Fa dos anys. Museu de la Ciència, Barcelona. Ara CosmoCaixa, que fa més in. El nostre fill petit, a segon de batxillerat, està exposant el seu treball de recerca a Exporecerca Jove. Un treball sobre nombres primers. El gran el va presentar sobre combinatòria. M'hauria de fer mirar l'ADN, me'ls devien canviar al néixer. Ara són a dinar els que exposen i el meu fill petit amb ells. Son pare, son germà gran i jo ens passegem per dins el museu, fent temps. En una vitrina tres esquelets d'ós de les cavernes: un exemplar adult, un exemplar jove i un nounat. Els observem encuriosits, sobretot pel tamany de l'exemplar adult, no ens agradaria pas trobar-lo per la muntanya una bèstia d'aquesta mida. Passen una parella amb el seu fill petit.
- Mama, que són? - diu el menut assenyalant els esquelets.
La mare fa una ullada ràpida i desinteressada a la vitrina, pren el nen de la mà i el fa seguir el camí, mentre li diu:
- Un ós papa, una óssa mama i un ós fillet carinyo.
El meu fill gran comenta quan s'han allunyat:
- No calia que l'insultés la intel·ligència a la criatura, només havia de llegir l'etiqueta. Tu això no ens ho haguessis fet mai mare.
Em sento pagada per tots els anys d'exercici. No em cal res més.
21 comentaris:
Pero ccal saber veure la etiqueta. Bon dia.
Potser us vau mal fixar i no era un nen, sinò una nena rossa amb rínxols :)
Ah, com es nota l'arribada de l'ESO. Un nen d'abans segur que els hauria relacionat amb en Yogui, i en tot cas hauria preguntat on era el guardabosc.
Devien de ser del Fòrum de les Famílies.
Felicitat per tenir uns fills tan aficionats a les matemàtiques. l'Exporecerca jove és un excepcional aparador per a les ments pensats i, sobre tot, inquietes. Durant els anys que he sigut la redactora en cap de la ja extinta revista Barcelona verda (van finar-la amb el 2009 després de 15 anys de singladura i 127 números publicats)vaig publicar alguns dels treballs premiats i tot eren originals i interesants. Mentre hi hagi jovent així la cosa té remei.
¿Com és que havent-hi fills així (felicitats, Clídice. Els nostres també, amb modèstia, i les nétes hi tiren)les televisions només mostren els cervells plans? ¿És per contrast? ¿És per enveja? ¿És per fixar un model dòcil a l'esclavatge polític?
els fills ens tornen tot allò que els donem
Ves per on, Clidi, quan el meu fill després de penjar exactes va cursar geografia, el profe de les matèries matemàtiques li va dir: "Oriol no cal ni que vinguis a classe".
I ara es guanya la vida amb aquesta aptitud.
Tanmateix, ja saps que a un "ursus spelaeus" jo no me'l salto així com així. Diria de la nissaga de "El clan del oso cavernario", o d'aquells óssos que s'entaforaven a la Sima de los Huesos d'Atapuerca per a deixar pelada l'ossada dels nostres ancestres... Però em quedo amb aquelles urpades gegantines que, com acabades de fer després de milers d'anys, vaig veure al fang del fons d'una cova. Una cosa tremenda com bé pots imaginar.
I no ens podem queixar pel nom "in" del Cosmocaixa. Segur que devien plantejar-se posar-li ""Museo de la Infanta Doña Cristina, que aquests de la Caixa són una colla de llepaculs dels españols.
no és fàcil aturar-se un moment, prestar atenció i llegir l'etiqueta. Hi ha pressa, sempre hi ha pressa.
Hi ha gent que miren i gent que observen, els segons solen explicar les coses amb més certesa que els primers.
És curiós com el que s'ensenya finalment acostuma a sortir el dia menys inesperat com una punta d'iceberg de totes les prèdiques!
Una anècdota gratificant.
Striper llegir una mica mai fa mal :) bona nit :)
Silvia, ves a saber! hi ha gent tan i tan ... normal! ;P
LEBLANSKY, és clar, hagués dit: el Yogi, el Bubu i ... mare, quin és l'altre? ;P
Allau brrrrrr quin iuiu :D
Titània hola guapa! :) és clar que n'hi ha! el que passa és que sempre es veuen els "altres"
Olga les televisions són les antigues fires de monstres: la dona barbuda, l'home més petit del món ...
Jesús si, i és fantàstic donar! :)
Girbén ja ho saps que sempre aconsegueixes fer-me una enveja molt envejosa? :)
MARTELL i els amos de Catalunya, també :(
Francesc P. el més estrambòtic és que si vas amb una criatura a un museu, semblaria que ho fas per "ensenyar" el museu a la criatura no?
garbi24 una observació intel·ligent ;) es tracta de no pensar que els nens, per ser més baixets, també són més rucs. Només tenen menys experiència i cal guiar-los :)
Galderich, sempre s'ha de tenir fe. Moltes vegades te'ls mires i penses: "on culleres és tot el que els he ensenyat?", però tot surt, només cal relaxar-se i tenir paciència :)
kweilan, si, podríem dir que és el "salari mental" :)
Primer de tot, felicitar-te per al feian ben feta. En els temps d'avui que un fill reconegui els mèrits d'una mare o pare ja és molt. I sobre el Cosmocaixa, la gent hi va més per tocar coses i passar la tarda que per a aprendre. D'aquí ela resposta que vau sentir.
A la canalla sempre se'ls expliquen moltes mentides per facilitar les coses. No dic que estigui bé, però de vegades fa que no sigui tan complicat explicar algunes coses que tampoc entendran. El mateix fan a l'escola. Tot són mentides i simplificacions fins que es tenen els coneixements necessaris per fer un pas més.
En l'excavació arqueològica q vaig fer com a projecte de fi de carrera vaig excavar una guarida d'ursus speleus que havia estat reutilitzada per un grup de neanderthals!!
Tenen unes urpes descomunals!!
Si, la veritat Albert és que veient com va la gent amb el dit a punt adelerada d'un lloc a l'altre, dubto molt que n'extreguin cap experiència més enllà de la de prémer botons :( i és una llàstima, nosaltres l'hem visitat diverses vegades i sempre n'hem après coses :)
XeXu les criatures només són més baixets que els adults, per la resta tenen una intel·ligència capaç de copsar les explicacions més complexes si ets capaç de simplificar i raonar. No es tracta d'inflar-los el cap amb rotllos, senzillament, si et pregunten: respondre, però sempre fent-los cas, que sàpiguen que t'importa allò que et pregunten i que t'importa que ho entenguin. Mai he mentit als meus fills, i només es qüestió de fer una mica d'esforç, un gat és un gat, no un miau, per exemple. Cal respectar-los els fills.
glamboy69 quina enveja! m'encantaria veure-ho! :)
Bona aquesta!
Ai, ja planyo a la criatura aquella. N'hi ha gent que mai no aprendran res, ni mirant les etiquetes.
-assumpta- en aquestes coses de l'aprendre (perquè amb els xiquets no ensenyes, sinó que aprens) hi ha gent que no té "arreclo" ;)
Publica un comentari a l'entrada