dilluns, 4 de juny del 2012

La fortuna

No són els diners, ni les propietats, ni l'admiració de ningú. La fortuna, la meva, és tenir un amic que em telefona per dir-me que s'està morint i es disculpa perquè sap que m'està donant un disgust.





24 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

Suposo que, davant una telefonada d'aquesta mena, els sentiments deuen ser oposats: tristesa per l'anunci de la pèrdua d'una persona estimada i l'alegria de saber que per a aquesta persona comptes molt.

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, Clídice!

No sé què dir... em sembla de veritat una fortuna immensa i al mateix temps un disgust profundíssim.

Una abraçada, ben forta!

Alba ha dit...

Sí que és una fortuna sí.... però també un bon mal d'estòmac!!!

Galderich ha dit...

Suposo que és una manera d'afrontar la mort acompanyat dels que t'aprecies.

Bona reflexió per anar-nos preparant.

Angel Corrochano ha dit...

Joer qué arranque de semana cunnus!!!
Lo siento profundamente, en estos casos nunca se me ocurre nada que decir.
Un fuerte abrazo

Xavier Aliaga ha dit...

Uff... Sols volia enviar-te una abraçada molt forta.

Pilar ha dit...

Ets afortunada, sense cap dubte. Penso que la malaltia i la mort són les parts més íntimes de la vida i no les comparteixes amb qualsevol.

Francesca ha dit...

Què fort, Cli. Això és amistat vertadera! I em sap molt de greu la part trista. Molts ànims!

lolita lagarto ha dit...

la fortuna a vegades és ben trista...
ànims i una abraçada

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Em sap greu això del teu amic. Espero que hagi sabut construir un cert sentit personal a la seva vida per ajudar-lo en aquests moments. Tens la fortuna que segur que tu encara pots ajudar-lo, precisament en això.

Sergi ha dit...

Fortuna de comptar amb una persona així. Però tristesa, perquè t'està dient que ja no hi podràs comptar...

Puigmalet ha dit...

Tu, la seva amiga, també ets part de la seva fortuna actual. Això de l'amistat va i ve, com el tramvia.

Gemma Sara ha dit...

T'envio una abraçada molt gran, Clidi.

Francesc Puigcarbó ha dit...

uff! estic visquentg un cas molt similar, i és dur. Però és el dret que tenim a acomiadar-nos dels qui estimem abans de caure en el somni infinit, no tothom ho pot fer.

Evocacions ha dit...

Molt bonic, si es pot dir així. L'amistat és el valor primordial de l'existència

El porquet ha dit...

Osti, Cli... ara no sé ben bé què dir. M'has deixat sense paraules... bufff. Cuida'l tant com puguis i estigui a les teves mans. Una abraçada i un potxonet, bonica.

Eduard ha dit...

Hi ha coses admirables en cadascú de nosaltres. I alguns gestos parlen per tota una vida.
Una abraçada.

Garbí24 ha dit...

una fortuna sens dubte, però que podia esperar.
Una abraçada i ànims.

Marta ha dit...

Caram! No puc imaginar-me una primera reacció. Almenys podras donar-li consol. Parlar-ne és el millor!

Clidice ha dit...

Benvolguts, gràcies per les abraçades, no voldria que semblés massa pornogràfic, però em cal dir-ne alguna cosa i espero que m'ho sapigueu perdonar. Penso, també, que em cal que el seu nom pervingui, talment un cartutx de nom egipci. Perquè sí, perquè s'ho mereix i perquè estic aprenent, de segona mà, no cal dir, una manera distinta de gestionar la mort.

carina ha dit...

Uff, això és molt fort, una abraçada, bonica. No hi ha paraules per una cosa així

carina ha dit...

Uff, això és molt fort, una abraçada, bonica. No hi ha paraules per una cosa així

María ha dit...

Vols dir el meu volguda CLI, que és una fortuna tenir un amic tan considerat veritat? o que veu la mort com alguna cosa natural, que avisa d'ella i demana disculpes per les molèsties que generarà amb això als altres impressionant!! sí.


Encara sort que no et diu que sent les molèsties que et generarà acudir al seu enterrament... pobrecito!! sorry... ho sé, sóc una malvada, però no deixa de resultar xocant sí.



Un petó CLI... i sort en els teus exàmens cel.

Carme Rosanas ha dit...

Clídice, de pornogràfic res, jo crec que fas bé de parlar-ne i crec que t'ho hem d'agrair infinitament. Per tots és un aprenentatge ni que sigui de segona, tercera o quarta mà... no importa. Apropar-nos a la vida més intensament del que ens permet el dia a dia, crec que sempre s'ha d'agrair.

I a sobre ho fas amb la bellesa que ho fas...