diumenge, 24 de gener del 2010

La monarquia



"La definición obvia de monarquía parece ser la que indica que se trata de un Estado en el que una sola persona, no importa el nombre que reciba, posee el poder de hacer cumplir las leyes, gestionar los recursos y dirigir el ejército. Pero, a menos que unos guardianes intrépidos y vigilantes protejan la libertad pública, la autoridad de un magistrado tan formidable pronto degenerará en despotismo. La influencia del clero, en una época de superstición, podría utilizarse con éxito para hacer valer los derechos de la humanidad; no obstante, tan íntima es la relación entre el trono y el altar que en contadas ocasiones se ha visto el estandarte de la Iglesia al lado del pueblo. El único contrapeso capaz de defender una constitución libre contra los avances de un príncipe ambicioso es el que formarían una nobleza marcial y un pueblo terco, armados, firmes defensores de sus propiedades y unidos en asambleas constitucionales." (pàg. 83)
"Los principios de una constitución libre se pierden de modo irrevocable cuando el poder ejecutivo nombra el legislativo." (pàg. 84)
Gibbon, Edward. Historia de la decadencia y caída del Imperio romano. Barcelona, 2007 (3). Debolsillo.

 
 
...

D'ençà que Gibbon va escriure això al segle XVIII no hem tingut cap noblesa marcial ni poble tossut que ens ajudés a desfer-nos de tot el despotisme. Ans al contrari, sempre qui n'ha tingut l'oportunitat s'ha aliat amb ells, els de dalt. Potser aquest és el nostre destí i els de baix ens queixem, senzillament, perquè no som a dalt?

26 comentaris:

Jordi Tudó ha dit...

Quina por, llegir la teva nota i tota aquesta colla de glaifardeus amb uns ulls així mirant. Fant massa respecte.Millor a casa seva.

Allau ha dit...

La monarquia i la noblesa lligada a ella són també formes de superstició no gaire més sofisticades que la religió. No és d'estranyar que vagin juntes gairebé sempre.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És curiós que sempre hagi estat una minoria qui mani i s'enriqueixi. Jo penso que es degut a l'egoísme humà. Atès que pràcticament l'única cosa que preocupa als homes és el propi benefici són incapaços de pensar col·lectivament. Només miren d'acostar-se al "sol que más calienta". Tret de comptades excepcions, és molt estrany que algú es preocupi pel bé comú.

Ferran Porta ha dit...

El que diu en Jordi és cert, eh? aquest post teu fa por! Vaja personal! (perdó, eh?, però l'Obama encara el salvo de la crema; té cert crèdit, com a mínim comparat amb la resta).

Això de ser dalt o baix... a mi en principi m'és igual, la cosa és passar una bona estona en companyia.
Ah, com? Que no parlaves de...? Perdó, perdó!

Olga Xirinacs ha dit...

Aquesta és la realitat del món des que Déu creà l'home. A les terribles batalles sagnants i genocides que relata la Bíblia, se'ns explica que mentre Moisès tenia els braços alçats guanyava el poble elegit. Com que se li cansaven els braços, hi havia dos minyons que l'aguantaven, fins a la victòria. ¿Voleu més bona entesa entre Déu i els exèrcits? Aquest estat de coses no es podrà canviar mai: procedeix de l'aparició de l'home a la Terra, sigui quin sigui el seu origen.

Lluís Bosch ha dit...

La única referència optimista amb què podria respondre serien les escasses revolucions que han acabat tallant el coll dels reis. Potser els sistemes posteriors de govern no han estat molt millors, però una mica sí. El progrés és lent, i es fa a petites passes. Els països que han decapitat el monarca sempre han estat un a mica més lliures.
A Espanya se li nota que no ha estat capaç de decapitar el seu rei: ara fins i tot l'església aprofita la "memòria històrica" per a beatificar capellans. Anem molt atrassats, però encara ho podem arreglar.

Francesc Puigcarbó ha dit...

tenint en compte que Espanya encara és un estat feudal, ja li escau la monarquía, i ls serfs a pagar els delmes i a callar.

Striper ha dit...

Un rei es algu al que els poderosos de l'esglesia de torn i qualsevol confesió li esborrant els pecats , per que els deixi també pecar i manar a ells.

Unknown ha dit...

En aquests dos segles que han passat s'han intentat trencar algunes coses. Amb la guillotina i les seves beneficioses conseqüències que aquí no hem tingut. El problema és que constantment es busquen sistemes per anar enrere, alguns de molt subtils. Deu ser per allò l'eròtica del poder.

Ara mateix, em temo que ningú "está por la labor" de fer net, aquí on som. Més aviat veig complaença...

Garbí24 ha dit...

Un pensament corrupte, darrera de cada estreta de mans política. Això es la llibertat que ens va prometre la democràcia, que només ha servit perque uns quants hagin robat molta part dels nostres impostos.

Galderich ha dit...

És curiós com l'Imperi romà va servir d'exemple per als republicans del s. XVIII... i d'ara!

Pantagruel ha dit...

Mentre hagi monarquia som més súbdits que ciutadans. Amb tot no creo que avui calgui tallar caps estalvi en sentit figurat: mostrant el camí de sortida. Salut i república.

Rafel ha dit...

Ja fa uns 80 anys les monarquies no eren del nostre gust.
Un llibre d'en Permanyer il·lustra la situació quan diu:
- El recital d'una rapsoda ja anava ben avançat.... va comaneçar a recitar "La princesa está triste. ¿Qué tendrá la princesa?, des del galliner es va sentir el crit:
- Que es foti! Visca la República!

PD No cal que sigui com la francesa
s'il vous plaît .

joanfer ha dit...

Aquestes idees de Reis i de princeses les veig més apropiades per als contes, que per a una realitat més o menys civilitzades. La humanitat presumeix d'haver avançat; però la veritat és que continuem amb els mateixos tics de fa segles, però emmascarats d'una altra forma (el màrketing actual deu ser...).
I el fet que pugui existir aquesta noblesa marcial i un poble tossut i armat... avui dia ja estaria catalogat com a grup o banda terrorista.

en Girbén ha dit...

Com que les primeres imatges se't fixen per sempre, jo encara no he pogut desplaçar la del Juan Carlos jurant fidelitat a "Los Principios Fundamentales del Movimiento.
Sols va trontollar quan vaig saber de la seva passió per les matances d'óssos.

Anònim ha dit...

Actualment, els lligams del món econòmic amb el món polític dificulten en extrem poder deslligar-nos de tota aquesta gent. Costarà, costarà!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I tu, Clídice, què contestes a la teva pregunta?
Quin sentit vols donar a la barreja d'imatges de dirigents escollits i dictadors?

Alberich ha dit...

Tot i que les monarquies avui semblen assumir un rol purament representatiu, no ens podem desenganxar de la vella noció de sobirania, que no era res més que delegar parcel•les de llibertat individual per defensar la societat (abans el clan?) en mans d’un monarca (posteriorment un poder representatiu). En aquest context de delegació sobirana, pretesament democràtica, i en el segle XXI no entenc que hi pinta encara la monarquia, per més simbòlica, constitucional i decorativa que sigui...

MARTELL DE REUS ha dit...

Si parlem de República Española o Monarquia idem, sincerament tant me fot. Encara preferiria la Monarquia, com que diuen que és "campechano". Algun cop s'ha dit que si España fos una República el seu president seria o l'Aznar o el Pedro Kota...

En canvi pel nostre pais, que és el que realment ens importa, tots ho tenim molt clar: la República Catalana. Triar-nos un rei ara seria del tot impensable i inverossímil.

zel ha dit...

Nooooooooooooo! Ens queixem perquè n'estem farts i cuits de veure la vida regalada a costa de tothom, que ja està bé, manar hauria de tenir data de caducitat, i s'haurien de poder "retornar" si estan en "malestat", no trobes?

Pantagruel ha dit...

Home, Martell de Reus, el vostre pais és el unico que us importa? Als altres que ens donin? No podria ser, per exemple, Aleix Vidal-Quadras president de la República Catalana? Jo no us ho desitjaria. Aquesta indiferència pel que li ocorri als altres no es diu sectarisme?

Clidice ha dit...

A tots, perdoneu-me que m'hagi encantat :)

Jordi si que fan iuiu, però tots hi són entre nosaltres i en depenem d'ells.

Allau i no et sembla que, en aquestes alçades de la pel·lícula, ja seria hora d'allunyar la superstició del nostre imaginari?

silvia hola :) el bé comú sempre acaba coincidint amb el "bé d'aquestes persones", és que ens deixem enredar com a "xinos"

Ferran jo ja no salvo a ningú que mani una mica. Hehehe, a mi també m'agrada l'alternància, i en aquest cas estaria d'allò més bé que alguns poguéssim estar a dalt en comptes de a baix sempre ;)

Olga aleshores potser ens cal remuntar-nos a abans de què es crees Déu, potser l'arqueologia ens pot donar pistes de com era el món quan Déu encara no havia estat inventat :)

Lluís potser si que en comptes d'importar tantes vacunes contra la grip A, haguéssim hagut d'importar uns quants d'aquests invents de monsieur Guillotin. Però també fa por, que les guillotines les carrega el diable ... :P

Francesc P. bingo! :)

Striper és aquest el mal, els qui ens haurien de defensar del despotisme s'hi acaben aliant, i així no s'avança :(

Clidice ha dit...

Eulàlia i com vols que vulguin canviar res si els va tan bé! mira ara amb els pactes de la sociovergència per tapar les vergonyes barcelonines i moianesques :(

garbi24 tens raó, perquè no vam ser capaços de dotar-nos de mecanismes de control eficaços i ens vam conformar massa aviat amb quatre canvis, per la por als tancs. I d'això en són responsables tots el que van fer la transició.

Galderich és que l'Imperi romà va ser un IMPERI, amb majúscules. Potser només se l'hi ha apropat Alexandre i l'imperi Britànic.

Pantagruel ets un home molt civilitzat. Realment ho patiu més el vostre poble que el nostre això de la monarquia, nosaltres la veiem més lluny i la paguem, però vosaltres teniu tota la cort tocant la pera per la vostra terra. Potser si que cal dir-los: passi-ho bé senyor rei, però a l'hora dotar-nos dels mecanismes que controlin el seu "substitut", ni que sigui havent passat per les urnes. Salut i república :)

Rafel bé, el president de la República Francesa actua com un rei "de facto", o sigui que allò seu és tan una "posse" com la de tots els presidents de la democràcia actuals. Estem anquilosats, caldrà fer-hi alguna cosa :) i d'acord, no cal tallar-los el cap, l'esquarterament em sembla un mètode perfectament vàlid i molt més nostrat ;)

joanfer hahahaha tens més raó que un sant! (laic si tu ho vols :P) quan algú s'enfronta amb armes a l'stablishment, automàticament passa a ser un terrorista, però això no és res de nou, sinó mira els bandolers.

Girbén d'óssos en estat etílic lamentable diràs ;) si, l'un pescava salmons i l'altre óssos borratxos, hi ha tanta diferència?

Albert B. i R. és que, en el fons, qui mana públicament només és el ninot del ventríloc: el poder econòmic. Toma Morenoooooo :(

Xiruquero-kumbaià jo em crec molt poc la bona voluntat de cap ésser humà. La imatge dels dirigents, siguin els que siguin, és que, en realitat, poc importa com han estat escollits: manen els que no es veuen i que ningú no tria.

Alberich les monarquies probablement van ser una formula per acabar amb les tiranies i abusos dels petits senyors, amb totes les reserves hagudes i per haver, ara mateix tenen tan sentit com fer anar un PC amb un llum de carburo.

MARTELL tens tota la raó, però pensa que els "espanyols" que ens "amarguen" l'existència no són els milions de persones que viuen putejats sota el poder central de madriT i els seus vassalls en les comunitats autònomes. Tots els pobles estan sotmesos, d'una manera o altra, a la voluntat dels dictadors, siguin triats democràticament o no. Perquè, en realitat, tot és un miratge. I això si, República Catalana.

zel veig que encara conserves la fe en la humanitat, jo no puc fer-ho.

LEBLANSKY ha dit...

De nen, durant el franquisme, jo sempre mirava amb respecte i sana enveja als belgues, els danesos, els anglesos, els holandesos... però mai no vaig acabar d'entendre com podien aguantar un anacronisme com la monarquia. Ara, quan parlo amb els adolescents i sento com parlen de l'espanyola defentsant-la com a quelcom que no fa mal a ningú, ja començo a entendre algunes coses. O sigui que tinc la impressió que haurem d'aguantar als borbons durant força temps...

Pantagruel ha dit...

Quin vosaltres la veieu més lluny? Doncs no he vist jo a cap infanta vivint per la meva terra... Bueno, és cert que la Leti es caso en Almendralejo, però això va ser les seves primeres noces, les plebees.

Clidice ha dit...

LEB el teu raonament em deixa la moral sota les sabates :(

Pantagruel en aquesta història, al món, no hi ha un "i tu més", tots som víctimes dels mateixos botxins :(