Les grans empreses cerquen fórmules més o menys reeixides per fer arribar el seu producte al comprador. Tot i això, per a algunes, és difícil creure que una WEB amb un disseny més que interessant els ajudi a vendre més, sembla més una qüestió de prestigi, un intangible difícilment valorable. Els suecs de Sandvik ens passegen per 150 anys d'història del desenvolupament de les eines d'una forma interessant. Serà perquè sóc fan de les ferreteries i de la maquinària industrial, que m'ho he passat tant bé.
Bon cap de setmana!
12 comentaris:
Com que per aquí no sabem el què és la inversió en obres publiques per part dels amos he vist en aquest web màquines per mi del tot desconegudes.
M'ha agradat molt la web!
De la Sandvik són el meu xerrac i un grapat de bones escarpres.
"Yo, para ser feliz..." que cantava aquell, més que un camió voldria una versàtil Manitou.
Home MARTELL, gust de "veure't", per poder clissar alguna d'aquestes màquines t'hauries de desplaçar a pedreres, mines, ferreries ... zones on la gent no sol fer turisme, i encara no ho comprenc. Prescindint-ne de la seva bondat, les trobo fascinants.
Casiopea ;) gràcies, i cuida't!
Girbén hahaha, podem fer una versió .) Per cert que, després de llegir-te, m'ha vingut al cap rumiar el perquè tinc aquesta fixació amb les eines i la maquinària industrial, fixació que he tingut tota la vida. I és, de ben segur, que els meus primers "tebeos" foren els catàlegs del despatx del pare, que treballava a can Tarragona, al carrer Casp. Ja ho veus, psicoanàlisi en directe! Gràcies! :)
Jo són dos terrenys dels quals no tinc gaire formació: la publicitat i les eines de ferrateria. En qualsevol cas, me'n alegro que et facin gaudir.
Clidi, apunta: Ferreteria Jané (al Passeig Maragall abans la plaça). Un lloc on, per decisió de l'hereu, els dependents són sàvies dependentes; dones que ho saben tot de tota mena de materials.
I, buf, quins records de can Tarragona, els introductors del lleuger alumini a casa nostra. Si ma mare no fos de tirar-ho tot encara rescataria alguna factura signada pel senyor Vilardosa.
vaig cap allà que aquestes coses em posen.....de bon humor eh!!!
bon cap de setmana
En aquests moments, empreses grans o (sobre tot) petites han de fotre els webs sobre la taula si volen tirar endavant.
Sempre m'ha atret la cosa de la ferreteria i el bricolatge, però malauradament no estic cridat a ser un virtuós del tornabís.
bon cop de setmana
guapa la web
Bon cap de setmana
Toc, Toc... Bon dia. Avui és dissabte, ah! que ja ho sabies? Ja, però, potser el que no saps és que demà diumenge fem un #esmorzarblocaire a la #FMB i he pensat que havia de venir a dir-t'ho perquè estic segur que no te'l voldràs perdre. Serà a les 10 del matí i després anirem plegats a dir la nostra davant del TSJC amb #escolaencatalà
Vindràs, oi? Què no saps on és? Cap problema, aquí tens l'enllaç a l'esdeveniment al facebook, on no només hi tens l'adreça, sinó que a més t'hi podràs apuntar. Fins demà.
http://www.facebook.com/events/270364776365427/
No és un tema que em provoqui especial excitació... però aquest web és excel.lent!
Eduard Ariza doncs són dos mons, la publicitat i el bricolatge, que mouen molts recursos. A més, la primera, és una de les fórmules que hi ha més eficaces per fer arribar missatges i models de vida.
garbi24 mmmmm sexiiiiiis ;P
Gregori Samsa no hi pateixis, és important que hi hagi gent que no en sàpiga, així es guanyen la vida els lampistes, fusters i la resta ;)
Francesc Puigcarbó oi? moltes gràcies :)
el pensador gràcies per l'avís, malauradament en el moment i l'hora havia d'estar en un altre acte, en defensa d'una escola, l'Esparreguera 2, que el departament vol tancar tant sí, com sí. Espero que hagi anat molt bé.
Ferran veus? si una cosa no té perquè treure l'altra :)
Publica un comentari a l'entrada