De bon matí, bons pensaments, Montserrat! Tor prenent el cafè aquest matí i contemplant el Pedra he recordat les excursions per aquelles terres, les darreres aquest estiu han hagut de ser pel pla: contemplar el Pedra, la Gallina Pelada, la Serra del Verd des de Gòsol. Una meravella que e fa més fàcil guardar felicitat al cor. (He de trobar una estona per llegir, amb tranquil.litat, els teus 5 escrits de Dins la boira hi fa fred)
Una frase completament zen, però que diu una veritat com una casa de pagès. De res no serveixen els paisatges bonics si estàs fastiguejat. Però fins i tot fastiguejat fa bo de sortir a veure les muntanyes!
La foto em porta records de quan podíem pujar muntanyes. Érem en una fonda de Gòsol. El meu home havia fet el Pedraforca, amb tres més. En baixar era costum obrir una ampolla de xampany i celebrar-ho. "Tempus fugit", i a vegades els paisatges porten una càrrega emotiva.
Ja que molts lloen el mòbil, jo lloe em boca de la muntanya de Pedraforca i del mòbil, la sort que tenen de poder tenir una mèdium que enfoque la bellesa de la natura la immortalitze. Salut i Terra
Per Nadal, la mare em va regalar una imatge seva del Pedra vist just des de l'altre costat de la teva foto. És un petit oli -pintat abans de néixer jo- i també és mòbil, però no té megapixels. La felicitat als ulls, prou ho saps.
amb el fred que deu fer aci dalt i amb tanta neu, set queden els ulls de xines i el cor glaçat. Casum l'olla! aixo que dius deu passar al Caribe a 30 graus.
-assumpta- i kika mòbil normalet, la natura que és molt coqueta i sempre s'hi posa bé :) espero que hagi estat tan bo per a vosaltres com ho ha estat per a mi :)
òscar és el millor que té l'esforç, que et paga amb paisatges increïbles :)
montserratqp des de la Gallina pelada hi ha una vista preciosa de Montserrat, a veure quin dia en penjo alguna :)
Lluís, és que amb els anys una es "zenitza" (que no "ceniza" de malastruga :P si, ja ho sé, joc de paraules pèssim). El millor de les muntanyes és que desfastiguegen :)
Olga sempre pots obrir una ampolla de xampany i anar a buscar el Pedra al teu magí :)
Francesc M. moltes gràcies :) tot el mèrit del model. Salut i Terra :)
garbi24 sé que el millor que puc fer és compartir-ho amb vosaltres :)
barbollaire si la felicitat la duus al cor sempre acaba traspuant als ulls :) gràcies!
utnoa moltes gràcies, serà fàcil amb companys de camí com vosaltres, ni que siguin virtuals :)
Girbén amb regals com aquest i amb poder gaudir de qui te'ls fa, és difícil no sentir-se feliç :)
Striper així no cal facturar maletes! :D
Puigmalet moltes gràcies per la teva apreciació, em fa feliç també :)
Titània el món és molt difícil de fer-lo parar perquè ens escolti i ens regali felicitat. Val més aprendre a procurar-nos-la nosaltres mateixes oi? :)
rits gràcies! i si, la veritat és que cal estar sempre amatent per quan passen coses que realment valen la pena :)
maria la felicitat als ulls ve quan la duus al cor, la bellesa al cor ja sol ser més complicada, però cal treballar-hi :)
Agnès a disposar! :P només són les meves crosses, però si a algú li fan servei, ja m'està bé :)
XeXu no hem de permetre mai que siguin els altres que ens manin què o qui és bell. Ja tens tota la raó :)
Francesc P. no hi fa fred quan puges una muntanya, perquè l'esforç duu la sang a tot el cos i et vigoritza. I quan ets dalt i mires, l'escalfor s'escampa fins a l'últim dels teus porus. Al Carib no hi he estat mai, algun dia, potser :)
Xiruquero allí em van dir que el pedra és el punt d'inflexió entre el Tíbet i el Perú, entre allò masculí i allò femení, i que ara venia l'era de la feminitat. Ves a saber si no és veritat! :)
kweilan gràcies :) el silenci, fins i tot per algú tan xerraire com jo, és un bé impagable :)
Ferran oi que si? la vaig fer i no li'n vaig fer massa cabal i quan la vaig remirar ... vaig ser molt feliç! :)
30 comentaris:
En el viatge per la vida, aquest és el millor bagatge que podem dur!
Bon mòbil, no?
Preciosa fotografia, Clídice!
Bon cap de setmana.
;)
caram quin mòbil que tens! :-)
molt maca la foto i millor la recomanació! que tinguis un bon cap de setmana :-)
I la felicitat al cor, especialment, que mai no mai falti ni que no estiguis veient postals com la de la foto.
Quin goig!
De bon matí, bons pensaments, Montserrat! Tor prenent el cafè aquest matí i contemplant el Pedra he recordat les excursions per aquelles terres, les darreres aquest estiu han hagut de ser pel pla: contemplar el Pedra, la Gallina Pelada, la Serra del Verd des de Gòsol. Una meravella que e fa més fàcil guardar felicitat al cor.
(He de trobar una estona per llegir, amb tranquil.litat, els teus 5 escrits de Dins la boira hi fa fred)
Una frase completament zen, però que diu una veritat com una casa de pagès. De res no serveixen els paisatges bonics si estàs fastiguejat. Però fins i tot fastiguejat fa bo de sortir a veure les muntanyes!
La foto em porta records de quan podíem pujar muntanyes. Érem en una fonda de Gòsol. El meu home havia fet el Pedraforca, amb tres més. En baixar era costum obrir una ampolla de xampany i celebrar-ho. "Tempus fugit", i a vegades els paisatges porten una càrrega emotiva.
Ja que molts lloen el mòbil, jo lloe em boca de la muntanya de Pedraforca i del mòbil, la sort que tenen de poder tenir una mèdium que enfoque la bellesa de la natura la immortalitze.
Salut i Terra
i intentar de compartir-ho amb qui realment ens ho agraeixi
també seria vàlid la felicitat als ulls i la bellesa al cor?
És una foto plena de força, m'encanta.
Pots sentir l'aire, el silenci, el soroll de les petjades sobre la neu..
Genial!
:¬)*
Una foto molt maca, realment portaves la bellesa als ulls per poder-la fer! Espero que la felicitat al cor sempre t'acompanyi!
utnoa
Per Nadal, la mare em va regalar una imatge seva del Pedra vist just des de l'altre costat de la teva foto.
És un petit oli -pintat abans de néixer jo- i també és mòbil, però no té megapixels.
La felicitat als ulls, prou ho saps.
No i ha millor equipatje.
És tot un detall que també duguis la felicitat al bloc.
Sobre tot, sobre tot, el què cal és dur la felicitat al cor, perquè la resta senzillament segueix la seva estela.
perquè mai sabem què ens podem trobar, oi?
una frase molt encertada (de vegades, difícil d'acomplir) i una foto fantàstica!!!
o viceversa, la felicitat als ulls i la bellesa al cor ...
M'ho apunto per tenir-ho present.
Gracies per la recomenació.
La bellesa sempre és als ulls del que mira, o que fotografia!
amb el fred que deu fer aci dalt i amb tanta neu, set queden els ulls de xines i el cor glaçat. Casum l'olla! aixo que dius deu passar al Caribe a 30 graus.
Pedra, forca, muntanya, noms femenins. Terra de bruixes, femení també.
Però és EL Pedraforca.
Has rebut resposta del que se't ha acudit?
Una foto fantàstica. Gairebé se sent el fred i el silenci també.
Wow! L'he ampliada, per poder-la veure bé, i he flipat molt! És preciosa, Clídice; molt maca.
-assumpta- i kika mòbil normalet, la natura que és molt coqueta i sempre s'hi posa bé :) espero que hagi estat tan bo per a vosaltres com ho ha estat per a mi :)
òscar és el millor que té l'esforç, que et paga amb paisatges increïbles :)
montserratqp des de la Gallina pelada hi ha una vista preciosa de Montserrat, a veure quin dia en penjo alguna :)
Lluís, és que amb els anys una es "zenitza" (que no "ceniza" de malastruga :P si, ja ho sé, joc de paraules pèssim). El millor de les muntanyes és que desfastiguegen :)
Olga sempre pots obrir una ampolla de xampany i anar a buscar el Pedra al teu magí :)
Francesc M. moltes gràcies :) tot el mèrit del model. Salut i Terra :)
garbi24 sé que el millor que puc fer és compartir-ho amb vosaltres :)
barbollaire si la felicitat la duus al cor sempre acaba traspuant als ulls :) gràcies!
utnoa moltes gràcies, serà fàcil amb companys de camí com vosaltres, ni que siguin virtuals :)
Girbén amb regals com aquest i amb poder gaudir de qui te'ls fa, és difícil no sentir-se feliç :)
Striper així no cal facturar maletes! :D
Puigmalet moltes gràcies per la teva apreciació, em fa feliç també :)
Titània el món és molt difícil de fer-lo parar perquè ens escolti i ens regali felicitat. Val més aprendre a procurar-nos-la nosaltres mateixes oi? :)
rits gràcies! i si, la veritat és que cal estar sempre amatent per quan passen coses que realment valen la pena :)
maria la felicitat als ulls ve quan la duus al cor, la bellesa al cor ja sol ser més complicada, però cal treballar-hi :)
Agnès a disposar! :P només són les meves crosses, però si a algú li fan servei, ja m'està bé :)
XeXu no hem de permetre mai que siguin els altres que ens manin què o qui és bell. Ja tens tota la raó :)
Francesc P. no hi fa fred quan puges una muntanya, perquè l'esforç duu la sang a tot el cos i et vigoritza. I quan ets dalt i mires, l'escalfor s'escampa fins a l'últim dels teus porus. Al Carib no hi he estat mai, algun dia, potser :)
Xiruquero allí em van dir que el pedra és el punt d'inflexió entre el Tíbet i el Perú, entre allò masculí i allò femení, i que ara venia l'era de la feminitat. Ves a saber si no és veritat! :)
kweilan gràcies :) el silenci, fins i tot per algú tan xerraire com jo, és un bé impagable :)
Ferran oi que si? la vaig fer i no li'n vaig fer massa cabal i quan la vaig remirar ... vaig ser molt feliç! :)
Excel·lent pensament! I jo afegiria, amb el teu permís, "... i el somriure d'un infant." ;)
Preciosa foto... i gran mòbil! ;P
gràcies joanfer! hi ha casualitats (com la del ruc i la flauta) que resulten fantàstiques ;)
em crec tot el que dius, pero no m'abelleix experimentar-ho, confio en tu.
Ospa Manela quin vertígen (La foto). La recomanació immilorable.
Fantàstica foto i fantàstic mòbil!
PD. No ens deixis de banda el pobre Felip que és el teu fotògraf oficial!
Prenc nota
;-)
Rafel si que en feia de "cosa" si :P
Galderich el mòbil normalet, i la foto va ser com allò del ruc i la flauta ;)
Càu gràcies per passar per aquí :)
Publica un comentari a l'entrada