No són els diners, ni les propietats, ni l'admiració de ningú. La fortuna, la meva, és tenir un amic que em telefona per dir-me que s'està morint i es disculpa perquè sap que m'està donant un disgust.
Suposo que, davant una telefonada d'aquesta mena, els sentiments deuen ser oposats: tristesa per l'anunci de la pèrdua d'una persona estimada i l'alegria de saber que per a aquesta persona comptes molt.
Em sap greu això del teu amic. Espero que hagi sabut construir un cert sentit personal a la seva vida per ajudar-lo en aquests moments. Tens la fortuna que segur que tu encara pots ajudar-lo, precisament en això.
uff! estic visquentg un cas molt similar, i és dur. Però és el dret que tenim a acomiadar-nos dels qui estimem abans de caure en el somni infinit, no tothom ho pot fer.
Osti, Cli... ara no sé ben bé què dir. M'has deixat sense paraules... bufff. Cuida'l tant com puguis i estigui a les teves mans. Una abraçada i un potxonet, bonica.
Benvolguts, gràcies per les abraçades, no voldria que semblés massa pornogràfic, però em cal dir-ne alguna cosa i espero que m'ho sapigueu perdonar. Penso, també, que em cal que el seu nom pervingui, talment un cartutx de nom egipci. Perquè sí, perquè s'ho mereix i perquè estic aprenent, de segona mà, no cal dir, una manera distinta de gestionar la mort.
Vols dir el meu volguda CLI, que és una fortuna tenir un amic tan considerat veritat? o que veu la mort com alguna cosa natural, que avisa d'ella i demana disculpes per les molèsties que generarà amb això als altres impressionant!! sí.
Encara sort que no et diu que sent les molèsties que et generarà acudir al seu enterrament... pobrecito!! sorry... ho sé, sóc una malvada, però no deixa de resultar xocant sí.
Clídice, de pornogràfic res, jo crec que fas bé de parlar-ne i crec que t'ho hem d'agrair infinitament. Per tots és un aprenentatge ni que sigui de segona, tercera o quarta mà... no importa. Apropar-nos a la vida més intensament del que ens permet el dia a dia, crec que sempre s'ha d'agrair.
24 comentaris:
Suposo que, davant una telefonada d'aquesta mena, els sentiments deuen ser oposats: tristesa per l'anunci de la pèrdua d'una persona estimada i l'alegria de saber que per a aquesta persona comptes molt.
Ostres, Clídice!
No sé què dir... em sembla de veritat una fortuna immensa i al mateix temps un disgust profundíssim.
Una abraçada, ben forta!
Sí que és una fortuna sí.... però també un bon mal d'estòmac!!!
Suposo que és una manera d'afrontar la mort acompanyat dels que t'aprecies.
Bona reflexió per anar-nos preparant.
Joer qué arranque de semana cunnus!!!
Lo siento profundamente, en estos casos nunca se me ocurre nada que decir.
Un fuerte abrazo
Uff... Sols volia enviar-te una abraçada molt forta.
Ets afortunada, sense cap dubte. Penso que la malaltia i la mort són les parts més íntimes de la vida i no les comparteixes amb qualsevol.
Què fort, Cli. Això és amistat vertadera! I em sap molt de greu la part trista. Molts ànims!
la fortuna a vegades és ben trista...
ànims i una abraçada
Em sap greu això del teu amic. Espero que hagi sabut construir un cert sentit personal a la seva vida per ajudar-lo en aquests moments. Tens la fortuna que segur que tu encara pots ajudar-lo, precisament en això.
Fortuna de comptar amb una persona així. Però tristesa, perquè t'està dient que ja no hi podràs comptar...
Tu, la seva amiga, també ets part de la seva fortuna actual. Això de l'amistat va i ve, com el tramvia.
T'envio una abraçada molt gran, Clidi.
uff! estic visquentg un cas molt similar, i és dur. Però és el dret que tenim a acomiadar-nos dels qui estimem abans de caure en el somni infinit, no tothom ho pot fer.
Molt bonic, si es pot dir així. L'amistat és el valor primordial de l'existència
Osti, Cli... ara no sé ben bé què dir. M'has deixat sense paraules... bufff. Cuida'l tant com puguis i estigui a les teves mans. Una abraçada i un potxonet, bonica.
Hi ha coses admirables en cadascú de nosaltres. I alguns gestos parlen per tota una vida.
Una abraçada.
una fortuna sens dubte, però que podia esperar.
Una abraçada i ànims.
Caram! No puc imaginar-me una primera reacció. Almenys podras donar-li consol. Parlar-ne és el millor!
Benvolguts, gràcies per les abraçades, no voldria que semblés massa pornogràfic, però em cal dir-ne alguna cosa i espero que m'ho sapigueu perdonar. Penso, també, que em cal que el seu nom pervingui, talment un cartutx de nom egipci. Perquè sí, perquè s'ho mereix i perquè estic aprenent, de segona mà, no cal dir, una manera distinta de gestionar la mort.
Uff, això és molt fort, una abraçada, bonica. No hi ha paraules per una cosa així
Uff, això és molt fort, una abraçada, bonica. No hi ha paraules per una cosa així
Vols dir el meu volguda CLI, que és una fortuna tenir un amic tan considerat veritat? o que veu la mort com alguna cosa natural, que avisa d'ella i demana disculpes per les molèsties que generarà amb això als altres impressionant!! sí.
Encara sort que no et diu que sent les molèsties que et generarà acudir al seu enterrament... pobrecito!! sorry... ho sé, sóc una malvada, però no deixa de resultar xocant sí.
Un petó CLI... i sort en els teus exàmens cel.
Clídice, de pornogràfic res, jo crec que fas bé de parlar-ne i crec que t'ho hem d'agrair infinitament. Per tots és un aprenentatge ni que sigui de segona, tercera o quarta mà... no importa. Apropar-nos a la vida més intensament del que ens permet el dia a dia, crec que sempre s'ha d'agrair.
I a sobre ho fas amb la bellesa que ho fas...
Publica un comentari a l'entrada