Des de Sant Geroni, ja fa un temps. Fotografia feta pel Felip
Fa uns dies us plantejava una pregunta per boca del mestre de mestres: Fiòdor Dostoievski:
"què és millor, una felicitat barata o un sofriment elevat?"
Abans de respondre penso en un bon consell que em va donar un amic de l'ànima: "coneix els teus límits".
Hi ha frases i consells que arriben quan més servei et fan i aquest en va ser un.
Bé, no faré balanç, que d'això ja en faig cada dia pels altres a la feina. Però em cal dir que aquest ha estat un any estrany per a mi. Els últims anys ho solen ser d'ençà que vaig decidir deixar-me endur per la realitat sense forçar-la.
Ha estat un any on se m'ha donat molt i ja m'està bé. La meva felicitat penso que ha estat a bon preu, per això l'aprecio d'allò més i, tot i així, no m'angoixa. Abans, ser feliç em feia sentir culpable. Els meus sofriments han estat convenientment passats pel sedàs de l'escriptura, que no pas pel blog, per la qual cosa ja no són tan sofriments, sinó més aviat motiu de reflexió.
He pogut comunicar i comunicar-me. He conegut persones, reals i virtuals, que se m'han fet imprescindibles i si bé, en altres vides, aquest fet m'hagués inquietat sobremanera, ara em deixo influir, em bressolo en la meravella dels altres.
O sigui que en aquest moment només desitjo que el fet d'entrar en un any parell no m'ho esguerri tot plegat. Espero amb curiositat, sense frisança, que em depara el 2010, malgrat tots els mals vaticinis.
I, sobretot: moltes gràcies per la vostra companyia! Al cap i a la fi formeu part d'aquesta felicitat (res de barata sinó ben ajustada de preu, no cal dir).
26 comentaris:
Un plaer robar un poc de tu molts dies.
Una abraçada
Salut i Terra
Clídice, les gràcies no es mereixen, la companyia és mútua.
T'admiro la lucidesa. Ho deu fer, en part, tenir aquell grapat de pedres tan a prop. :)
Excepcional, com sempre. De finíssima sensibilitat.
Tot pensant en aquestes persones, reals i virtuals, que has conegut, i en la participativa companyia que ens fem mútuament, he imaginat -per quan faci bon temps- un arròs o una costellada fundacional del Front de Resistència Blogaire.
Segur que de temes conversa no ens en faltarien. El Fedor no va preveure la possibilitat de la felicitat elevada.
Un pensament força elevat per reflexionar, en tot cas no crec que la felicitat sigui barata.
Per la meua part, gràcies per les vegades que m'has fet riure o, les més, pensar. Que siga per molt de temps.
les gràcies no calien, si de cas hauria de ser a l'inversa pel plaer de llegir-te i coneixer-te encara que sigui virtualment que de fet és com coneixem la majoria de les persones.
Que la cosi duri!
No estem fets perquè el sofriment ni perquè la felicitat ens duri gaire, tot tendeix a l'equilibri, ho vaig llegir l'altre dia no sé on, crec que ho deia una psiquiatra, i penso que té raó. I a la vida hi ha moments de tot, penso que s'utilitza amb massa facilitat el terme felicitat. Però si l'entenem com un estat de benestar en general, doncs celebro que el tinguis. Sofriment, vulguis o no, n'hi ha de sobres en qualsevol vida humana normal mínimament sensible, és la meva opinió...
Gràcies a tu també per la companyia virtual-real.
Clídice, gràcies a tu, per com escrius i ens fas reflexionar de vegades.... Un gran petó reina :)
Gràcies a tu, per fer-nos pensar i per la teva companyia.
Esperem que aquest any doncs, com a mínim sigui com el que hem deixat enrera.
Posats a donar les gràcies: gràcies a tu bonica, per tustar la nostra porta cada cop que bufa el vent malposat que alça les faldilles. Bon any nou que sigui de deu... això no s'ha dit encara, oi? Hi hi hi...
:)
Val la pena reflexionar-hi... la felicitat pot ser barata?
Jo no sé si pot ser... gràcies per ser-hi... m'agrada aquesta felicitat que dius a un preu ajustat o raonable.
La compartim... oi?
És curiós... no entenc perquè la felicitat ha de ser barata i el sofriment elevat i no a l'inrevés. La frase em recorda als màrtirs cristians... o als artistes i literats que han de passar gana per fer alguna cosa de profit.
Que tinguis una felicitat elevada i continua així!
No et preocupis GUAPA :) que segons la numerologia, el nº 2010 es redueix al nº 3, en realitat -no en sé gaire, però crec que és així- I el tes és un número màgic i de bona sort. i si no és veritat, m'agrada creure-ho i ja està.O sigui que serà un any de bona sort, perquè desitjo que així sigui, per mi i per tothom.MOLTA FELICITAT!!!
Gràcies per passar per aquí i per la vostra amabilitat :)
Quina gent, aquests blocàires, eh, Clídice? És curiós com, sense conèixer personalment molts dels habituals, s'hi acaba establint un vincle tan intens. M'agrada, i m'agrada que t'agradi.
Gràcies per ser-hi, a tots.
Gràcies a tu per continuar escrivint. Llegir-te és trobar un moment de felicitat.
jo crec que com mes be s esta per la vida es siguent estupid i noble com un cavall...
es a dir res de sensibilitats afiladissimes que poden copsar extasis que duren microsegons i aborrirse soberanament al llarg de la major part de la vida....
Merci als últims en comentar :) sou molt amables, de debò :)
Fa dies que comentes que aquest serà un mal any, i suposo que els teus motius has de tenir. Però només et dic el que em deien a mi en un post recent, si ja hi vas amb mala predisposició, és evident que anirà malament. A la mínima li donaràs la culpa a l'any. Si una cosa anava bé, no té per què canviar.
XeXu no sóc pas jo qui parla del "Crash del 2010". Tant de bo els economistes s'equivoquin. Ara mateix 40 milions de persones als EEUU viuen dels vals d'aliments que els dóna l'estat i aquí encara no hem arribat al fons de la crisi. No sé d'on treus tu que "si una cosa va bé no té perquè canviar". Jo no parlo de res personal, parlo de l'economia del nostre país. I una cosa durà l'altra. Els nivells d'atur ja estan fregant límits més que preocupants i no s'estan creant llocs de treball. Els aturats es quedaran sense subsidi i en totes aquestes xifres no es compten els milers i milers de persones sense papers i sense feina. Prop del nostre poble ja s'estan atracant urbanitzacions senceres per part de bandes de l'Europa de l'Est. No és vocació d'apocal·lipsi, és intentar veure la realitat. Si m'equivoco jo, millor dit, si s'equivoquen els analistes, seré la dona més feliç de l'univers :)
Amb una mica de retard...encantada de fer-nos companyia mútua. Espero que els baticinis negatius finalment no ho siguin tant. A veure què passa.
Hola Eulàlia! :) això espero jo també, si més no per la part més apocal·líptica de l'assumpte. Per la resta ... és el mateix treballar que fer feina no? :)
Les gràcies te les dono a tu per deixar-nos gaudir sempre d'aquest espai.
Desitjo que fer de pitonisa no sigui el teu fort. M'ha fet gràcia perquè a mi tampoc m'agraden gens els anys parells, però li donarem un vot de confiança, no?
Bon reis (reixos)!
=)))
Gràcies -assumpta- pels teus bons desitjos. I si, bons "reixos" :)
Publica un comentari a l'entrada