d'aquí |
Aquest llibre d'en Lyotard, ja feia dies que em rondava per casa, de quan vaig fer les assignatures d'art, crec. Evidentment que no és una novel·leta i, per això, requereix una lectura pausada, i amb alguns llibres (i el Google) a tocar. M'agradaria compartir, en tres o quatre apunts, alguns dels seus paràgrafs, i completar, mitjançant els comentaris, el missatge de l'autor. Si us atreviu a "jugar", preneu el tros que us vingui de gust, gràcies!
D'El realismo:
El clasicismo parece interdicto en un mundo en que la realidad está tan desestabilizada que no brinda materia para la experiencia, sinó para el sondeo y la experimentación.
Allò mecànic i industrial sembla que no sigui una catàstrofe, a no ser que creiem que l'art és la expresión de una individualidad genial.(?)
Lyotard, Jean-François. La posmodernidad (explicada a los niños). Barcelona, 2008. Gedisa editorial.Con el nombre de literatura y de pintura ha tenido lugar una escisión sin precedentes. Aquellos que se niegan a reexaminar las reglas del arte hacer carrera en el conformismo de masa metiendo en la comunicación, por medio de las "buenas reglas", el deseo endémico de realidad, con objetos y situaciones capaces de satisfacerla. Lo pornográfico es emplear el cine y la fotografia con esta finalidad. La pornografía se convierte en un modelo general para las artes de la imagen y de la narración que no han valorado cabalmente el desafío mass-mediático. I em pregunto quants d'aquests productes televisius i cinematogràfics no són, en realitat, pornografia pura (Sèries com CSI). "Pornografia: En una obra literària, artística, etc., ús i descripció de termes i de situacions majoritàriament considerats com a obscens perquè ultrapassen els límits de les convencions morals compartides." (del diccionari).Aquells que deixen el camí regulat en l'art están condenados a no gozar de credibilidad entre los aficionados, que reclaman realidad e identidad y, por esta razón, no tienen garantizada una audiencia. Així la dialèctica de les avantguardes cau en mans dels realismes industrials i dels mass-media, Como apunta penetrantemente Thierry de Duve, la pregunta estética moderna no es: ¿qué es lo bello? sino, ¿qué sucede con el arte (y con la literatura)?D'altra banda, el kitsch s'apropia del desordre i fa seus una sèrie de artistes, galeristes, crítics i públic que troben en el relaxament del tant-li-fa una forma d'associar-se a una suposada nova tendència sense compromís. Pero este realismo del qué-más-da es el realismo del dinero: a falta de criterios estéticos, sigue siendo posible y útil medir el valor de las obras por la ganancia que se puede sacar de ellas. El cas és que hi hagi intercanvi comercial. La investigación artística y literaria está doblemente amenazada por la "política cultural" y por el mercado del arte y del libro. Sembla que l'important és subministrar obres sobre temes que existeixin per al públic, que siguin recognoscibles per aquest, per tal de fer girar la roda del guany.
4 comentaris:
Doncs gràcies que es dirigeix als nens, perquè lo de interdicto m'ha arribat al moll del l'os. No deixeu que els nens s'acosten a ell, al Lyotard, és clar. :) Bé, deixant la broma. De la nostra actualitat artística algú parlarà amb seny d'ací dos o tres-cents anys, si és que n'hi ha aquest algú. De fet, de la reflexió estètica o la crítica artística jo diria -tinc el dia càustic, aviso- alguna cosa semblant al que es diu de la democràcia quan la valoren com la menys dolenta de les formes de govern. Doncs de les anteriors jo diria que no són les pitjors formes de perdre el temps, però…
Estava dubtant entre intentar comprendre Liotard —tout comprendre c'est tout pardonner— o el causticisme de Vicicle. Em sembla que m'apunto a aquest últim.
si, això de ser posmodern es el que es portava als 80
Perdoneu que no respongui, aquests apunts, de moment els faig per llegir-vos a vosaltres. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada