Hi ha molt poca gent avui i tot són discrets i formals. Sort que he agafat un xiclet abans de sortir de casa, amb això i el Mortadelo de l'últim dia em distrec. A fer de juani no em guanya ningú i menys amb aquests nous xiclets que tornen a fer bola.
Dia 5
Avui, tot anant a Rehab, he trobat una mala bèstia. Per ser justos amb les males bèsties, millor diré només que m'he trobat a una mala persona. Mai hagués pensat que ho podria dir de ningú això. No està gens malament, en quaranta-sis anys una sola mala persona de debò. Ens hem saludat amb dos petons a l'aire, hem somrigut i hem conversat amablement. Quan ens hem dit adéu hem promés telefonar-nos per poder sortir algun dia plegades. He pensat que abans fico el cap en un vesper. Avui no hi haurà zen possible. Què perquè és una mala persona? La veritat és que a mi no m'ha fet res, però això, avui, no toca.
Dia 6
M'he endut un llibre, que ja no hi ha cap més Mortadelo. Prenc Une tragédie française. Été 44: scènes de guerre civile, de Tzvetan Todorov. M'anirà bé, que m'he d'examinar de francès aviat.
“... on lit les ordres suivants: «Exterminer toutes les garnisons boches et tous les détachements de miliciens du Waffen SS Darnand; [...] tuer sans pitié les assassins et canailles de la Milice, partout où ils se trouvent» (Guingouin, 178). Le terme «exterminer» n'est pas choisi au hasard, les enemis sónt à peine humanis. Il n'est pas question de s'interroguer sur la culpabilité individuelle de chacun: leur seule appartenance à la milice suffit pour les condamner à mort. Dans une guerre on ne se demanda pas si le soldat d'en face mérite ou non une balle.” (p. 40)
Penso en la guerra, en les guerres hagudes, en les que encara hi ha. Confesso que mai he estat capaç de comprendre la motivació que porta els homes a la guerra. I dic “homes” expressament, perquè malgrat que ara hi ha dones-soldat, la guerra sempre ha estat “cosa d'homes”. Puc entendre tot el que ens expliquen historiadors, antropòlegs, psicòlegs, sociòlegs al respecte, però em sento incapaç de desenvolupar cap sentiment que m'obligui a enfrontar-me a ningú per matar-lo.
I miro enrere i només veig homes, homes ideòlegs, homes filòsofs, homes poetes, homes líders, homes polítics que obren i tanquen les seves boques i bla, bla, bla i no em sento gens concernida. I veig homes soldat, homes als qui els han inoculat l'odi, homes violents, morts de por, que cremen, maten i violen. I les dones? Quin paper hi juguem aquí? El de mares, amants, màrtirs, víctimes, ostatges? I els nostres cadells?
I em pregunto si avui les dones no només no estem assolint la igualtat sinó que estem suplantant uns papers que no ens corresponen, perquè tots aquests valors són inhumans. Jo no vull ser com un home, jo no vull viure deslligada de la meva naturalesa.
Si en aquest procés no som capaces de canviar els valors imperants, si l'únic que estem fent és assimilar-nos a la societat patriarcal, em penso que prefereixo quedar-me a l'harem amb les meves germanes.
Però quina és la naturalesa real de les dones? Tants segles d'educació en la submissió han fet que s'identifiqui la feminitat amb la feblesa, amb els sentiments, amb la maternitat, amb la llar ... Eren així les dones abans de la imposició del patriarcat? Quins dels meus apetits, quines de les meves necessitats són autènticament femenines? Hi va haver un abans de la dominació?
Penso que, tard o d'hora, m'hi hauré de posar a aprendre més sobre els matriarcats i en com resolien els conflictes i l'augment de població, si és que n'hi ha hagut mai de matriarcats, és clar.
21 comentaris:
Interesant post amb un tema de estupidessa humana tant gran com la guerra.
Clidice,
Això del "Dia 5" és una mala jugada que ens fas als teus fidels lectors, que ara ens quedem amb les ganes de saber de qui es tracta. I per què us heu saludat amb dos petons a l’aire i heu somrigut i heu conversat amablement si és una mala bèstia? Evidentment aquestes no són preguntes per contestar sinó tan sols reflexions en veu alta.
Bons reis!
Algun il•lustrat gavatx va dir “millor que les dones siguin analfabetes, sinó pensaran”, més o menys. Això reflecteix molt bé com era la societat europea i, en certa manera, com encara hi perduren bastants valors. Potser si manessin les dones tot plegat seria diferent. Podríem provar-ho ja que, mentre hem manat els homes les coses no és que hagin anat molt i molt bé. Millor encara, i si manem tots per igual? Utopia...
Per cert, jo també combino mortadelos – i astèrix- amb altre tipus de lectures!
*Sànset*
Has encetat un tema complicat que jo prefereixo no polaritzar en la diferència entre homes i dones (qui era que no sabia llegir mapes?), millor centrar-se en les persones, que n'hi ha de millors i de pitjors. I també alguna mala bèstia.
Jo tb sóc que les que pensen que millor persones que homes o dones. Però realment encara estem lluny d'una igualtat real. Ara també es produeix un fenomen curiós que em fa bastanta ràbia. És que es valori positivament el fet de ser dona per optar per un lloc de treball, en lloc de valorar les aptituds necessàries per la propí càrrec.Després es produeix l'efecte contrari del esperat. Sí, volem igualtat! però no d'aqueta manera. Aixó no és igualtat, és política.
Salautacions.
Mai podrem ser iguals, ja ho sabem, podrem tenir les mateixes condicions o això espero, però el fet es que sempre homes han estat per sobre de les dones, sense adonar-se que qui realment tira el món, la família i tot el que cal endavant som tots plegats, doncs uns sense els altres no es viable. Guerra constant, inacabable on jo almenys sempre vull veure-hi el costat bo de les nostres relacions humanes, que moltes vegades son tan difícils entre persones del mateix sexe que entre homes i dones.
Amén.
Quin rol deu fer ara una Mafalda amb cinquanta anys? Llàstima que ens va quedar només com a nena meditativa...
PD. Paraula de pas: Ovola
Sempre he pensat que la igualtat no ens portarà enlloc. No hem de voler ser iguals, hem de ser diferents i demostrar les qualitats de la diferència.
uff! La Mafalda...
M'has fet pensar en l'actual experiment islandès. El d'aquelles vikingues que, davant del total col·lapse al que els homes havien conduit el país, van dir: Farem una cosa, deixeu-nos un temps i veure'm; que encara mai s'ha intentat un capitalisme en clau femenina.
has tocat un tema delicat, les feministes volien ser com els homes i això és un error, quant al passat no el mouràs, és el passat a fer que s'ha de construir i aquest l'han creat també moltes dones que ha seguit sent dones tot i deixar petja.
El Jiménez Losantos també va a rehabilitació?
ieeep! JA he publicat les meves prediccions tarotistes! A veure si t'ajuden a enfrontar el teu Rehab!!
Caram, Clídice, quan he llegit que t'havoes trobat amb una mala bèstia, per un moment he pensat: "Ja està, un rat penat!", però al seguir llegint he vist que devia tractar-se d'una mala bèstia de debó.
Francament, si la guerra és cosa d'homes, jo tampoc vull ser un home (com que soc bastant marsianu, ja em va bé assumir el meu status d'extraterrestre).
Excel·lent reflexió!
La veritat és que la lliberació de la dona per ser igual que l'home s'esta esdevenint tota una farsa. Ara la dona treballa com l'home, però, malauradament, en molts casos, segueix fent les mateixes tasques "de dona" que tenia abans. Resultat: doble feina (o triple).
Em quedo amb una frase de l'Einstein:
"Hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i la estupidesa humana. Però de l'Univers no n'estic del tot segur"
Les guerres, tal com jo les veig si fem al parangó amb el regne animal -en som part-, són la forma dels mascles humans per marcar el territori.CAda vegada estic més convençuda que no estem tan lluny dels animals com pretenien alguns, ni tant per sobre.Si ho entenguéssim, crec que comprendriem millor moltes coses. Com per exemple, perquè a les femelles -siguem del grup que siguem- mai no ens han agradat les guerres. I perquè sempre hem entès el dolor de les mares que han perdut els fills i dels fills que han perdut mares i pares a les guerres.
La teva anotació il·lustra els arguments que encara es fan servir avui per convèncer els propis soldats que els de l'altre bàndol no merèixen cap pietat. No cal anar gaire endarrere en el temps per tenir exemples esfereïdors.
Hagués escrit el mateix que l'Allau, així que am permís, et diré el mateix.... homes, dones i viceversa! aisssssssssss, deu meu, tan iguals i tan diferents (gràcies al cel) Bon post, com sempre estimada Clídice :) Petons i Bona Nit de Reis
Buf, nena, peazo post el d'avui, eh? I no ho dic només pels xiclets que fan bola ni per les males persones, sinó per la teva anàlisi sobre el paper de la dona, en aquests temps de cerca d'igualtat...
A la feina, treballant amb 15 dones (sóc l'únic paio del departament) hi he tingut problemes. Problemes per l'actitud de la cap. Al final, fins que no he parlat de possible discriminació pel fet de ser home (o gai, que encara hi ha molt/a retrògrad sueltu), la paia no ha afluixat.
Parlant-ho amb una companya/amiga, em deia que li preocupa quin rol estan jugant algunes dones "dirigents" (caps, vaja), que més que imprimir una nova manera de treballar, semblen calques dels fins ara omnipresents homes "dirigents" (caps, vaja). Calques de les seves coses dolentes, s'entén.
Doncs vaja putada, la veritat. Tenint l'oportunitat d'aportar alguna cosa diferent, de crear una atmosfera millor, resultarà que tot seguirà igual, només que, això sí, amb més dones?
Pos vaya!
PS: Evidentment, una cosa no treu l'altra. Dones i homes han de tenir les mateixes oportunitats, això no ho discuteixo, per suposat; el que lamento és que la paulatina i progressiva incorporació de la dona pugui no suposar una millora en l'àmbit laboral. Aclareixo per evitar malsentesos :-)
Salut, i perdó pel rollo.
Striper gràcies, si, és una estupidesa però, no sé perquè encara sembla que no sapiguem solucionar problemes d'una altra manera :( Què tinguis una bona nit :)
Miquel, bé, en un poble les aparences són essencials per la pau. Aquest ésser viu és la típica femella amb un comportament totalment assimilat als mascles i amb tota la punyeteria d'una dona acostumada a aconseguir tot allò que vol. Tant li fa per damunt de qui passi. Curiosament a mi mai m'ha "fet" res, perquè jo no dono gaire oportunitats :)
Sànset res millor com les lectures interessants per fer païr les importants, o era al revés? ;P no sé jo si les dones que ara tenen poder no estan fent res més que repetir esquemes :(
Allau a casa, els mapes, els llegeixo jo. I, en un món feliç, estaria bé això de parlar de persones. En el real, per exemple jo, que no sóc funcionària, cobro una quarta part menys del que cobraria un home per la mateixa feina. O sigui que ...
rokins la discriminació positiva no sempre resulta "positiva" i l'agressivitat absurda que desenvolupen algunes femelles per tal de demostrar que tenen dret a ser on són, em sembla una còpia barata de patrons estereotipats i caducs. La veritat és que ni tenim igualtat ni sabem per on ha d'anar.
garbi24 en realitat tens raó, a la menuda les coses no són tan radicals, però en conjunt, la societat està molt lluny encara de ser justa.
Galderich és d'aquells personatges que transcendeixen el propi autor, la Mafalda, ara, potser estaria més que decebuda de tantes coses ... al cap i a la fi tenim edats semblants.
Thera en això anem ben bé a l'hora, no veig perquè he de ser igual a res que no m'agradi :)
Mirarem Islàndia Girbén, però no sé pas ...
Francesc P la història és la que és i no podem negarla, a l'estil dels que volen negar l'holocaust, i les dones sempre han hagut d'obeir els homes. Ara, sembla com si vulguessin venjança, no em sembla bé, però tampoc em sembla bé totes aquestes persones que pretenen que no ha passat res.
MARTELL hahahahahahaha només em faltaria aquest!!! quin iuiu!!! ;P
glamboy69 ja t'he llegit guapo :) no sé si creure't gaire :P
LEBLANSKY si, el teu fantàstic rat-penat un "mindundi" al seu costat.
joanfer una frase per emmarcar i tenir a la capçalera del llit, no cal dir. Ja tens raó ja en el teu raonament.
Isabel en el link de la paraula "guerra" es va a un post meu que vaig penjar ja fa temps que duu a una publicació que explica com funciona la guerra i el control de la demografia.
Cris gràcies guapa :) si, iguals, diferents, però encara cal molta feina :)
Ferran a la feina, qui més m'ha putejat sempre han estat dones que s'han assimilat sense problemes al rol masculí dominant. Normalment solen ser persones que no estan prou preparades i substitueixen els seus dèficits amb tota la mala llet del món. :(
Persones ells i persones elles. Iguals i diferents. El pitjor de tot són les invasions i ara cada vegada sembla haver-hi més dones invasives dins nosaltres mateixes. N'hi ha que crec no ho han entés gairebé el rol i adopten postures totalitaries (com fins ara, en molts casos, havia fet l'altre sexe). Aquestes em fan por.
Només has trobat 1 malapersona? Et guanyo, en comptabilitzo 3.
-assumpta- vaja! ja és mala sort trobar-ne 3 de males persones. Potser és que a mi, com diu la meva amiga Glòria, em costa molt de veure la part negativa de la gent :)
Publica un comentari a l'entrada