divendres, 15 de maig del 2009

Jo no he nascut de cap costella!


Si necessites inventar-te un déu
per eludir el meu ADN mitocondrial
és el teu problema home!

15 comentaris:

Sandra D.Roig ha dit...

Suposo que els era més fácil dominar les masses implantant la por a un Déu tot poderós.
Una mena de "Babai" que diuen els russos, (l'home del sac).
Així podien controlar tot allò que previsiblement s'escapava del seu poder.
Jo tampoc.!
:)

Jesús M. Tibau ha dit...

tots som déus i deesses

Ramon ha dit...

Si al final el que ens cal és creure en algo i intentar explicar el perquè de les coses que passen.
Lo altre és més espinós i surt de la necessitat de poder i submisió.

Creure-hi tampoc, però és trist pensar que tots acabem al clot. Hem de fer com els nens petits i les piruletes; ens les hem de fer durar...

Merci Clidice pel teu comentari al meu bloc.

Fina ha dit...

Com que no Clidice! :-)

zel ha dit...

tres, la millor declaració de principis en molt de temps, plas plas plas!!!!! Jo tampoc, per cert

Manel Aljama ha dit...

Les teves paraules tenen un gran significat i també un valor en si mateixes.

En altres èpoques t'haurien cremat en una foguera per heretge i avui en dia, en altres zones potser motiu d'una lapidació.

¡No tinc cap dubte cal difondre-les!

gatot ha dit...

mira que es diuen bestieses en nom de Déu... se'n diuen i se'n fan!
petons terrenals!

Boni ha dit...

Osti,l´enciclopédia del darrera jo també la tenia,bé la vaig heredar del meu germà.
jo didria que en van vendre a milers!!!
Estàs molt bé en aquesta foto.

Борис Савинков ha dit...

Doncs mira que ets original tu. A mi em va portar una cigonya de París. I els del meu poble tots hem vingut al món volant pels aires (nens i nenes tots igual). Això de venir de costelles i de mitocondries em sembla molt estrany. Ves.

Francesc Puigcarbó ha dit...

doncs jo vinc d'una flor i una abella que no se que feien per alli, i entre l'abella i la flor va aparèixer el capullu, o sia jo.

Déu.

Francesc Puigcarbó ha dit...

perdó! la serpent és d'atrezzo o de veritat?

Clidice ha dit...

Gràcies pels comentaris :) i, Francesc, la serp no és de la foto, encara no que em faria pas res, m'agraden les serps, són bèsties molt suaus, tranquil·litzadores i simpàtiques :)

Ferran Porta ha dit...

Us han tingut ben escanyades, a les dones, durant segles i segles... i en moltes parts del món, la història continua :-((

Pepe (ex-Panta) ha dit...

Que fa la serp temptadora al costat de l'aprenenta d'Eva primigènia? Estan juntes per casualitat?

Clidice ha dit...

som bones amigues senyor Pepe :)