Oriol Nel·lo i Colom (a cura de): Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Empúries, 2003 (Biblioteca Universal, 183); 461 pp. ISBN 84-7596-380-3.
Ressenya de P. Alegre aquí a Obrador Obert de la Societat Catalana de Geografia
Vaig llegir aquest llibre amb una certa prevenció, ho reconec, però gràcies a ell puc dir que vaig fer un pas més a l'hora d'intentar comprendre els conflictes territorials, sense posicionar-me cegament i irreflexiva a favor d'una cosa o d'una altra.
Catalunya és terra de conflicte permanent, som pocs i mal avinguts i volem de tot, però sense cap conseqüència.
Entre els uns, que l'únic que volen és engrandir la seva torre a la Cerdanya, i/o la seva masia de l'Empordà, i els altres que només seran feliços si tornem a l'Edat Mitjana (ja m'explicaran com i amb quines conseqüències), hi som la majoria, normalment manipulats pels uns i pels altres. Trobo a faltar el debat, la informació exhaustiva, la reflexió, el pensar en quin tipus de país volem tots. I no en tinc prou amb que els uns em diguin que la raó els assisteix, o que m'ho diguin els altres, perquè parles amb tots i resulta que tots tenen raó i jo sempre sóc la ruc a la que cal criticar perquè no es decideix, com si no abraçar cap de les dues doctrines sigui símptoma d'immaduresa. Aquí o ets dels meus o estàs contra meu.
Serà que Glaucó tenia tota la raó?
Ressenya de P. Alegre aquí a Obrador Obert de la Societat Catalana de Geografia
Vaig llegir aquest llibre amb una certa prevenció, ho reconec, però gràcies a ell puc dir que vaig fer un pas més a l'hora d'intentar comprendre els conflictes territorials, sense posicionar-me cegament i irreflexiva a favor d'una cosa o d'una altra.
Catalunya és terra de conflicte permanent, som pocs i mal avinguts i volem de tot, però sense cap conseqüència.
Entre els uns, que l'únic que volen és engrandir la seva torre a la Cerdanya, i/o la seva masia de l'Empordà, i els altres que només seran feliços si tornem a l'Edat Mitjana (ja m'explicaran com i amb quines conseqüències), hi som la majoria, normalment manipulats pels uns i pels altres. Trobo a faltar el debat, la informació exhaustiva, la reflexió, el pensar en quin tipus de país volem tots. I no en tinc prou amb que els uns em diguin que la raó els assisteix, o que m'ho diguin els altres, perquè parles amb tots i resulta que tots tenen raó i jo sempre sóc la ruc a la que cal criticar perquè no es decideix, com si no abraçar cap de les dues doctrines sigui símptoma d'immaduresa. Aquí o ets dels meus o estàs contra meu.
Serà que Glaucó tenia tota la raó?
11 comentaris:
Una bona reflexio i a mes foa oportuna- Tinguis bon dia.
Potser sí que Glaucó tenia raó. Ell escrivia sobre possibilitats, sempre i quant es tingués el poder suficient.
El que ens passa a nosaltres és que no belluguem ni farts de vi. La societat està demostrant ser passiva, tant passiva com pot, i es deixa portar pels que sempre han conduit el ramat, que miren per ells i per ningú més. Especulació, el terme que està de moda, i que hi estarà.
*Sànset*
Teníem un pais molt bonic i en pocs anys l'estem trinxant. Gràcies als vols tan baratets que surten de l'aeroport del meu poble (i que no és el de Tarragona) he tingut l'opotunitat de sobrevolar molts països europeus. Des de l'aire es veu un ordre i concert en el territori: pobles, conreus, indústries, boscos i muntanyes. Quan sobrevoles Catalunya tot és un garbuix d'urbanitzacions, boscos trinxats per infinitat de pistes, erms, pedreres, fabricotes inverosímilment ubicades,... tot plegat ofereix una sensació de caos total en ordenació territorial.
vols dir que això no és la normalitat?
A frança, a amèrica o a puerto rico, no passa el mateix?
Tenim el que tenim i som on som per com s'han fet les coses fins avui. De tots i cadascún de nosaltres depèn com es facin les coses a partir d'ara. Si no ens agrada el que tenim, canviem-ho en la mesura de les nostres possibilitats, i forcem els qui prenen decisions a canviar-ho. Alguna cosa devem poder fer, a banda d'autoflagelar-nos!
PS: he pixat fora de test? No conec aquest llibre...
ja deia Jordi Pujol que viviem instal·lats en la cultura del NO!.
Les coses ben dites, les idees ben expressades, no han de menester gaire hipèrboles, com aquest teu feliç escrit.
Lamentablement, tens raó. Lamentablement per al país, és clar.
És trist però crec que les coses estan així. A mi fins i tot em fa gràcia de vegades veure els debats que hi ha, tan poc elaborats i tan facilets. Em faria més gràcia si fos extraterrestre, però.
Sense xalet a la Cerdanya ni masia a l'Empordà, puc assegurar (potser semi-assegurar) que aquest fenomen es universal, els anglosaxons s'en refereixen amb la expressió "Not in my backyard" (no al meu pati del darrera).
Gràcies Striper espero que hagis tingut bon dia :)
Sànset és complicat i més veient, com dius tu, una societat passiva, que no només no té clar el que vol, sinó que ni tan sols s'implica en la seva direcció i en el control dels qui dirigeixen.
MARTELL, he treballat tota la vida vinculada a la construcció, i una de les coses que més horror m'han causat són les urbanitzacions. Però la gent no pensa i es torna ximpleta per tenir una torre. Potser si que ens haurien de fer a tots un vol pel damunt del nostre país, això i passar-nos uns quants informes econòmics del sobrecost tan brutal que suposen tals aberracions.
estrip tothom fa el mateix, tothom embruta, consumeix i ningú vol el resultat de la seva acció prop de casa. Si jo faig xxx kg d'escombraries vull que les colguin o les cremin a casa del veí. Som així de bufons.
Ferran no has pixat fora de test, tu no ho fas mai això que sols tenir punteria. El mal del que tu planteges és que representa deixar de queixar-se i començar a implicar-se i responsabilitzar-se, tot de paraules "lletges" que ningú en vol saber res.
Francesc P. doncs mira, sense que serveixi de precedent, en Pujol tenia raó. Diem NO i no donem solucions, fantàstic!
Xiruquero gràcies, només aprofito les preguntes que em faig i abuso de la vostra amabilitat per plantejar-vos-les, així aprenc cada dia :)
Lluís ja m'agradaria a mi també ser extraterrestre de vegades i a molts de nosaltres, no en dubto gens. Em sembla del tot al·lucinant que, hores d'ara, encara no s'hagi fet un debat en profunditat en el nostre país donant informació veraç, sobre l'energia. No nomé dient "que ve el papu", sinó especificant la realitat i fent arribar a la gent coses com què s'estan fent enormes inversions en plantes de plaques solars en tota la península ... que s'han demostrat inútils, per exemple. Que de les cançons sempre ens quedem en la tonada i no parem mai esment a la resta de la lletra. Vull que gent que hi entén DE DEBÒ m'ho expliqui tot fil per randa. Aleshores decidiré si dic NO.
pratinsky malauradament tens tota la raó, només cal veure com deixen les àrees d'acampada els "amants de la natura", per comprendre com funcionem els humans. Això si, a casa tot com una patena.
Bona reflexió i bon apunt!
Publica un comentari a l'entrada