L'altre dia, amb el text d'Ovidi, vaig pensar que, avui, l'insigne escriptor seria blogaire. Si més no, un blog l'hi hagués fet més passador el seu trist exili. I imaginava, també, a August com un d'aquests censors governamentals que ara volen aprovar lleis per controlar-nos i, de passada, assegurar els ingressos als nois i noies que facin bondat.
La Sònia Real, la meva eslavista de capçalera, en el seu blog Estret de Bering, trobo que fa una aportació genial definint un espai de debat i diàleg a Internet, aquest, com un speaker's corner 2.0.
I no puc evitar de manllevar-li l'invent i pensar que, en definitiva, els blogs i els blogaires som això. Ens enfilem a la Xarxa en comptes d'una caixa i, des de fora del territori patri, hi diem la nostra a tot plegat.
Els blogs, l'speaker's corner 2.0 de prinicipis dels segle XXI?
23 comentaris:
Sí, hi trobo un gran paralel.lisme.
No m'estranya que li hagus manllevat la idea, es genial.
Una abraçada i molt bon dia!
Sí i també un punt d'encontre co aquests dels aeroports per quan vas perdut...:)
Ja pot venir a ser això, amb una avantatge. Hi ha gent que no s'atreviria mai a pujar una caixa i dir el que pensa, però darrere una pantalla d'ordinador ens sentim més valents perquè ningú no ens mira, i sobre la caixa virtual hi puja molta més gent. Més veus, més opinions, més riquesa.
Què guapa la Clidiceta a l'speaker's corner!!!
és una comparació molt bona. De fet, la necessitat d'expressar-se ha existit sempre, però els blogs fan un pas més endavant, ja que també permet el diàleg
No és pot llegir depressa. M'he esglaiat quan he llegit que tenies una esclavista de capçalera!!!
Una excel·lent definició, Clidice. Ara només falta que nosaltres anem augmentant la clientela, tot i que alguns o, millor dit, alguna com ara tu, ja la teniu molt consolidada. Altres la van perdent a marxes forçades. Recordant la intervenció de l’altre dia de Zapatero adreçant-se a un Parlament Europeu pràcticament buit i llegint el teu post d’avui em fa pensar que aquest home potser tindria més clientela si obris un blog. El fotut és que quan arriben les eleccions a nosaltres no ens vota ningú.
Clídice, busca't per enfilar-te una caixa de taronges com déu mana, que aquesta tauleta nyigui-nyogui d'IKEA no fa per tu.
Manlleva tot el que vulguis, per a això són les idees, per compartir-les i fer-les crèixer. Però estic d'acord amb Xexu: sort que em puc amagar darrere la pantalla de l'ordinador, no em veuria amb cor d'enfilar-me a una caixa de taronges...
Potser cada època ofereix uns canals per a dir coses. No estic tan segur que avui Ovidi escrivís en un blog, però vés a saber. Potser sí això de Speaker's corner, tot i que també podria tenir un punt de "predicar en el desert".
Jo també hi trobo l'avantatge d'en Xexu, crec que molts dels blocaires no pujarien dant de cap tamboret per parlar, altres sí. però és una bona comparació.
Internet es el futur més immediat i ja es en molts casos el tret de sortida de qualsevol tema. Falta acabar de definir-ne moltes coses, però ja es un gran que que tothom pugui dir la seva, encara que sigui sobre la caixa de la torre del ordinador.
clar! al bloc s'hi apuntaria tot quisqui, fins i tot els classics, dels quals, el gran mèrit és tenir i aplicar als seus texts, con a ùnic mèrit, el sentit comú. I després de més de dos mil anys aquest (el sentit comú) segueix igual de vigent. Açò és el que ens hauria de preocupar.
Ai, ai...no acabo de trobar encertada la comparació. Sense allargar-me: per participar en un speaker´s corner necessites el valor per donar la cara, per encetar un blog pots fer-ho discretament i en forma d´anonimat. Alguns blogs sí que són tribuna de militància i reivindicació però molts d´altres són més aviat una mena de teràpia personal. Potser no he captat prou la comparança.
Els blogs som tots nosaltres, i és fantàstic compartir tot allò que hi aboquem. Bon cap de setmana Montserrat&company!
Millor és com passa al futbol a l'hora de tirar un corner: un tot sol llença la pilota a un grup que l'espera i sense pujar a cap caixa. Que ja sap -el que tira- que l'esperen. Que ja saben, els que esperen, que la tirarà.
Ah! i és irrellevant que sigui en urdú, tagal o català. Que no és parlant que la gent s'entén, si no jugant. També jugant a blocs.
Nrna de petita eras molt bufona , ara segur que tambe.
Doncs crec que sí. Es pot establir ben bé una similitud.
Doncs mira, no ho havia pensat mai, però és una comparació bona. És clar, el bloc és escriptura bàsicament, i les identitats poden quedar camuflades (sempre que en Girbén i en Carles Hernando no us entrin, haw, haw!)
perdoneu que no us contesti a cadascun, estic estudiant :( Gràcies pels comentaris i per "afinar" la idea. A mi, el que m'ha agradat de la comparació, és que a l'speaker's corner és imprescindible no trepitjar "territori britànic", per això s'enfilen dalt d'alguna cosa. La Xarxa pot venir a ser una espècie d'espai de "no ningú" on et pots enfilar i dir-hi la teva, amb una certa impunitat.
N'hi ha que ho fa servir per crear, per dialogar, per explicar allò que pensa, en allò que creu. N'hi ha que ho fan servir per ofendre, n'hi ha que ho fan servir per desfogar les seves neurosis ... Hi ha de tot, com a tot arreu, però el que a mi em sembla més important, és que és una forma de comunicació que queda força fora de l'abast de l'autoritat.
Us recordeu quan éreu petits i jugàveu a cuit? si t'enfilaves en un pedrís i deies "xic-xac casa!" ja no et podien tocar oi? :)
Jo suposo que ho faig servir per desfogar-me. I de passada trenco l'aïllament en què estic moltes vegades. Ni tansols que sigui una miqueta.Està bé, això de l'Speakers Corner...
Ja és això, ja. Les 2.0 són un corner des d'on podem speak de tot. M'agrada!
al cap i a la fi, tots plegats, spikem de tot i força :)
Publica un comentari a l'entrada