"En la Naturaleza las cosas no ocurren por algo, ocurren y punto"
 |
| D'aquí |
I ara, deixem-nos de bestieses, i comencem a treballar de debò?
Entrevista amb Juan Luís Arsuaga, prestigiós paleontòleg, codirector d'Atapuerca, professor de la Complutense i director de la revista Munibe d'Aranzadi, al diariovasco.com via Paleorama en la Red.
12 comentaris:
Tinc un component espiritual que no puc evitar. I mira que ho intento, eh?, però no puc. Tot i això, diu coses interessants com el que destaca justament el titular de l'entrevista (que ho digui precisament jo, un periodista que abomina dels titulars!)...
Hi ha alguns matissos molt interessants en aquesta entrevista. M'agrada això de ser la balda entre el mico i l'ésser humà!
No he llegit l'entrevista, que aquí a la feina fa lleig (comentar blogs nooooo!), però no sé si estic d'acord amb l'afirmació... jo crec precisament que la majoria de coses que passen a la natura són per alguna cosa. Si un animaló caça no és per esport, és perquè té gana. Això és tenir un motiu, no? Però qui sóc jo per discutir-ho...
Sí, això de ser la balda entre el mico i l'ésser humà és molt poètic. Llàstima que la ciència s'escriu més en prosa que en vers :)
M'ha agradat molt l'entrevista. crec que una de les bones pràctiques del científic (i del futbolista, per posar un altre exemple) és saber comunicar el que sap. I fer-ho de manera atractiva està bé. Ara, jo, sobre el titular... diria que primer caldria posar-nos d'acord amb què vol dir "ser causa de". és un debat filosòfic inexhaurible. o que almenys encara no hem esgotat aquests éssers que anem cap a l'ésser humà.
No estic d'acord. Sempre hi ha una motivació perquè les coses passen. I que conste que no parle del destí ni entelèquies semblants. Des de ben petits sabem que tot és causa-efecte.
Com hi toca l'Arsuaga..., diria que, del trio de capitostos d'Atapuerca, el que més.
Deixa'm presumir del meu passeig pel jaciment d'ara fa 12 anys. A mig octubre tot era clos i solitari. Vaig apanyar-me-les per saltar el tancat i allà em tens, com un furtiu, avançant per la mítica trinxera, enfilant-me a les bastides de la Gran Dolina i del Elefante...
D'un esbaldregall, abans curosament passat pel sedàs, vaig arreplegar una esberla de sílex que encara servo com "oro en paño".
A que mola?
tenim les respostes però no sabem les preguntes...
Efectivmanet, a la Natura així passen les coses. El problema és que la societat esdevingui natura.
Ferran bé, es pot tenir la cosa espiritual aquesta que dius que tens ;) i continuar pensant el mateix. Acceptar que allò que ens envolta és, i prou, no vol dir renunciar a la mirada i a la interpretació humana.
Galderich els d'Atapuerca són els "amos" de la teoria que encara no som humans. Si la humanització ve per la tècnica, és el desenvolupament màxim d'aquesta que ens fa humans, sinó encara seríem micos.
XeXu hehehe, jo penso que va més aviat en contra del determinisme, en contra de pensar que, per exemple, l'evolució humana, està "pensada" cap a la millora i no, com creuen la majoria de científics una mica seriosos, que l'evolució no està pensada, que no és lineal, i que no persegueix cap mena de perfecció definida, sinó més aviat que "la cosa va com va" :) Em fa pensar en la teoria de la delmació, de l'evolució com un esbarzer, disparant-se en mil branques sense cap de preeminent. Recordo haver-ho llegit, entre altres, en Stephen Jay Gould, en un llibre sobre els fòssils de Burgess Shale, La vida maravillosa.
Brian bé, no oblidem que no és pas cap assaig, sinó un article divulgatiu :)
Eduard tu ho has dit: comunicar. D'altra banda, mentre nosaltres discutim si és blanc o negre, a la natura l'importa un rave :)
jospemanel la causa-efecte no és un motiu, sinó una reacció, vaja, em sembla, no? :)
Girbén fas una ràbia tan rabiosa que, quan et torni a veure, no sé si l'Anna et salvarà d'un calbot per part meva, ho saps oi? :D Li tinc flaca a l'Arsuaga, em sembla menys exhibicionista que d'altres :)
Aris doncs mira que a mi m'agraden més les preguntes que no pas les respostes. Però vist així, potser resulta més interessant encara: tenim les respostes, però, hi ha preguntes? :)
Evocacions uf, el darwinisme social és un fet, macabre i terrible, però no ens el treurem de sobre, em temo.
Publica un comentari a l'entrada