sempre intentant-ho
JA EN SOM DOS...
No sé com prendre-m'ho, el teu defecte és que et fan por els ratolins o que t'agrada espantar elefants?Compte que no t'estic dient ni rata ni paquiderma! :-)
a mi també em fan cosa els ratolins. i això que acabo de llegir-me l'història de "firmin", una rata d'allò més humanitzada.
De vegades la por es ben estranya i incomprensible .
manta vegades em sento com el paquiderm, lent i pesat, terroritzada al davant de l'empenta i l'atreviment d'éssers més avinents al ratolí. Una paradoxa clàssica que podríem associar a la timidesa :)
Publica un comentari a l'entrada
5 comentaris:
JA EN SOM DOS...
No sé com prendre-m'ho, el teu defecte és que et fan por els ratolins o que t'agrada espantar elefants?
Compte que no t'estic dient ni rata ni paquiderma! :-)
a mi també em fan cosa els ratolins. i això que acabo de llegir-me l'història de "firmin", una rata d'allò més humanitzada.
De vegades la por es ben estranya i incomprensible .
manta vegades em sento com el paquiderm, lent i pesat, terroritzada al davant de l'empenta i l'atreviment d'éssers més avinents al ratolí. Una paradoxa clàssica que podríem associar a la timidesa :)
Publica un comentari a l'entrada