- Com pots treballar sense llum?
No treballo sense llum, senzillament és que m'agrada la penombra. Treballar sense els fluorescents em sembla essencial per no acabar amb el cap com un timbal. Encara no entenc quina raó hi pot haver per suportar la llum tremolosa i freda d'aquests ginys. És per això que, quan vaig veure el títol Elogi de l'ombra, i l'autor, Junichirô Tanizaki, vaig pensar que, de ben segur, els japonesos i jo tornaríem a estar d'acord, com en tantes coses. Que fos un llibre curt, 94 pàgines, i relativament econòmic, foren les altres consideracions a tenir en compte a l'hora de fer-lo "caure distretament" a la bossa del Sant Jordi.
"Es diu que el paper és un invent dels xinesos. El que ens inspira el paper occidental no és més que la sensació de trobar-nos davant un material utilitari, mentre que en veure la textura del paper xinès o del japonès sentim una mena d'escalfor i de serenor. Si bé tots són blancs, la blancor dels paper occidental és diferent de la del paper hôsho o de la del paper xinès. El paper occidental reflecteix la llum, mentre que el hôsho i el paper xinès l'absorbeixen suaument, com si fossin l'esponjosa superfície de la primera neu."
 |
| d'aquí |
Orient i occident, un diàleg impossible? La nostàlgia d'un món que fou i que ha perdut davant l'empenta de l'occident, estrident i cridaner, que ofega sota el seu utilitarisme segles de tradició, és el que es desprén d'aquest petit assaig. No és difícil fer-te'l teu, perquè aquest suposat món "nostre", també ens ofega a nosaltres. Si més no, en el cas dels catalans, que és el que conec més, amb les nostres masies de parets gruixudes i finestres petites; els que les hem viscudes, podrem comprendre fàcilment l'enyor de l'autor d'unes ombres que tot ho embellien.
"No és que per principi no ens agradi res que brilli, però sempre ens han agradat més les coses que tenen una ombra profunda que les que tenen una brillantor superficial. Tant en les pedres naturals com en els materials artificials, hi volem veure una llum tèrbola que ens faci pensar en el llustre del pas del temps."
Qualificació: pourquoi pas?
* Mono no aware: concepte estètic i espiritual que sovint es defineix com la sensibilitat per les coses, la tristesa per la fugacitat del temps o la bellesa del que és efímer.
10 comentaris:
cada dia em queda més clar que tenim gustos literaris molt molt diferents
L'elogi se'l mereix el Tanizaki, un refotut mestre capaç de convertir l'experiència d'anar de ventre en un ritus exquisit... Qui tingués un d'aquells vàters japonesos immersos al jardí!
Si es que la modernidad acelerada no trae nada bueno, incluso dejamos de apreciar lo cotidiano y pasamos a digerir cultura de centro comercial. Una pena
Tiene buena pinta ese libro
Un abrazo
Una petita joia ! fa temps que un amic me'l va regalar i em va quasi emocionar llegir-lo
Bona reflexió aquesta del paper oriental o occidental.
Per una altra banda els occidentals, per raons pràctiques, ens hem inventat els flashos de les màquines que anul·len les ombres. Malgrat això, els japonesos s'han convertit en els màxim dissenyadors i fabricants dels flashos.
També coincidim en això CLI,
encara que sigues poquísimo de la cultura japonesa en particular i de l'oriental en general, sempre m'ha fascinat. Hi ha un terme japonès que creo està íntimament lligat al teu “MICO NO AWARE” i és “*WABI SABI” el minimalisme i la calidesa que prové de la naturalesa i la fugacitat i *impermanencia de la vida com a concepte estètic... tot, des dels arranjaments florals (IKEBANA) als jardins ZEN o la cerimònia del te, estan impregnats d'aquesta harmonia del senzill, de l'essencial. Suposo que perquè sóc barroca perduda, m'impressiona tantísimo aquesta bellesa del simple. Els meus antípodes inassolibles :-)
Et diré més, aquest detall del paper japonès que comptes, sembla alguna cosa nimi, merament estètic i res més lluny!! els hiperactivos sobre estimulats no suporten el reflex del nostre paper, motiu pel qual, abordar la lectoescriptura és per a ells un suplici... que es facilita matant aquest reflex que té el nostre brillant paper... per cada 100 *hiperactivos occidentals hi ha 1 oriental, per pensar i pensar que porqueria de societat brillant és la nostra eh? i ja veus... ara occident contagia dels seus valors i paràmetres a occident estem ximples perduts CLI!! jo també sóc de penombra per més que em rechiflen els colorines... la contradicció amb potes sóc!!:))
Un petó inmeenso cel i feliç setmana!! extensiu com sempre al fatcor X :))
Crec que m'agradarà el llibre.
I la definició del "mono no aware" crec que m'identifica molt... aquesta mena de tristesa per una bellesa inassolible, pel temps, per les coses que s'acaben... ara no sé si sóc una mica flasca o japonesa...
Ho torbo una forma molt original i amena, d'encetar un tema tan profund. Certament, orient i occident són molt diferents. Això rau en la meva opinió en que els seus sistemes polítics i religiosos, principals condicionants d'una societat, sempre han estat molt diferents. De la mateixa manera, les filosofies que tenen ambdues cultures tenen origens i punts de partida molt diferents. Això és refelxa en tot, desde la literatura, o la cuina, fins als gustos per vestir o les textures del paper.
Per cert, a mi també m'agrada treballar amb poco llum. El just per veure el paper que tinc devant, o el teclat de l'ordindor. Les "grans llums" sempre les tinc apagades, mira tu per on.
Sembla que hi ha japonesos bons, una amiga meva sempre n'està llegint.
pons007 això no ho pots pas dir, les coses cal tastar-les :)
Girbén vénen ganes d'anar a viure en aquell Japó idil·lic que ens presenta, oi? Llàstima que aquí, les parets de paper no aguantarien gaire. Dels jardins val més no parlar, que ploraríem.
Ángel ni que sea para hacer una parada, mirar a tu alrededor y mostrarte un poco crítico, ya vale la pena. Un abrazo :)
Elfreelang oi? m'encanta haver-lo compartit amb tu, doncs :)
Galderich al final, orient, occident, tots tenim pegues i meravelles :)
María no sabia esto de los hiperactivos, y, de ser cierto, acabo de descubrir el origen de mis dificultades a la hora de centrar mi atención en los libros de texto ;) Gracias guapísima :)
Carme no és gaire difícil identificar-s'hi, és l'enyorament d'un allò que potser va ser :)
Eduard Ariza Ugalde sembla que orient és dual i occident trifuncional, diuen :) El món, per molt que ho volguem, no es llegeix de la mateixa manera, encara que potser hi ha algunes coses que compartim.
Helena Bonals l'orient és el nostre gran desconegut. La veritat és que els que n'estem malalts ens hi passaríem la vida :)
Publica un comentari a l'entrada