

I mira que es veia venir fa anys... (el 1981)

http://www.youtube.com/watch?v=jUwd737mioM

I've seen the whole world six times over, from the Sea of Japan to the Cliffs of Dover...

romanidemata ha dit...

a vegades el xivarri és bo en contraposició a massa silencia, és que els extrems no són bons, ah! i les intencions , les intencions... doncs, hòstia! no hi ha res més frustrant que et diguin que només em vols pel sexe? si és el més relaxant quan vas cansat! gimnàstica pura i pur plaer...

apali

salut

(m'agraden aquests relats tant autèntics)

Joan ha dit...

El silenci cada dia sembla una mica més car, una mica més difícil. I gairebé et sents culpable si no segueixes l'actualitat durant dos dies, no fos cas que tot seguís igual.

Galderich ha dit...

A veure si en Leb prograrma aquest vídeo un divendres d'aquest... la seva secció milloraria substancialment!

I si, massa soroll i a casa ja hem optat per quan surt l'esport (hores i hores...) tancar la ràdio i ja us ho fareu!

Anònim ha dit...

Potser som la primera generació que tenim més quantitat d'informació de la que podem absorbir.
Els nostres fills, com que sempre han viscut aquesta situació ja seran capaços de gestionar-la de manera més eficaç.
Anem massa accelerats, de tota manera. Confesso que no he pogut veure tot el video sencer... l'he avançat per veure com evolucionava... i m'ha neguitejat molt!

Alberich ha dit...

Mareja. Tot aquest ritme, mareja. I la informació ens aclapara: moltes coses que havíem donat per bones ara no ho són tant i les pitjors, semblen millorar. Ens segrestren el criteri i manipulen la nostra consciència. Aviat ens oblidarem de la llei de la gravetat i flotarem com les ànimes del Dant o els globus que donen a la quitxalla en alguns establiments...
M’ha agradat el teu relat, amb el ritme que li poses, a l’alçada del que vols expressar.
Salut.

Xavier Aliaga ha dit...

Intuïtivament sabem que la vida és això, però llegir experiències alienes però que s’assemblen tant a les teues fa vertigen, ens fa pensar que ens estem equivocant, que no podem viure així, com a equilibristes sense xarxa. Tot és massa ràpid i feixuc. Massa coses, massa conflictes, massa històries, massa de tot.

M’has posat un nus en la gola, però si no reflexionem sobre aquestes coses mai no entendrem res.

Olga Xirinacs ha dit...

El teu pensament m'ha semblat la Mar dels Sargassos, de tan embullat, osticolló.
Mentrestant n'hi ha que només fan ioga i s'estalvien el xivarri.
Si no hi hagués demanda no hi hauria tanta oferta. Qui posa la tele fa augmentar els índexs d'audiència. Qui la tanca, no.
Ep, jo me la miro, sobretot les bones sèries de policies i misteri, que em distreuen del galliner general. Sóc pel·liculaire, però de bones pel·lis en fan poques i tard, de manera que a gravar s'ha dit, i eliminar publicitat.
Ara bé, unes pindoletes contra l'ansietat ajuden, ¿eh?
Noi perdis la salut, sisplau.

Garbí24 ha dit...

no creus que moltes vegades seria millor estar del tot desinformats? ens fotariem una patacada ja ho sé, però mentres seriem molt feliços

Francesc Puigcarbó ha dit...

el que jo deia, saturació d'informació i si a sobre te l'empasses clapant pitjot. Em sebla recordar que hi havia un mètode per aprendre angles mentre dormies. El que faltava.

enJordi ha dit...

Que audaç, això de programar el 4'33'' !!!
Per si algú li sembla poc (o una presa de pèl), recomano qualsevol dels "Imaginary landscapes" del mateix Cage: calma, molta calma de la bona, de la que t'eleva.

Puigmalet ha dit...

De les moltes idees que aquest maratonià apunt desperta, només una: em pregunto si ara que hi ha esclats de democràcia a molts països no seria hora també que n'hi hagués algun a Espanya per allunyar aquell que amb el seu estatus ens demostra cada dia que a Espanya no hi ha democràcia: el rei!

maria ha dit...

Estem sobreinformats, cert, però crec que també és molt importat la predisposició a voler estar-ho, perquè conecs casos de que tot i els bombardejos d'informació que tenim hui en dia, no tenen ni idea del que passa de portes cap a fora de sa casa...

Clidice ha dit...

Evocacions que la gent pensem en titulars ja fa temps que ho tinc clar, i que, contràriament al que se sol dir, les dones no sabem fer tantes coses a l'hora també, si més no, no pas totes. Perdoneu, però algú ho havia de dir ;)

XeXu penso que ha arribat un moment on el de menys és l'esgotament físic, que seria tot un descans al costat de l'esgotament intel·lectual.

Epolenep si les llàgrimes estan ben invertides els rendiments solen ser substanciosos. O, com deia la meva àvia: plora, no fos cas que se t'assequés el llagrimal :) I gràcies pel link, ja fa temps que ho apercebem, però no sembla que escarmentem.

Vicicle quina gran partitura, no trobes? Tu ho tens bé, prens la bicicleta i apa :)

MARTELL DE REUS calla, calla, que una vegada ho vaig provar i encara tinc les galtes vermelles de la vergonya aliena :P

rokins ja ho veus, no estem soles, tothom percebem que hi ha massa "soroll". Déu n'hi doret del somni també eh! :)

Joan Calsapeu-Layret el mal és que, cada dia més, costa trobar el silenci, i els cossos s'estressen i no troben l'equilibri. I de la cosa del sexe ... ai mare, que complicat que és tot plegat ;)

Joan malgrat que pugui semblar l'ésser més insolidari de l'univers, estic a punt de fer vaga d'oïdes i vista caigudes. Segur que l'univers continuarà expandint-se si jo no estic al dia sobre les revolucions del món.

Galderich ei, que en Cage és MOLT Cage eh! ;) Sortosament, sobre els gustos musicals d'en Leb, tu i jo ja ens entenem :)

Clidice ha dit...

tirantlobloc hahahaha, mira't el text que està penjat a sota del vídeo. Els músics de Fluxus són un dels meus mites :) I no sé si els nostres fills podran amb tot plegat, potser només no l'escoltaran, acostumats al xivarri constant, com aquell que viu al costat del riu i ja no el sent.

Alberich gràcies. Penso que ens cal més Chomsky i menys ideòlegs-manipuladors de pa sucat amb oli. Però, les coses van com van, i els medis es pleguen als interessos de qui paga.

Xavier Aliaga m'interessa el que tu dius, essent com ets part del soroll. De super-bon-rotllo, ja ho saps. La premsa, avui, és la principal productora de soroll. L'altre dia, ma mare em deia: si faig zàpping i a tot arreu fan el mateix, per què hi ha d'haver tantes cadenes? I és que en nom de la llibertat d'expressió només hem aconseguit llibertat d'anunciar més productes de consum. Un parany del qual ens serà molt difícil escapar.

Olga Xirinacs hahaha dius unes paraulotes delicioses :) I compartim deler per les sèries de misteri, encara que endevini l'assassí a la primera. I, mentre pugui sortir a córrer, a caminar o a arrossegar-me per la muntanya, espero mantenir un nivell de salut prou acceptable. :)

Clidice ha dit...

garbi24 no sé fins a quin punt ens fotríem la patacada, la veritat. Hi ha molta gent que viu perfectament i no sap ni qui és el president del govern del país. El cas és que a tota una classe ens han inoculat la idea que no saber és com ser responsable. I ens sentim estúpidament culpables. Perquè, honestament, creus que el fet que tu sàpigues que hi ha hagut un terratrèmol a Nova Zelanda, afecta gens ni mica als neozelandesos que l'han patit?

Puigcarbó em sembla que encara hi és, però s'ha demostrat que és una estafa. I cada dia més aprecio el silenci absolut per dormir. Fins i tot faig "shhhht" dins els somnis ;)

enJordi hola! :) Sota del vídeo hi ha un assaig explicant algunes cosetes d'en Cage. És que Cage, i Fluxus, per extensió, és impressionant.

Puigmalet no sé pas que dir-te, que d'això de la democràcia en sé poc, mai hi he viscut ;P Jo pertanyo a l'ala pessimista en això del poder, i sempre em pregunto qui paga la festa. Tant si és un cop d'estat d'un exèrcit, com si és una revolució al carrer. Diga'm seguidora de Niccoló.

maria tens raó, vivim en universos paral·lels i molta gent de la que ens envolta no saben res de tot això. Però als que ens han dit que ho hem de saber arriba un punt que ens atabala.

Elfreelang ha dit...

UFFF realitat pura realitat ....m'he estressat més del que estava...

Baraula ha dit...

Mare de Déu! Quantes coses de què no ens hem d'oblidar! Ja tenim prou espai a la memòria per recordar-ho tot?

Shandy ha dit...

Pues a mí me gustaría darle a la carraca hasta que me saliesen agujetas en los dedos y al tiempo soltar por la boca sapos y culebras. Después, ya relajada, ponerme a Jhon Cage y sentarme a leer periódicos atrasados. Porque lo que merece la pena de ellos es lo que no caduca.
Tienes razón, nuestro disco duro es incapaz de procesar tanta información... ¿No será una estrategia? Pásame la carraca, por favor!

Rafel ha dit...

Després de llegir l'article només se m'acudeix dir una cosa: pareu el món que em baixo.

Mr. Aris ha dit...

D'això se'n diu una tormenta d'idees...i el video es massa...a l'agost, a les vacances es el que faig, estic aillat en una aldea de Galicia i ens barallem pel diari de fa dos dies que algu ens porta...l'informació es una droga i jo tinc mono d'informació

Eduard ha dit...

Crec que ja t'ho han dit tot, però francament no puc estar-me d'assenyalar que has captat perfectament molts dels problemes que tenim com a societat moderna. Hi tens molta mà esquerra en això de fer "relats breus".

Lluís Bosch ha dit...

Fa molt de temps que no entrava al teu blog, perquè ja en llegeixo pocs i ben triats, i en comento apenes quatre. Veig que no hi ha res de nou: obvietats, repeticions i enllaços facilets. La qüestió és anar omplint, com tots i totes.
Per no fer com vas fer tu, t'escric per dir que demà enllaçaré un antic post teu. Salut!

El porquet ha dit...

Marededéusinyor! Vista així, la vida, sembla una pel·lícula d'aquelles antigues que anaven a càmera ràpida!

No coneixia aquesta tradició de "matar jueus" a l'església! No l'havia sentida mai.

Espero que hagis aconseguit asserenar-te un xic!

Clidice ha dit...

Elfreelang no dona no, es tracta de ser-ne conscient i prou :)

Baraula hola :) jo em penso que no, per això acaben sobreixint.

Shandy me gusta leer periódicos atrasados, por lo que comporta de acto reflexivo, podríamos compartirlos y comentarlos, seguro :)

Rafel i ara, no home no, hem de seguir remant que ens falten efectius crítics :)

Aris sembla mentida però, malgrat que ho critiquem, no ens en podem estar.

Eduard Ariza gràcies, serà que l'atac se sent molt endins i ja fa massa que ens maregen.

El porquet oi que és curiós? la de coses que feien no fa gaires anys i que ja no en servem memòria. I si, vaig i vinc, em costa molt perdre els nervis :)