diumenge, 4 de setembre de 2011

Diada d'Estellés, poeta de l'Horta


Algú ha sentit mai el batec que li fa el cor, i la rialla que esclata per tots els porus, quan duu una granota viva a la butxaca? Jo si, i en servo el record, per sempre. Gràcies mestre!
GOIG DEL CARRER
La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill ....
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins ...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
Només era la joia del carrer.
I els crits
- Gol! Gol! -
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ... 
Vicent Andrés Estellés

18 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Honor i Glòria al gran poeta nacional.
Una abraçada, Cli.
Salut i Terra

fanal blau ha dit...

Imprescindible la companyia del poeta Estellés!

Puigcarbó ha dit...

Estellés juntament amb Joan Salvat són els poetes quemés m'agraden.

Elfreelang ha dit...

L'haurem de conservar aquesta alegria del qui porta una granota viva a la butxaca... ! bon homenatge!

Mercè ha dit...

Quin goig de poder passejar-nos pels versos del POETA.

Gràcies, Cli.

Bona Diada Estellesiana.

vpamies ha dit...

Una granota a la butxaca? Això els de ciutat no ho teníem gaire a l'abast!

glamboy69 ha dit...

Genial poesia! Realment és un gènere que hauria d'estar protegit o s'extingirà ben aviat!

Clidice ha dit...

Una abraçada múltiple i moltes granotes per a tots :)

Lluís Bosch ha dit...

No hauria dit mai que una regidora que accedeix a un ajuntament gràcies a CiU celebri Andrés Estellés. Prò en fi, ja se sap que veurem grans meravelles. La hipocresia no és un concepte que els polítics (ni les polítiques) contemplin.

María ha dit...

Una granota viva en la butxaca jo, CLI!! vagi metàfora!! més plàstica:-) és preciós el que has penjat d'aquest home... saps l'única cosa que jo coneixia fins ara mateix d'ell?...

AIXÒ, a veure si t'agrada...

Crec que tot és d'ell excepte els dues últim s versos que són de Mª del Mar Bonet


Un petó muuy gran , bonica.


PD
Ets alcaldessa CLI? jo aquí, últimament no m'assabento de na....sorry:-)


Bona nit.

Clidice ha dit...

La veritat María és que els versos són tots seus, li ha faltat una estrofa fins i tot. I si, Estellés és un poeta molt plàstic, enorme. Has portat mai una granota viva a la butxaca reina? Perquè el teu caràcter és perfectament compatible amb l'alegria, l'excitació, la vitalitat :) Un petó.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Aquest poema crec que és d’aquells que tots els que hem jugat al carrer ens hagués agradat escriure i només el podia escriure algú com l’Estellés que vivia en un poble.
Salut i per molts anys!

Clidice ha dit...

Hola F. Mas i Castanyer tens raó, som afortunats per saber el que significa, i haver-ho experimentat. :) Salut i per molts arbres! :)

El veí de dalt ha dit...

Aquesta granota, quan la beses, es conveerteix en príncep? O era un gripau? ;-)

Clidice ha dit...

El veí de dalt servidora, per si de cas, no besa mai cap granota. A més, normalment, la gent solen ser el que semblen :)

Aris ha dit...

ja t'he votat als cats, ja em pots enviar un llibre dedicat si guanyes, eh?

Clidice ha dit...

Hahahahaha Aris, moltes gràcies, quan n'escrigui un compta-hi! Crec que resultarà més una cerveseta, vull dir que en trauràs més profit :)

Eduard ha dit...

Mil gràcies per aquest poema. Reanima tant o més que els gols del Barça a una final! Tant o més que un gol marcat a un pati de col·legi!!!
Sempre recordaré amb emoció haver conegut el mestre Estellés. Sí, similar a una granota viva dins la butxaca.