dijous, 7 de maig del 2009

La guineu


Avui, com cada dia al llevar-me, he fet cent quaranta abdominals i quaranta flexions. I, com cada dos dies, he anat a córrer pels voltants del meu poble. Això és l'exercici d'entre setmana, al que hi podem afegir alguna escapada en bicicleta i, als caps de setmana, si puc, toca muntanya o bicicleta. Com més gran em faig, aviat quaranta-sis, més conscient dels avantatges de l'exercici sóc i menys mandra em fa, ho confesso.
Com cada dia, també, m'he embetumat amb crema de protecció solar factor cinquanta, perquè les pigues ja són tan nombroses que estic en l'estadi previ a la conversió a mulata, però sense els apèndixs pectorals ni el ritmo sabrossonnnn assuca! adequats. Es veu que el dia que repartien mamelles, servidora estava a la cua del pa. I quan vaig arribar amb dues baguets, tres croissants i una coca de sucre, només quedaven restes de sèrie i, entre triar una XXXL i una XS, em va semblar més discret l'última. No va ser així el dia de repartiment de culs i nassos, que em vaig llevar d'hora i, com que a casa deien que “preu per preu sabates grosses”, va passar el que va passar. Bé, l'àvia també deia que “qui té un bon nas, té un bon detràs” i “qui no es conforma és perquè no vol”.
Ara m'he desviat! Que estrany venint de mi, ningú no ho diria! En tot cas he baixat, com gairebé sempre, pel camí vell de Can Sedó per enfilar per la riera dels Blaus i pujar per entre antics conreus d'oliveres, ara ja silvestres, clapats de pins i alzines, de llentiscle, esparregueres, romaní, farigola, flor de sant Joan i ginesta que ja està esclatant. Estava jo absorta, corrent riera amunt i admirant la ginesta, taral·lejant la ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor ...” que m'ha vingut a la memòria, quan he parat en sec.

Al meu davant, creuant la riera hi havia una guineu. No ens separaven més de cinc metres. Ella s'ha quedat quieta, sorpresa com jo.
  • Collons quin ensurt m'has fotut!
M'ha dit. De la qual cosa he deduït que era “un” guineu, un mascle, perquè una guineu femella mai empraria aquest llenguatge tan barroer. No sé si n'heu vist mai de guineus femelles, jo he tingut la sort de topar-me'n algunes, i són unes bèsties molt tímides, talment unes senyoretes victorianes. Es distingeixen de seguit dels mascles perquè sempre duen la pell cordada fins a l'últim botó. Els mascles de la guineu solen anar una mica espitregats i són, invariablement, malparlats com un carreter dels d'abans.
  • No t'atansis! Que encara em passaràs alguna puça!
Li he dit jo, perquè les guineus duen moltes puces i sóc al·lèrgica a la seva picada.
  • I que t'ho penses que m'atansaré a una humana pudenta! Tu no hi toques!
Bé, arribats en aquest punt i havent estat agradables l'un amb l'altre, ens hem quedat una mica sense saber que dir-nos. S'ha fet un d'aquells silencis incòmodes, sabeu? S'ha escurat una mica la gola.
  • Et veig passar sovint per aquí.
  • Si, hi solc córrer.
  • I no et fa por anar sola a córrer per aquests verals?
  • Per què me n'ha de fer? No hi ha pas ningú.
  • Justament, et pot sortir algun poca-solta, els mascles humans solen ser una mica agressius amb les femelles no?
  • Els que jo conec no, en tot cas si que se'n senten notícies, però no en faig massa cabal. Si hagués de fer-ne no podria fer mai res.
  • També tens raó. De tota manera si hi ha algú que vulgui fer mal a una dona no crec que es fiqui per aquests pendents, i segurament tu corres més que ells.
Ha dit fent una rialleta ofegada.
  • Potser si, però no em faria gaire gràcia la veritat. De tota manera duc el telèfon per avisar.
  • Ah! si, el mòbil, ara tots en dueu. Ja veig les antenes que han posat a la masia del capdamunt del poble.
  • Va bé, és pràctic.
  • Dona, a mi no me'n seria gaire.
Hem tornat a callar. El sol escalfava de valent i se sentien els ocells cantant, marcant el territori.
  • Bé, jo començo a passar, que estic vigilant una llodriguera.
  • Jo també, que tinc el bròquil al foc.
  • Ves amb compte.
  • Si, no hi pateixis, et puc fer una fotografia?
  • Tu saps el què és la protecció de dades?
  • És clar, en signo protocols tot sovint.
  • Doncs, tu mateixa t'has respost.
  • Bé, en tot cas no et fa res que ho expliqui oi?
  • Cap problema, tampoc saps el meu nom. De tota manera mira de ser imprecisa, ja tenim prou pressió demogràfica vostra com per a què vinguin turistes.
  • D'acord, faré el que em dius, gràcies.
  • A reveure.
  • A reveure.
Ha girat cua, mai més ben dit, i se n'ha anat enmig de les ginesteres florides. He intentat fer-li una foto però no me n'he sortit. En tot cas ell se n'ha adonat perquè l'he sentit com feia una rialleta sorneguera i deia:
  • Tots els humans sou iguals!
(Caminet per on ha desaparegut la guineu)
Sí, ja ho sé, he de canviar de proveïdor d'estupefaents, però és que fa tants anys que tinc el mateix que ja només li compro per amistat.

12 comentaris:

òscar ha dit...

doncs, llegit el post o faula, no em sembla mal proveïdor d'estupefaents. gens mal proveïdor!

Борис Савинков ha dit...

Molt divertit! I a més la meva avia sempre deia també això de "qui té un bon nas té un bon detrás" I no ho havia sentit a ningú més. Però espero que no tinguis el nas i el "detras" que lluia la meva pobra avia. No podries pas fer les cent mil flexions que dius que fas cada matí. :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo no puc fer flexions, com a molt una o dues, en primer lloc perquè em llevo a les 5 del matí i en segón perquè..que enfaria de la panxeta cervessera conreada durant tants anys? Ah! desconeixia que les guineus parlessin, si m'en trobo alguna ja ho intentarè....si m'atrapa hi és clar.

Salvador Macip ha dit...

Almenys ningú et pot dir que no estàs en forma! I els nassos grossos són macos. T'ho diu un expert... ;-)

Sandra D.Roig ha dit...

Confesso que la teva avia, m'ha fet possar vermella,a veure si em passes el telefon del teu "camell" que em fa una miqueta de falta.
un petó!

Unknown ha dit...

Jo avui m'he trobat un porc senglar just passejant per davant de casa. Petit,petit i sol -i això és el que és més estrany-. La mare no se la veia per enlloc.

No m'ha dit res, però. Potser és que com que era tan petitó, encara no havia après a parlar.

Galderich ha dit...

Clídice, si has de canviar de camell per molta amitat o apreci que li tinguis. Això que et fa fer tant d'esport no pot ser bo... ;-)
Sort que la guineu t'atura una mica i et fa entrar en raons i tocar de peus a terra. Dona-li records de part meva quan torni a marxar per aquests ginestars que han esclatat aquesta primavera.

Clidice ha dit...

bé òscar, això de xerrar amb bèsties ja comença a preocupar-me, deu ser una reminiscència de massa faules d'Isop ;P

Jaume, cent mil no, que no sóc l'Aznar, no fotis! :DDDD

Així m'agrada Francesc, no perdessis allò que tan costa de tenir :D

Gràcies Salvador, sempre dic que han calgut moltes generacions, del mico ençà, per tal de fer el meu nas, per tant, sigui com sigui, si respira, és preciós :D

Papallona, te'l passo per mail :P

:O Eulàlia, un senglar petit tot sol? si que és estrany si. De tota manera val més que no t'hi atansis, les verres solen ser mol mal xinades :S

Galderich (rubor) ara, al vespre, he tornat a fer el mateix recorregut :P és que m'hi han convidat i m'ha sabut greu dir que no ... ja ho veus, no tinc "arreclu" :D Tot està tan ple de flors que és gairebé indecent :)

Ah! i no he tornat a veure el senyor guineu, potser perquè no anava sola i ja se sap que les bèsties, això de les confiances, no ho porten gaire bé.

Manel Aljama ha dit...

En la primera part del text i amb les fotografies no he pogut evitar-hi pensar en

"Ara digueu: 'La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."


La resta ha estat molt divertida. Una conversa molt, molt assenyada amb la guineu.

Clidice ha dit...

Gràcies Manel. És que les guineus solen ser força assenyades :)

gatot ha dit...

quan vaig llegir aquest post, just uns minuts després que el pengéssis quasi em vaig creure allò dels abdominals i les flexions! que bé que escrius, nena!

Clidice ha dit...

Gràcies Gatot, encara em faràs ruboritzar. No té gaire mèrit, si hi ha públic les coses vénen rodades :D Però, d'això, ehem, els abdominals i les flexions són reals com que avui me'ls he saltat perquè duia ressaca :P demà que surto amb la bicicleta en faré, després, el doble per compensar :D