dimecres, 15 de febrer del 2012

Vides desafinades

No sempre passa que una novel·la guanya el Premi Joanot Martorell i que tinguis la fortuna de conèixer personalment l'autor. Això et permet el gran privilegi de poder-ne parlar mentre la llegeixes, i poder-ne cantar les lloances en viu i en directe, si s'escau, o veure com dissimules els penjaments, cosa que, sortosament, no és el cas.

En Xavier en sap de fer novel·les, s'hi mou de gust en el gènere i se li nota, i l'aposta per sortir d'una línia, en la que corria el risc de caure en l'estereotip, i demostrar-nos que sap fer de tot i ben fet, li ha sortit força bé, en qualitat i èxit. L'afegitó que, com a creador i persona amb una certa vis pública, es mou pel món 2.0 com peix en l'aigua, bloguer de pro amb Sota la Creueta, el fa "un dels nostres", i demostra que certs divismes d'alguns creadors literaris anti-tecnològics no són més que això: posses que solen amagar una certa incapacitat.

Històries que s'entrecreuen amb banda sonora, perquè aquesta és una obra amb música de fons, la que ens diu l'autor en el seu blog en distints apunts -tot i que m'he permès fer-ne una llista d'Spotify, aquesta-, de manera que no calgui anar prement ara l'una ara l'altra. És una llàstima que no hagi pogut localitzar Drift off to sleep, de Micah P. Hinson, ni Par l'ouest, de Dominique A, llista amb la que no està de més llegir-ne el llibre. Històries d'aquells qui cerquen la felicitat on ens diuen que rau, fent-nos com més mal millor, i del desamor produït per les esperances frustrades. Diuen que els humans sobrevivim gràcies a la negació que en fem de la realitat, bastim castells en l'aire i quan aquests cauen, invariablement, girem la mirada arreu, cercant un culpable que no hi és, però que sempre acabem trobant, perquè ens exonera de la nostra pròpia responsabilitat. Si li trobo alguna pega, que n'hi ha, és com m'hauria agradat una novel·la de més de 252 pàgines, amb els mateixos personatges, però amb unes 400. De ben segur que, el narrador excel·lent que duu l'autor al dedins, ens hagués dibuixat unes vides paral·leles, i desafinades, difícilment destriables entre la realitat i la ficció.

Podria dir-vos més coses, però millor que quan el veieu a la pila de novetats, que hi és, feu el gest i, sinó, a esperar a la biblioteca. De ben segur que ja no li calia demostrar res, però amb el Joanot Martorell, i Vides desafinades, en Xavier Aliaga, definitivament, passa a jugar a primera. L'enhorabona!

12 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Entenc que ens la recomanes, no? ;-)
M'ha cridat l'atenció el que dius sobre escriptors que "reneguen" del 2.0 És pot ser més cec? (de bon rollo). Hi ha poques formes més barates i pràctiques d'introduir-se entre els possibles lectors, que des de la blogosfera (i altres). Curiós...

Quadern de mots ha dit...

Crec que ens has dit prou coses per apuntar el llibre a la llista dels pendents, encara que jo ja el tingui apuntat de fa temps. No he llegit res d’en Xavier Aliaga, tret de seguir el seu blog i crec que començar per aquesta novel•la, amb un títol suggerent i atractiu pel meu gust, pot ser una bona opció. Espero no trigar massa que jo sóc del sector biblioteca :D

Carme Rosanas ha dit...

Me l'apunto, doncs!

Josep ha dit...

Et promet que no he sentit a parlar del llibre ni de l'autor. Els mitjans de comunicació foten fàstic: només parlen dels famosos.

Tirant lo Bloc ha dit...

És impossible negar-se a llegir-lo! M'has convençut... a la llista!

Garbí24 ha dit...

nosaltres anem apuntant....però a veure quan inventem algun estri per aturar el temps o posats a demanar endarrerir-lo

Òscar Roig i Carrera ha dit...

A mi no em funciona el link Spotify: not found, diu. He donat una ullada pel blog aquest i sembla interessant, me'n faig seguidor.
Gracies per la info!

Clidice ha dit...

Finalment, sembla que la llista d'Spotify funciona :)

Josep Manel Vidal ha dit...

Ostres! Fantàstic això de la llista! Ja estava fins el capdamunt d'anades i vingudes... I el llibre immens, per suposat.

montse ha dit...

Gràcies, en prenc nota.

Gemma Sara ha dit...

Tengui, tengui! Ara quan m'acabi els tres que m'estic llegint a pas de tortugueta, l'atacaré. Està molt bé aquesta llista que has fet a l'Spotify, si és un llibre que s'ha de llegir amb banda sonora, que soni...

Clidice ha dit...

Ferran vista la saturació actual, diguem que: millor productes de la terra ;P

Quadern de mots bé, el cas és llegir-lo, no? La veritat és que, en el meu cas, sóc molt possessiva amb els llibres :P

Carme ja ho saps, si t'ensopega el llibre ... ^^

Josep doncs sí, tens raó, els nostres medis solen fer soroll en cassos comptats, ens hem "telessincoejat"?

Tirant lo Bloc així m'agrada, que alimentem els nostres ;P

juan gasull uf! l'altre dia, mentre acabava un capítol a la sala d'espera del dentista, ve l'infermera i em diu: ja pots passar. Servidora aixeca la mà i li diu: un moment, que acabo. I es van esperar ambdós! :D

Òscar Roig i Carera de res, ja ho saps. Ara sí que funciona eh!

Josep Manel Vidal me n'alegre que t'hagi agradat, que jo també en tenia un tip :P I del llibre, ni tu ni jo n'hauríem de parlar, que ens cau massa bé l'autor, però què punyeta! si és bo, és bo.

montse de res :)

Gemma Sara tu prova-ho, perquè en Xavier és un fanàtic de la música, sobretot la indie i me l'imagino imaginant-se els personatges amb banda sonora incorporada :)