dilluns, 19 de setembre de 2011

Fascinant

La majoria de nosaltres estem acostumats a cercar la meravella mirant enlaire, a admirar-nos d'allò gran, o d'allò inconegut, fins i tot n'hi ha, a betzef, que la cerquen en supòsits dificilment demostrables -llegiu Déu, Més Enllà, energia quàntica (a saber que caratsus vol dir), o l'abella Maya-. Servidora, continua cultivant el seu freakisme amb passió, i si em vols fer feliç posa'm una bèstia de sis potes. Que què vull dir? Doncs que a la propera vida (ehem) seré entomòloga, sense cap mena de dubte, i que un dels blogs que segueixo és l'Historias de hormigas de José María Gómez Duran, coautor del llibre Kingdom of ants, amb el prestigiós entomòleg (mirmecòleg) Edward O. Wilson, Premi Internacional Catalunya 2007. En aquest apunt, i els vídeos que l'acompanyen, podem veure com, a la menuda (3 mm!), la vida pot ser igual de meravellosa i fascinant, i que ves quines ganes d'imaginar-nos ves a saber què pour nous épater, quan la vida de bo de bo ens pot distreure una bella estona.

Senyores i senyors, amb tots vostès:Avispas parasitoides de hormigas
del blog Historias de Hormigas
Veus? a veure, que aixequi el ratolí el que sapigués que era la mirmecologia, va!

27 comentaris:

Evocacions ha dit...

Jo tinc un amic al que li va donar per les abelles!

Vicicle ha dit...

Sens dubte, la natura és una font inesgotable de sorpreses i saviesa per als ulls dels humans. I què va dir la formiga: "Ja me l'ha fotut altra volta el mosquit dels collons", amb perdó.

Allau ha dit...

Jo, ni tan sols sabia que vol dir "a betzef".

tirantlobloc ha dit...

... la de coses que he après amb el teu apunt d'avui!

XeXu ha dit...

El meu ratolí queda ben planet sobre la taula. No és que sigui aficionat a aquestes bèsties, però sí que coicideixo que passen moltíssimes coses fascinants més enllà de la nostra capacitat visual, i de la nostra atenció, és clar.

Rokins ha dit...

Ja saps que a mi el tema de les formigues tb m'interessa, com s'organitzen i com funcionen... Són molt eficients!
Per cert jo sóc del grup que, en general, està més acostumat a cercar la meravella pel terra...

Montse ha dit...

mandeeeeee?

Elfreelang ha dit...

No seré jo qui l'aixequi...visca les formigues!

Pilar ha dit...

Sempre he pensat que hi ha una simetria perfecta entre la bellesa del més gran i la del més petit.

LEBLANSKY ha dit...

A mi el tema de les formigues sempre m'interessa, bàsicament perquè cerco mètodes per exterminar-les: de casa, dels arbres,del jardí :)

glamboy69 ha dit...

De petit sempre m'encantava mirar formigues amb lupa! M'apunto amb tú a ser entomólegs a la propera reencarnació!

Carme ha dit...

Ratolí ben quiet... i fascinat. No tant com per arribar a ser entomòloga ala propera reencarnació, per això!

Montse ha dit...

Un cop llegit l'enllaç de les històries de formigues, em quedo amb la paraula himenopterólogo.

Qui aixecarà el ratolí, ara, eh? eh? eh?

Eduard Ariza ha dit...

De petit les formigues m'apassionaven. M'encatava mirar-les treballar. Sempe vaig voler tenir un d'aquests formiguers que es veuen per dintre com va fent feina.
Certament, es valora poc la bellesa de les espècies insectívores.

garbi24 ha dit...

i els qui tenim touch, que aixequem? si és que es dóna el cas d'haver d'aixecar alguna cosa, que no seria el meu cas.

Aris ha dit...

la meva dona té una amiga que està casada amb un noi que es dedica això. Fa fotos de èssers microscòpics. Té més de 10 discs durs de cents de gigabites. Porta un gps per apuntar a on fa la foto i compra catàlegs on aquests bitxos estan catalogats per les universitats. Es al·lucinant

en Girbén ha dit...

Erecte tinc el ratolí!
Apart de recomanar al gran Wilson ("La Creación" és fenomenal), l'amic Paco ho és de mirmicòleg. Les estones passades enraonant de la seva especialitat -l'encreuament de la teoria matemàtica dels Sistemes emergents amb la vida social del les formigues tropicals-, són de les que no tenen preu. Creu-me.

Puigcarbó ha dit...

deuen ser catalanes les formigues, atès són molt treballadores.NO RECORDO ara qui era que estaba aturat en un camí mirant les formigues i algú li va dir: que, mirant les formigues? i aquest va contestar: No se si jo les miro a elles o elles em miren a mi.

lolita lagarto ha dit...

m'agraden les formigues.. no són com les mosques o els mosquits tan emprenyadors..les formiguetes van a la seva, són com els gats, no t'estan a sobre tot el dia.. encara que de tant en tant corretegin pel teu cos i et facin pessigolles..
ara, personalment no em cal ser mirmecòloga..:)

David ha dit...

La fixació per allò petit és molt oriental, encara que per aquí, fa uns quants anys, corrien els apassionants ensinistradors de puces.
És ben cert que tan miraculós sembla allò que ens supera en grandària com allò que quasi ni es veu. I no puc aixecar el ratolí, Clidice... una paraula nova al sarró!

María ha dit...

T'asseguro CLI, que m'he quedat perplexa

Parasitos de formigues!! un blog dedicat a les formigues!! és com si algú hagués descobert un món fascinant en miniatura que hem tingut mil vegades davant els nostres ulls sense haver estat capaços de veure gens de res... al meu sempre m'ha semblat que l'ésser humà vist des de l'univers ha de ser una cosa semblant a com nosaltres veiem a les formigues.... imagines si les formigues visquessin conflictes semblants als nostres? preocupades per si són o no correspostes en l'amor, si decideixen o no correctament la carrera a estudiar o si els van a desnonar el mes que ve del seu pis? ... de vegades, si ho pensem no sé que és més fascinant si mirar als estels o un tros petitó de terra...


Un petó molt gran CLI, feliç setmana cel.

Alberich ha dit...

Mirme..., què? Reconec que les formigues em cauen millor que d’altres bestioletes més pròdigues. Amb el seu exemple, no hi hauria tanta crisis ni tants deutes ;-)
Salut.

Clidice ha dit...

Evocacions ja se sap, a cadascú li pica per alguna cosa :)

Vicicle hahahaha, els possibles diàlegs són infinits :)

Allau mola a betzef eh eh eh!

tirantlobloc així m'agrada, que siguis un xicot aplicat :)

XeXu per això la meravella, tantes vegades sembla que només podem apreciar allò gros i monumental.

Clidice ha dit...

Rokins anem força alhora en això, els petits mons són grans mons :)

Montse mirmecoooooleeeeeeeeggggggssss :P ets un paligru tu :D

Elfreelang que visquin, perquè ens calen tots els insectes per sobreviure :)

Pilar el món, gran o petit, és el millor que tenim i només per existir ja val la pena :)

LEBLANSKY pobrissones! amb lu bona gent que són!

Clidice ha dit...

glamboy69 ei! m'encantaria compartir professió i espai amb tu, ens barallaríem tan de gust! :)

Carme bé, l'entomologia no cal que sigui a temps complert :) sempre podem gaudir de conèixer :)

Eduard Ariza sempre ens els han pintat com a monstres en miniatura, ens han ensinistrat en tenir-los fàstic, quan ens són imprescindibles.

garbi24 hahahahaha bé, les formigues són maques, però tampoc crec que calgui aixecar res eh! :)

Aris ja se sap, n'hi ha que s'obsessionen per unes coses i d'altres per d'altres :) Per ells és una veritable passió.

Clidice ha dit...

Girbén no en dubtava gens de tu! I les formigues són de les espècies més fascinants que existeixen. Se n'aprén molt, fins i tot en farmàcia entenc.

Puigcarbó una resposta excel·lent :) n'hi ha que es pensen que és perdre el temps, jo penso que és una bona manera de guanyar-lo.

lolita lagarto ja estàs bé essent "lagarta" :) Ves que sense les formigues no acabéssim desapareixent també nosaltres!

David serà per la meva fascinació per tot allò que ve de l'orient, encara que sempre m'ha fascinat el món dels insectes :)

María las hormigas tienen un complejo mundo desde el cual podemos establecer paralelismos realmente estremecedores. Al fin y al cabo somos bestias no? Un besazo :)

Alberich doncs no ho sé si ens aniria prou bé, probablement podríem trobar paral·lelismes entre el seu món i el nostre, crisis incloses. Salut :)

AlfredRussel ha dit...

Ara tire més cap als caragolets, però quan feia de botànic vaig tindre les meues topades amb les formigues --que tenen un paper importantíssim traslladant llavors de moltes plantes-- i em van semblar una bitxets realment fascinants. I Wilson és, sense cap dubte i amb molta diferència, un dels meus ídols... Gràcies per recordar-me totes dues coses ;) Salut i bon cap de setmana!