... mentre la majoria de nosaltres, fent ois, anem provant que un diable qualsevol ens compri la nostra ànima, envegem secretament aquells dels nostres que han tingut la fortuna que els la comprés el propi Senyor de les mosques.
 |
| De Quino, és clar! |
|
| De Quino, és clar! |
19 comentaris:
M'hauré de subscriure a l'ARA PREMIUM si vull llegir l'article de Sánchez Piñol.
Fes-ho Francesc, és gratuït i t'asseguro que paga la pena.
Me paso a leerlo ...
Fuerte abrazo
L'article de Sanchez Piñol el vaig llegir en la versió en paper (ja ho sé, sóc una relíquia) i em va agradar, fa això tan difícil d'anar al moll de l'os. Si m'ho permeteu, us pose ací un article de Joan Francesc Mira que complementa perfectament l'anterior: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/288727--el-familista-amoral-.html
vaig a veure si apart de saber el perquè....me'n poden ensenyar, veig que la gent que ho sap fer els va prou bé i ara en temps de crisi diuen que ens hem de formar, no?
Brutal la tira còmica de Quino. Més clar no pot quedar...
Quino excel·lent, com sempre.
L'article de Piñol molt, però molt interessant!
Francesc, vés al meu bloc i el podràs llegir: http://enarchenhologos.blogspot.com/p/noticies.html
És curiós però quan parlo als amics de la petita corrupció tothom calla perquè tots la utilitzem. Estic fart d'anar a l'hospital públic amb hora concertada i entrar dues hores després perquè prèviament ha entrat un munt de gent acompanyats d'una infermera, d'un altre metge... sense cita prèvia, colant-se de tothom que quatre mesos abans hem demanat cita.
O els qui van a concerts i obres de teatre gratis perquè coneixen a no sé qui. Fins i tot els mateixos actors de teatre fan broma del tema.
La corrupció a petit nivell funciona, i qui no hagi pagat mai una factura sense IVA que tiri la primera pedra!
Els articles de Sánchez Piñol tenen sempre gran interès, encara que de vegades tenen aquell interès interessat de l'articulista d'épater pour épater. Crec que aquest article, en cocnret, exagera un bon tros pel que fa a la corrupció al nostre país. però, fonamentalment, descriu malament per reduccionista la realitat demaffies com la italiana.
El dibuix de Quino... INSUPERABLE.
Ángel encantada, un abrazo para ti :)
Xavier Aliaga genial en Joan Francesc Mira, la veritat és que ja va sent hora que ens mirem amb ulls clars.
joan gasull tu ves prenent apunts! em sembla, però, que totes les places estan ocupades :(
XeXu és el que hi ha, dubto que es pogués explicar en paraules amb la mateixa eficàcia.
Enric H. March gràcies pel link. Tots els articles de Piñol són interessants, ni que sigui per la reflexió que provoquen.
Galderich justa la fusta, som corruptes? o, senzillament, tenim una idea poc clara de la societat on vivim?
Eduard en Sánchez Piñol no pot evitar ser antropòleg i africanista. De fet no fa res més que seguir el corrent, cada cop més estès, que ens identifica l'arc mediterrani com a africà. És difícil en un article anar més enllà, no ho dic per defensar-lo, tanmateix l'apunt no deixa de ser memorable. Les lleis clientelars que controlen el nostre món no són les mateixes dels mons anglosaxons, i tenen més vinculació amb el sud. Igualment que el cristianisme hispànic, de clara rel africana. Quino és un gran mestre, sense cap mena de dubte. :)
Darrerament he viscut algunes experiències d'adjudicació de llocs, càrrecs i posicions a dit.
Els polítics no deixen de ser el reflex fidelíssim del que és la seva societat.
Abans de res CLI saps que gairebé ja et llegeixo sense traductor? jajaja només gairebé... però és clar que si un dia vaig a Barcelona, per cert que si que vaig a anar i sóc capaç de dir dues paraules en català serà gràcies a tu. Els diré m'ho va ensenyar, la meva amiga CLI:-)
El de Quino genial... però mira, encara que sigui una ingenuïtat, jo aquí no veig corrupció per cap costat jajaja només que la colla d'aquests de joves havia de ser immensa i d'allò més *variopinta:-)
Respecte a l'article del teu amic... Mmmm crec que una cosa és el *amiguismo, que si ben no és el més idoni en el marc de les relacions comercials i institucionals, crec que no és el mateix que la corrupció pura i dura. Les relacions humanes generen inevitablement que si coneixes a algú el teu tracte no sigui el mateix que si no li coneixes. Una altra cosa és que aquest sigui l'únic criteri imperant i la norma generant injustícies i una altra molt diferent que es malversin fons públics, es robi o s'estafi... això és delinquir, ni més ni menys.
un petó muuuuy gran cel
PD
Només una coseta, que sàpigues que t'he convertit en flor, bé sempre ho has estat, però una mica meva:-)
Només això, que gràcies per compartir... el teu català amb mi :)))
El porquet sort que n'hi ha que ho veiem, perquè si escoltes segons qui, sembla que els polítics corruptes hagin sorgit per generació espontània.
María no me extraña nada, los que hablamos lenguas romances, a la larga nos comprendemos sin muchos problemas :) La frontera entre delito y tráfico de influencias a veces queda desdibujada. Aunque tu, de eso, sabes más que yo, seguro. En cualquier caso se trata un poco de poner las cosas en sitio. Al fin y al cabo todo forma parte de un entramado social que permite unas actitudes que pueden escapar al control. Un besazo :)
Merda, un article fantàstic. El final, apoteòsic: "No és que no tinguem una màfia autòctona, és que la tenim instal·lada al poder".
C'est ça.
Mais oui Ferran, i acceptar-ho potser seria el primer pas cap a la regeneració. Si som capaços de veure els nostres governants nuus de tota pompa i tal com són, potser serà el primer pas per no acceptar fer passar bou per bèstia grossa amb tanta facilitat.
És una excel·lent reflexió social.
Si Eduard Ariza, en Sanchez Piñol en sap un niu :)
Publica un comentari a l'entrada