XeXu el mal és que el llenguatge acaba imposant pensament i no sé fins a quin punt el políticament correcte ens acaba allunyant de veure la realitat tal i com és.
Ferran ;P
Ángel un buen libro nunca sobra, sobretodo si nos hace ver nuestras incongruencias.
Gerònima t'has explicat perfectament Llamptronada (tinc problemes amb el blogroll, a veure si tinc una tarda i ho arreglo). Ser ben educat és una mostra de respecte i no sempre ho són els políticament correctes. :)
Francesc Puigcarbó vols dir que no n'hi ha hagut sempre? Ni que sigui per dir coses al davant de la gent sense que se'n senti?
Interessant perquè posa en joc la relació entre pensament, llenguatge i realitat.... No és fàcil analitzar/parlar de la realitat sense aplicar-hi un prejudici, ja sigui de correcció o d'anticorrecció (veig que l'article d'El Temps critica que l'autor cau en els vicis dels políticament correctes!).
Josep hola, serà interessant veure el teu punt de vista, imagino que gens políticament correcte, of course!
Gemma Sara és allò de ser art i part, potser per això tenim tan ben estudiades totes les espècies menys la nostra. Dóna per molts gintònics la cosa! :)
11 comentaris:
Jo suposo i vull creure que no és ben bé el mateix, però ser massa políticament correcte tampoc és massa sincer...
Ja és això, ja...
Uff!!! este apunta buenas maneras. Gracias por el enlace, paso a verlo
Un abrazo
L'educació m'agrada però no m'agraden les frases sense "frescura!"
Crec que no em sé explicar, però espero que m'entenguis.
abans no havíem entrat en el meravellós món dels eufemismes.
Gran frase! Pot esdevenir una màxima t'ho ven asseguro.
XeXu el mal és que el llenguatge acaba imposant pensament i no sé fins a quin punt el políticament correcte ens acaba allunyant de veure la realitat tal i com és.
Ferran ;P
Ángel un buen libro nunca sobra, sobretodo si nos hace ver nuestras incongruencias.
Gerònima t'has explicat perfectament Llamptronada (tinc problemes amb el blogroll, a veure si tinc una tarda i ho arreglo). Ser ben educat és una mostra de respecte i no sempre ho són els políticament correctes. :)
Francesc Puigcarbó vols dir que no n'hi ha hagut sempre? Ni que sigui per dir coses al davant de la gent sense que se'n senti?
Eduard Ariza Ugalde què bon xiquet que ets! :)
Tinc pendent una entrada al blog sobre aquest tema.
Per a mi tot parteix d'un error de concepte.
Interessant perquè posa en joc la relació entre pensament, llenguatge i realitat.... No és fàcil analitzar/parlar de la realitat sense aplicar-hi un prejudici, ja sigui de correcció o d'anticorrecció (veig que l'article d'El Temps critica que l'autor cau en els vicis dels políticament correctes!).
Josep hola, serà interessant veure el teu punt de vista, imagino que gens políticament correcte, of course!
Gemma Sara és allò de ser art i part, potser per això tenim tan ben estudiades totes les espècies menys la nostra. Dóna per molts gintònics la cosa! :)
Jo crec que hipocresia va més enllà del políticament correcte, és un grau superior...
Publica un comentari a l'entrada