Molt bo l'acudit. L'explicaré a les meves filles perquè és d'aquells curts, surrealistes i absurd.
El que m'ha impressionat és el segon link que ens poses i la situació del poble boiximà.
En fi, em recorda l'afer del "negre de Banyoles" que es va muntar un escàndol perquè estava dintre d'una vitrina en un museu de concepció del s. XIX, se'l va traslladà a l'Àfrica amb honors de cap d'estat i ara la tomba ha desaparegut (segons tinc entès) i han posat a sobre un camp de fútbol i el poble boiximà (al qual pertanyia el negre de Banyoles) és fustigat per les autoritats... en fi, un grau més d'hipocrasia.
Esperem que no perdin definitivament la seva cultura i sobretot el seu humor, l'últim reducte de vida. 9 / maig / 2009 14:30 Clidice ha dit...
L'acudit me'l va explicar un guia d'una tribu "colonitzadora" en terra dels san (mal dits boiximans) al davant d'aquestes rascadures que feien a les pedres, testimoni de la seva religiositat.
Alguns dels animals tenen terminacions (cua, banyes ...) en forma de mà aixecada al cel, això vol dir que són animals-totem, connectats amb els déus.
Als san se'ls ha foragitat de la seva terra i, com que no poden sobreviure on estan apartats, han de treballar pels mateixos que els han fet fora, les companyies mineres, i els paguen amb alcohol. Oi que recorda el genocidi dels indis nordamericans?
Per això jo m'ho pensaria molt i molt abans de comprar o regalar un diamant. No cal. :) 10 / maig / 2009 00:48 Té la mà Maria - Reus ha dit...
A mi em sembla que més que un acudit és un concepte de la vida i el món completament resignat. Una abdicació del pensament o de la ciència. La resposta de l'"acudit" està dient al que interroga amb curiositat: "no perdis el temps pensant, les coses són com són i ja està".
No m'estranya que els colonitzin als san. La resignació, en l'acció o en el pensament, no porta mai res de bó.
Jo ho veig més com una mostra que tots som iguals. El sentit de l'humor és quelcom que ens diferencia dels nostres parents els animals. I expressar l'absurd més, encara. El que s'està fent amb els san és un genocidi, al més pur estil occidental. No són primitius, són diferents. I si tinguéssim clar el que és un Estat de Dret no permetríem de cap manera que això passés. Però "com que són negres i ja se sap ..." :(
6 comentaris:
3 comentaris:
Galderich ha dit...
Molt bo l'acudit. L'explicaré a les meves filles perquè és d'aquells curts, surrealistes i absurd.
El que m'ha impressionat és el segon link que ens poses i la situació del poble boiximà.
En fi, em recorda l'afer del "negre de Banyoles" que es va muntar un escàndol perquè estava dintre d'una vitrina en un museu de concepció del s. XIX, se'l va traslladà a l'Àfrica amb honors de cap d'estat i ara la tomba ha desaparegut (segons tinc entès) i han posat a sobre un camp de fútbol i el poble boiximà (al qual pertanyia el negre de Banyoles) és fustigat per les autoritats... en fi, un grau més d'hipocrasia.
Esperem que no perdin definitivament la seva cultura i sobretot el seu humor, l'últim reducte de vida.
9 / maig / 2009 14:30
Clidice ha dit...
L'acudit me'l va explicar un guia d'una tribu "colonitzadora" en terra dels san (mal dits boiximans) al davant d'aquestes rascadures que feien a les pedres, testimoni de la seva religiositat.
Alguns dels animals tenen terminacions (cua, banyes ...) en forma de mà aixecada al cel, això vol dir que són animals-totem, connectats amb els déus.
Als san se'ls ha foragitat de la seva terra i, com que no poden sobreviure on estan apartats, han de treballar pels mateixos que els han fet fora, les companyies mineres, i els paguen amb alcohol. Oi que recorda el genocidi dels indis nordamericans?
Per això jo m'ho pensaria molt i molt abans de comprar o regalar un diamant. No cal. :)
10 / maig / 2009 00:48
Té la mà Maria - Reus ha dit...
t'he afeigit als meus amics
una abraçada
10 / maig / 2009 02:31
és bo saber que hi ha sentit de l'humor a tot arreu
A mi em sembla que més que un acudit és un concepte de la vida i el món completament resignat. Una abdicació del pensament o de la ciència. La resposta de l'"acudit" està dient al que interroga amb curiositat: "no perdis el temps pensant, les coses són com són i ja està".
No m'estranya que els colonitzin als san. La resignació, en l'acció o en el pensament, no porta mai res de bó.
Haha!, molt bona!
Jo ho veig més com una mostra que tots som iguals. El sentit de l'humor és quelcom que ens diferencia dels nostres parents els animals. I expressar l'absurd més, encara. El que s'està fent amb els san és un genocidi, al més pur estil occidental. No són primitius, són diferents. I si tinguéssim clar el que és un Estat de Dret no permetríem de cap manera que això passés. Però "com que són negres i ja se sap ..." :(
el respecte a la diferència, clidice, és un concepte massa revolucionari perquè encara pugui ser admès per la majoria...
m'agradaria que no fos així... però m'agradarien tantes coses...
:)
t'explico la versió consumista de l'acudit?
diu que era un tiu tant alt, tant alt... que si es menjava un iogurt quan li arribava a l'estòmac ja li havia caducat!
(que se sàpiga: els iogurts no caduquen... vet aquí el surrealisme de l'acudit)
petons i llepades de postres!
Publica un comentari a l'entrada