diumenge, 31 de maig del 2009

Es cacen més mosques amb mel ...


Confesso que veig poca televisió i que consti que no ho dic amb aires de superioritat. No la veig, senzillament, perquè no tinc temps i, quan en tinc, prefereixo dedicar-lo a altres coses. Una altra cosa és, també, que em sento incòmoda amb la majoria de televisions. Les unes perquè parlen tota l'estona en castellà des d'una òptica aliena a la meva cultura, la catalana, i l'altra, la “teva”, perquè fa una programació ofensivament petit burgesa. Podríem dir a mida de la Pujol's family & others.

Sé que últimament ha anat canviat alguna cosa i que sembla que s'està democratitzant o popularitzant, com vulgueu. La llàstima és que no tingui l'exclusiva de la retransmissió d'events esportius, com el futbol del Barça i la Fòrmula 1. I la llàstima, també, és que encara conservin aquest “vull però no” de temps pretèrits, que el món no s'acaba a l'Eixample. Espartac, per favor, torna al trànsit.

Direu que prou que en sé de la televisió per no mirar-la. Que no la vegi com a distracció no vol dir que no m'interessi com a medi, per tan intento estar al cas de com funciona. Tal i com ho veig, ara mateix comencem a veure una divisió mínimament coherent de la televisió catalana. D'una banda el Canal 33, destinat a la intel·lectualitat que sempre es queixa d'allò que es fa amb els seus impostos i que sembla ser que fa una programació molt “digna”, si és que això vol dir alguna cosa. (Digna? De qui? Només hi ha dignitat d'una mena?). De l'altra banda TV3 sembla que ha començat el camí de la normalitat, o sigui el de ser la televisió de la majoria d'habitants de Catalunya.

Llàstima, però, que em sembla que està topant amb la qüestió dels pressupostos i costarà molt fer-ne una televisió popular. Aclareixo que ni sóc socialista i tampoc estic d'acord amb el tripartit, d'altra banda tampoc sóc convergentunionista, ni pepera, ni iniciativera, i al final ni seré esquerranosa, no fos cas. El que tinc clar és que TV3 és una eina fonamental per la normalització i la difusió de la nostra llengua, el català, per si algú no se'n recorda. I, ara com ara, s'ha estancat. Perquè? Algú s'ha preguntat, n'estic segura que si, perquè la major part de la població catalana mira Tele5? Fins i tot una gran part de la població catalana d'origen?

No tindrem una televisió normal, ni un país normal, ni el català a totes les cases fins que no veiem ben clar quin és el camí: que torni “Lo Cartanyà”, que facin “Quan sortim de classe”, “Els homes de Saura”, “Física i Literatura”, “Supervivents al Matarranya”, un “Ai el meu cor!”, algun concurs poca solta amb algun presentador que, pel cap d'any, porti capa a les campanades, Espartac, al trànsit si us plau, unes quantes hostesses i hostessos lleugers de roba i, sobretot, alguna pel·lícula a altes hores de la matinada, d'aquelles dels divendres a la nit, que una llengua com la nostra no ha de perdre l'oportunitat de tenir més sons vocàlics. (No és el mateix “mmmmmòòòòò” que “mmmmmóóóóó”)

Potser així aconseguirem, per fi, tenir la sensació de què sí, que s'estan gastant els nostres impostos, els de tots, en allò que agrada a tots. I el remanent el desviem al 33 per als intel·lectuals. Fins i tot podríem fer una casella a la Declaració de la Renda, perquè ni tan sols aquesta bona gent hagués de pagar aquests tan famosos impostos que sempre treuen quan algun ens públic fa alguna cosa massa popular.

Espartac, si us plau, passa cap al trànsit!

7 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Bones, Clidice. Sóc dels teus, dels que de tele mooolt poca (quan sóc a casa, sóc davant l'ordinador, ve-tu aquí), però m'interessa saber el que s'hi cou... més o menys.

El que no sé és perquè TV3 et sembla una tele amb reminiscències pujolianes; a mi em sembla que, pujoliana o no, si alguna cosa es pot veure és TV3 (els canals de la CCMA); i com a molt, alguna cosa de la pública espanyola. La resta, els trenta-i-escaig canals que es poden sintonitzar per TDT, bé farien de ser substituïts per canals d'altres països del món; com a mínim practicariem idiomes.

Realment sento curiositat sobre el que comentes de TV3. I, d'altra banda, no considero que el model de les privades espanyoles hagi de ser copiat (o diguem "adaptat") per la pública catalana; més bé faria de comprovar què hi ha de bò Pirineus enllà i, això sí, "adaptar-ho" a la realitat catalana.

Salut.

Anònim ha dit...

Crec que hem fet una miqueta de trampa, comparant "la nostra" amb Tele5... Jo defensaria programes com ventdelpla, casal rock, infidels, el paisatge favorit... I deixaria lo que demanes, Aruscitys i nous programes reality per a la 8tv "la televisio privada de Catalunya". Crec que estem 1.000 anys per davant de Tve...
Tot aixo que dic estaria be si tinguessim diners per tot, pero ens hem de posar al nostre lloc i qui massa vol abarcar, al final es queda sense res. Al final et dono la rao pero veus? Ara be, trencar les resistencies a aquests tipus de producte fet en catala es dificil: cinema, revistes del cor, musica...

Francesc Puigcarbó ha dit...

de TV3 (la meva) només veig el TN vespre i el futbol i F1. I de les altres futbol i prou. Quan a l'Espartac, és una de les meves fobies inxplicables...no suportava el seu programa el bocamoll, deixava la imatge pero treia el sò, sem feia insuportable...
Com a casa sopen a les 8.45, aquest quart d'hora coincidia amb el final del programa.

Aa ha dit...

Ei, jo ni tinc tele, ni visc a Catalunya, però segueixo el debat del que passa als mitjans, i hi ha una cosa que és "teleadicció passiva" anàloga al tabaquisme passiu: la gent parla de la tele, del que hi veu i de com ho viu, o sigui que no pots fer com si no existís... La TV pública catalana és d'una enorme qualitat comparada amb equivalents autonòmics. Només cal veure com ha seguit la valenciana el cas Camps, o les coses qeu fan a Madrid, etc, on un Polònia seria inimaginable. També està bé que hi hagi un canal de qualitat com el 33. És un assumpte molt complicat, però penseu també que l'audiència de totes les TV baixa pel que esteu dient aquí, perquè estem a internet...

Clidice ha dit...

Crec que teniu raó tots. Evidentment que TV3 ha fet una televisió molt més bona que qualsevol altra autonòmica i que qualsevol de les privades, no cal dir. Aquesta no és la qüestió.

Avui dia, la televisió qui la mira? Hem de defugir de ser políticament correctes. És un greu defecte de la gent "amb estudis" fer veure que "tots som iguals". No, no som tots iguals, en drets si, en formació, en tarannà, en experiències no.

Ara mateix TV3 no està fent allò pel que va néixer: fer de la llengua catalana la llengua de TOTS els catalans.

Amb la seva programació de qualitat només fa més palesa la divisió entre un "ells" i un "nosaltres". Cal tenir-ho molt clar. I si el que volem és certificar la defunció de la nostra llengua en el nostre país, només cal seguir igual.

El català no serà la llengua de tots els catalans mentre no sigui la llengua del carrer, la del pati de l'escola, la de les telesèries adolescents de moda, la dels sms, la del "campions" i no "campeones", la de les pel·lícules pornogràfiques, la de la premsa del cor, la del futbol i la formula 1, la de la Feria de Abril, la de ... O sigui, la de tot allò que uns quants no tastem (o ho fem veure) i que sí que tasta la majoria dels habitants del país.

Desenganyem-nos, fer de la televisió una televisió "bona" és un contrasentit, perquè això vol dir "elitista". La televisió, per defecte, no és bona, és popular, banal, previsible ... i perquè? perquè és per a ser consumida per la majoria i, em sap greu dir-ho, penso que la majoria no som nosaltres.

Борис Савинков ha dit...

El problema de les mases orteguianes s'ha d'afrontar sense complexes. El politicament correcte ens ha portat a actuar de tal manera que si a la majoria de la gent li agrada un programa de la tele completament idiota tinguem que mirar cap a un altre costat per simular que no ens adonem. Al final perderem el dret a pensar en veu alta, no?

Clidice ha dit...

No sé pas que dir-te Jaume. Perquè si vols arribar a la gent que els agrada un programa completament idiota, d'entrada els estàs dient idiotes a ells, o alienats. En tot cas l'error potser ve d'haver-nos cregut allò de què "som tots iguals" i creiem que tots son iguals que nosaltres. I, molt em temo, que no és ben bé així.