divendres, 1 de gener del 2010

El dia 1


Un any més i per afavorir els bons auguris hem complert amb tots els ritus. Entre ells pujar al Mas Moneder. Avui el poble semblava un poble fantasma, les ratxes de vent, que no ha parat de bufar en tota la nit, han fet voleiar teules i la gent com cal s'està a casa. Un any més, per variar, hem escrit en la llibreta que deixen al costat del pessebre. Primer llegim els missatges dels qui han arribat abans i després hi afegim el nostre. Un any més ha estat el mateix: "l'autonomia que ens cal és la de Portugal". Tan de bo aviat no l'haguem d'escriure mai més. Per la nostra part, un any més, hem conjurat totes les malvestats. Ara ja, no depèn de nosaltres.

25 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Passa cap a casa, Clidi, que se t'endurà el vent!!!

Francesc Mompó ha dit...

Som molts els que hi fem força, encara que siga des del sud de casa.
Salut i Terra

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Visca Portugal i visca Catalunya! Bon any, Clidice!

Joan Calsapeu ha dit...

Diria que aquet vent que bufa tan fort fa olor de Portugal...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja ho veig, Clídice, que no anava massa errat. Ja és curiós que als mapes de l'ICC no hi surti el mas Moneder, al menys jo no ho he sabut veure.
M'agrada saber que allí hi ha un pessebre. No has fet cap fotografia?

De fet, els fados ja en son de bonics, ja...

Ferran Porta ha dit...

Tan de bò en Joan Calsapeu tingui raó.

Jesús M. Tibau ha dit...

bon any 10

Pantagruel ha dit...

I entretant que diuen a Portugal?

"O vice-presidente do Governo Autónomo da Catalunha, Josep-Lluís Carod Rovira, disse hoje (18.05.2008) em Barcelona que Espanha ainda não assumiu que Portugal é um Estado independente. Carod Rovira considera que Madrid pretende manter uma "tutela paternalista" e uma atitude de "imperialismo doméstico" sobre o Estado Português, onde, acrescentou, "historicamente, sempre houve um certo complexo por parte de alguns sectores dirigentes em relação a Espanha".
[...]
"O escritor português José Saramago rejeitou hoje que Espanha não encare Portugal como um Estado independente. "Discordo completamente. Tenho com Espanha uma relação que é conhecida e nunca me apercebi de qualquer irregularidade política ou estratégia de qualquer tipo, comercial ou financeiro, que indicasse que Espanha não reconhece a independência de Portugal", disse o Nobel da Literatura.

(llegit aquí)

Carod va tractar de ficar zitzània, però al final tot és del color del cristall amb que es vol mirar.

Per exemple: què és "Madrid"? Quina cosa és "Espanya"?

Un portuguès comenta: "A Espanha é uma anexão indevida de várias Nações;
quando a espanha desanexar todas as suas nações que impera, ai sim, poderemos pensar numa união Ibérica...cada uma com seu peso igual... Portugal, Catalunha, P.Vasco, Galiza, Andorra, Asturias, Castela, Valencia...etc" (Extremadura, afegeixo)

Interesante.

estrip ha dit...

Un bon dia 1 tot i el vent! Que tinguis un bon any!

Allau ha dit...

Clídice, "lo teu" no té nom. Tanta vida sana no pot ser bona.

O. ha dit...

Feliç Any Nou!

Unknown ha dit...

Els rituals ja ho tenen, això, que faci vent o pluja o una tempestat de mil dimonis les tradicions, ens empenyen a complir-los... cosa que no sé si és bona o dolenta, ara no sé què dir...
Mira sí:
Bon 2010!!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ara que no ens llegeix ningú. Vols dir que és sa això de pujar a una muntanya el dia 1 de Gener?. Se suposa que s'ha de clapar fins les tantes i com a molt esforç veure els Valsos de Viena i els salts d'esqui de Garmisch departdenosequi. A banda que enguany estem tristois i poc per pujades als puestus, TV3 s'ha carregat el Nadal a tres bandes. Casum l'olla!

Striper ha dit...

El vent també protaggonista aqui unamica mes al nord.

Clidice ha dit...

matilde no és conya, just després de la foto una ratxa de vent gairebé em fa caure :)

Francesc M. gràcies :) tan de bo funcionés el reikindependentista :)

Òscar Visca! Bon Any per a tu també :)

O de Senegal Joan ^^

Xiruquero no, la veritat és que és un pessebre una mica tristet, però com què cada any algun bestiot o altre els el trinxa ... quan vulguis t'hi acompanyo :)

Ferran resem germans, resem ;D

Jesús Bon Any 10! :)

Pantagruel el que pugui dir el senyor Carod ho diu a títol individual, ara com ara pràcticament no representa ningú, i el que digui el senyor Saramago ... bé, ho diu el senyor Saramago. I tu mateix ho dius: TOTS ho miren com ho volen veure. La gràcia de l'assumpte és com ho vulgui veure la majoria i, en aquest cas hipotètic, si la majoria que ho veu té el dret de fer allò que desitja. No és una qüestió d'independència, és una qüestió de democràcia :) Gràcies per aportar reflexió.

Gràcies estrip, si, el vent posa nerviosa, però ha estat un dia tranquil :)

Allau si que en té de nom: muntanyisme :) I no hi pateixis, ja ho he solucionat amb unes "copitxuel·les" de vi a l'hora de dinar ;P

Gràcies O.! i feliç vertígen del trapezista! :)

Eulàlia si dona! que no cal ser supersticiosa, però només perquè dóna mala sort ;P Bon 2010! :)

Francesc P. no sé pas si és gaire sa, però mira, ara que no ens llegeix ningú: no mira la TV i m'agrada fer exercici, sóc una viciosa :P

Striper em sembla que, avui, tots hem acabat esventats :)

Anònim ha dit...

Uaixx quina enveja més sanota veure't a la foto respirant aire puríssim. Això és una dona amb dos c...!

Bon 2010 amb els millors desitjos, guapissima!

Anònim ha dit...

Acabo de veure que tenim la mateixa edat i compartim signe del zodíac.
De quin dia ets? juny o juliol?

:)

Clidice ha dit...

Hola Helena :) moltes gràcies pels bons desitjos, igualment :)

Sóc del 28 de juny :) revetlla de sant Pere ^^

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

I jo acabo de veure que has posat un enllaç de l'Ajuntament d'Esparreguera i que a ubicació hi figura Montserrat. Hi vaig estiuejar i passar gairebé tots els caps de setmana a una urbanització d'aquest municipi durant més de vint anys. La foto que vaig penjar de quan cercava la veu del roure és d'allà.

Clidice ha dit...

Doncs Sílvia segurament alguna vegada a la vida ens hem creuat, perquè jo he nascut i viscut sempre a Esparreguera :)

en Girbén ha dit...

I que n'arriba a ser de bonic el camí de les Feixades que et creua l'esquena! Tant com les graonades obrades de Sant Miquel!
A mi, que em molesten les creus, la que hi ha plantada dalt de la Fita -a la proa del Serrat- em sembla un dels millors cants a la humilitat que conec.
Que us sigui, aquesta, una anyada de les bones!

Clidice ha dit...

gràcies Girbén, fins ara l'encanteri no ens ha fallat mai, tenint les ensopegades normals que tenen tota la gent :) i la immensa fortuna de poder "sortir un momentet de casa" amb un "ara torno" i anar per aquí i per allà, només per omplir-te els ulls :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Doncs no ho sé Clidice, perquè nosaltres teníem una caseta a Mas de'n Gall i a Esparraguera hi anaven de tant en tant. Al cine de la Passió, al mercat i en la època en que no hi havia piscina, si el pare estava de bones a la piscina d'Esparraguera. També haviem de passar per allà abans de que fessin l'autopista, la carretera passava davant del teatre. La majoria del temps el passaven a aquesta urbanització que ara crec que s'ha convertit en un barri d'Esparraguera, i de vegades ens arribaven fins a Can Fosalba o Can Rial. El post Filmant sobre un cedre parla d'un arbre que teníem que va ser el primer que vam plantar, també tinc molts versos que parlen d'aquells temps i aquell lloc que es manté indisolublement unit als meus records d'infantesa.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

On dic anaven i passaven vull dir anàvem i passàvem. Em refereixo a la meva família i jo.

Clidice ha dit...

Així probablement no ens hàgim creuat mai Sílvia, però té la seva gràcia :)