 |
| d'aquí |
Llegir matemàtiques és una d'aquelles excentricitats que cometo de tant en tant -a vegades ho faig encara pitjor i llegeixo sobre física, però no m'ho tingueu en compte, només ho faig per pura tafaneria, com qui llegeix l'Hola en la perruqueria-. Si m'arriba a les mans el Mètode d'Arquimedes, és evident que primer caic en la temptació de treure-li el plàstic -fins aquí encara només m'ha interessat l'objecte-, després fullejar-lo pel damunt -m'interessa la plàstica dels textos grecs-, un cop fer això em fixo en els dibuixos geomètrics -el que en diríem els "sants"-, i, finalment, no me'n puc estar i penso, encertadament, que, ni que sigui en la introducció, podré comprendre alguna cosa.
Resulta que els savis grecs no solien explicar massa de quina manera arribaven a les seves teories científiques i és per això l'enorme valor d'aquesta obra, de l'obra i l'autor:
En tota la seva ingent obra matemàtica, Arquimedes respecta l'estàndard geomètric euclidià d'exposició, que oculta el camí seguit en el descobriment. Només en el "Mètode sobre els teoremes mecànics dedicat a Eratòstenes" (que d'ara endavant anomenarem "Mètode"), Arquimedes fa palesa la via heurística dels procediments mecànics per mitjà dels quals donava a llum els seus sorprenents resultats geomètrics, i que havia omès en tota la resta dels escrits científics. Per això el valor d'aquesta obra és incommensurable, no solament des del punt de vista científic o com a document històric, sinó sobretot des del punt de vista del procés heurístic, que li confereix un caràcter radicalment singular en tot l'àmbit de la geometria grega.
Cargols, palanques, urpes, rajos de calor, el nombre Pi (o gairebé), quadratures de cercles i banyeres amb aigua que puja i baixa (principi d'Arquimedes), i d'altres reals o falsament atribuïts, formen part de la vida d'aquest savi, fill de la Magna Grècia (Sicília), que es cartejava amb els savis d'Alexandria -on havia estudiat-, i que no va ser descobert "del tot" -el seu Mètode, en un palimpsest- fins a principis del segle XX (1906).
No cal dir que quan he arribat a la cosa aquella de "Tot segment d'un conoide rectangle, determinat pel tall d'un pla perpendicular a l'eix, és una vegada i mitja el con que té la mateixa base i el mateix eix que el segment ...", m'he començat a perdre de mala manera, però ja havia passat de més enllà la meitat del llibre i m'havia empapat de totes les tafaneries, hagudes i per haver, de mestre Arquimedes i el seu temps.
Arquimedes saluda Eratòstenes.Fa temps vaig enviar-te alguns teoremes que havia descobert; te n'exposava els enunciats i t'invitava a trobar-ne les demostracions que aleshores no vaig indicar-te; els enunciats dels teoremes eren els següents: ...
Qualificació: només apte per a ments matemàtiques, i privilegiades, i per freaks que ens llegim fins la composició del gel de bany encara que no hi entenguem un borrall.
Arquimedes. Mètode. Barcelona, 2012. Edicions 62-Fundació Bernat Metge.
8 comentaris:
Entre matemàtic i freak lector d'etiquetes diverses, en prenc nota.
A mi esta gente (a los griegos clásicos me refiero) siempre me han fascinado, tan entretenidos en sus inventos y descubrimientos sobrepasando la excelencia. En fin una sociedad interesante si dejamos a un lado su aspecto esclavista (claro).
Seguro que es una lectura interesante
Gracias por compartir Clidice
Un abrazo
Quan era jove em llegia l'Enciclopèdia Catalana, aleshores em cosiderava una mica excèntric. Les teves lectures matemàtiques o físiques superen de bon tros aquella excentricitat.
Tan de bo sorgissin molts palimpsests per descobrir de quina manera els savis que ens governen i els seus doctes consellers han arribat a la conclusió que han arribat per dir-nos que només hi ha una manera de governar i sortir de la crisi. Qe és la que ells apliquen, no cal dir.
Potser ens podríem fer un tip de riure, per compensar el que ens fan plorar.
si em preguntessin mai que és l'infern per a mi respondria que soc jo llegint un llibre sobre matemàtiques!!
Allau tu, fins i tot, l'entendries! :)
Ángel Corrochano en el fondo, nos hacemos los intelectuales (ehem) y sólo somos unos chafarderos ^^
MARTELL DE REUS i les coses que no explico! :P
Eduard per mi que això de la crisi ja va amb la bèstia, i passen els anys en un "santornem-hi" constant. Però bé, això dels palimpsests em sembla realment fascinant, és com trobar un tresor a les escombraries :)
glamboy69 jo, de tu, ho provaria, mai saps d'on es pot extreure el veritable plaer ;)
jajaja CLI cel, però ... ¡Quina modesta em vas sortir!
Si per les teves mans passa i reposa el mètode d'Arquimedes, mai serà una mera casualitat i si a més t'endinses en les seves lletres i ets capaç d'apreciar tot el que aprecies, tampoc és un casualitat, en tot cas serà per curisosidad ia més d'això per tenacitat ia més d'això per disciplina i ànsia de saber ... i tot això és, perquè saps, no hi ha més explicació.
Jo, que sóc de lletres pures, encara que fa pels dits i sí que sóc una friki que per curiositat he arribat a llegir articles i llibrets de matemàtiques o física per analfabets, fins i tot alguna teoria explicada com un conte d'astronomia i coses d'aquestes precioses i fins i tot fins a la seqüència Fibonacci em va captivar, però t'asseguro que de cap manera hauria passat de la pàgina 2 d'aquest llibre de Aquímedes del que parles del que excepte això de que "tot cos submergit en un líquid experimenta una empenta vertical cap amunt igual al pes del líquid desallotjat "no sé res de res ... això d '"un conoide rectangle" em sona a ser extraterrestre amb antenitas :-)
Quin gust ser amiga d'una sàvia artista de l'heurística ... a mi em treus dels mots encreuats i poc més resolc :-)
Muuuchos petons preciosa i feliç tard CLI-VINCI :))
María guapa, eso de las "letras puras" cuesta de comprender. Mis hijos empezaron a estudiar matemáticas leyendo, eso de las operaciones lo ejercitaron "tarde" para la media, puesto que antes debían saber leer y comprender para saber llegar a la solución de un problema, de cualquier problema. De hecho, ambos hicieron sus trabajos de final de bachillerato sobre las matemáticas, uno sobre combinatoria y programación y el otro sobre los números primos, vaya que eso del leer da para mucho. Y en esas estamos, saber, incluso saber que no se sabe, es algo que deberíamos practicar más asiduamente. O no ;) Un besazo, guapa.
Publica un comentari a l'entrada