"Després d'això, va esdevenir-se que els nobles i el poble estigueren en lluita molt de temps. En efecte, la constitució política era oligàrquica en tot: especialment els pobres eren els esclaus dels rics, tant ells com llurs fills i llurs dones. Eren anomenats "clients" i "
sisenaires"; perquè era per aquest tant que treballaven els camps dels rics. Tota la terra era d'uns pocs: i, si no pagaven els arrendaments, podien ésser emmenats en servitud ells i llurs fills; perquè els préstecs es feien sobre les persones fins a Soló: aquest fou el primer cap del partit popular. El més penós, doncs, i amarg dels mals polítics, era per al poble aquest de l'esclavatge; amb tot, tenia encara altres motius d'indignació, perquè, per dir-ho així, no participava de cap dret."
19 comentaris:
Al temps d'Aristòtil ja hi havia el Partit Popular??!!
Acojonante ... ¿tan poco hemos cambiado?
Vi recientemente el reportaje Inside Jobs. Tremendo!!!
Un abrazo
Impressionant! trobo que això de la indignació està costant molt i molt de tirar endavant!
Sempre paguen justos per pecadors, però sempre hi ha un punt de responsabilitat a assumir. Als polítics corruptes i mentiders grecs algú els va escollir, no?
MARTELL DE REUS si noi, ja ho veus, els que manen sempre hi fiquen el poble entremig i així poden jeure tranquils :(
Ángel el espejismo del poder del pueblo para el pueblo, cuando los representantes de la oligarquia se llaman "populares", nos está engañando contínuamente. Romper el hechizo y hacerse cargo de la realidad es muy complejo, parece.
Carme la indignació ve de lluny, però sempre acaben enredant-nos, perquè saben que sempre hi ha gent "de per baix" que farà el que sigui per estar al seu costat. Hauríem de començar a pensar-nos biològicament per entendre'ns.
Tirant lo bloc això de triar és un miratge, una enorme mentida, perquè, estàs segur que ets tu qui tria? I en base a quines influències? Quina part racional de tu tria? i quina part del teu cervell rèptil (com diu l'assessor de l'Obama) és el que decideix què és el millor per a tu, i no pels altres? Hem de canviar el paradigma patriarcal i l'estructura vertical per alguna altra cosa, però per això cal canviar, també, la manera de pensar, això de creure'ns que el progrés vol dir cremar etapes.
Si furguéssim en la història veuríem, potser, com evitar alguns dels errors del present.
Som animals de memòria curta i llancem a la paperera totes les lliçons que els que ens han precedit ja havien après.
Recomencem?
Ves a saber si tot és tant cíclic perquè la terra és rodona i sempre estem donant voltes allà mateix, passin els anys que passin. Això sí, mentre hi hagi fills de la gran....amb poder
Hi ha coses que mai canvien, des d'un punt de la història van començar a ser útils per alguns, i aquests no es volen alliberar mai d'aquest poder, així que els mateixos de sempre ho tenim igualment magre, sigui l'època que sigui.
Ahir la meva filla em preguntava justament quin sentit tenia estudiar història. No estic segura d'haver sabut convencer-la de la importància de no perdre la memòria.
Serà cert que Grècia és una mena de gresol on es couen tots els destins de la Humanitat? O, si més no, una versió compactada i condensada de la realitat sencera?
No comparteixo del tot la visió cíclica pessimista de la Història. Crec que, a més, deixa empremtes en les generacions futures, encara que la memòria o la ignorància elimini el rastre dels fets. És indiscutible que els assoliments grecs en democràcia, abans de l'època de què tracta Aristòtil, van ser enormes però limitats -per la condició de ciutadà per naixement i llibertat-, i que s'han anat estenent i aprofundint. Certament, no sense reculades i regressions importants: igual que no hi ha un cicle fatal no hi ha una línia de progrés contínua.
Au, tot gira i tot roda, res no canvia, passaran anys i panys i segles i els desgraciats continuaran sent desgraciats (i majoria) i els poderosos continuaran sent uns desgraciats (i minoria). Flipa, tulipa!
Tornem enrere. Però en lloc d'una marató en tenim una pila de mitges
El que jo dic: els clàssics valen per qualsevol època. Especialment els que parlen de coses dolentes, que sempre fem esforços per tenir de moda.
Cert, encara continua la mateixa història, fa uns anys t'hauria dit que una mica millor.
Compte amb l'amic Aristòtil, que justificava l'esclavisme, i a més un considerava una cosa natural i bona sobretot per als propis esclaus, ja que afirmava que havien nascut per a ser dominats, i sense amo la seua vida esdevindria buida.
El porquet la història no és sempre la mateixa, ni sempre és vertadera, però ens pot ajudar molt a no fer bestieses. Potser hauríem de ser més exigents amb els nostres dirigents i, sobretot, defensar les Humanitats a ultrança. Recomencem!
joan gasull no ho havia pensat així, potser si que la culpa és d'aquest manicomi rodó en què vivim! :)
XeXu fins i tot podem diferenciar entre aquests "mateixos de sempre" o, com deia el setè manament de Rebelión en la granja d'Orwell: "Todos los animales son iguales, pero algunos animales son más iguales que otros". Si fins i tot entre els de baix ens la passem fent-nos el llit, què podem esperar? Ves que no sigui la condició humana!
Eulàlia Mesalles la història la fem i ens fa ella mateixa a nosaltres. Abans les criatures preguntaven quin sentit tenia estudiar matemàtiques, o física, que preguntin això de la Història és significatiu d'on es troben les Humanitats en aquesta societat creadora de tècnics. Resulta dramàtic.
Eduard tens raó, al menys jo tampoc crec amb una visió finalista de la Història, el progrés no indica millora (respecte a què?), sinó canvi. Malgrat tot, no deixem de ser una comunitat amb uns imperatius biològics i, sobretot, culturals. I em temo que el nostre magí corre més que no pas la nostra realitat i ens exclamem de canvis que haurien de ser, però que potser necessiten més cuina que no pas tenen.
carina hahahaha m'ha fet molta gràcia això de "flipa, tulipa!" :) de desgraciats el món n'és ple, però la consciència sí que ha canviat, abans ningú els veia com a tals, sinó com a éssers mereixedors d'allò que tenien. Ja és un pas.
Evocacions com sempre, em declaro addicta a les preguntes, i mirar enrere ens forneix d'una bateria infinita, per passar tantes i tantes estones! Com millorar-ho tot plegat? La gràcia de l'assumpte és que la resposta és tan vana com les prediccions dels economistes o de Nostradamus. La realitat sol ser tan tossuda que acaba essent, fem el que fem.
Eduard Ariza per això són clàssics :)
miquel doncs no sé pas que dir-te, millor respecte a què? a un miratge que ens vam voler creure? Potser estem confonent benestar amb diners, i hi ha llocs on els diners només afebleixen. Crec que el problema no és de diners sinó de catadura moral i nivell intel·lectual.
LEBLANSKY l'amic Aristòtil no m'és pas gaire simpàtic, perquè a les dones també ens deixava prou malament. Però no deixem de contextualitzar, l'esclavisme ha existit fins no fa gaires anys (de fet encara existeix), que la societat no es qüestionava la seva legalitat. L'anti-esclavisme és modern i, per tant, malament podríem llegir el passat si ho féssim amb les nostres premisses. :)
Els governants són en part el resultat de la salut democràtica( i ètica?) de la societat.
El que està clar és que llegir i difondre textos com el d'Aristòtil (contextualitzant-lo a la seva època) pot ser una bona manera de regeneració.
res no ha canviat des de l'edat mitjana, seguim sent servs "siervos" només que en comptes de pagar l'amo amb la collita ho fem via impostos. Ah! in en principi semblaria que s'ha abolit el dret de cuixa, tot i que, no sé no sé.
Rafel el món no ens el vam inventar nosaltres i, modestament, penso que recordar que ja fa dies que la ballem mai és sobrer.
Francesc Puigcarbó no hem d'oblidar que qui mana procura que segueixin manant els seus. Ningú accedeix a perdre privilegis fàcilment. El mal és que, quan algú els els fa perdre "a la brava", s'acomoda al seient de l'anterior i acaba fent les mateixes malvestats.
Publica un comentari a l'entrada