La guineu

Avui, com cada dia al llevar-me, he fet cent quaranta abdominals i quaranta flexions. I, com cada dos dies, he anat a córrer pels voltants del meu poble. Això és l'exercici d'entre setmana, al que hi podem afegir alguna escapada en bicicleta i, als caps de setmana, si puc, toca muntanya o bicicleta. Com més gran em faig, aviat quaranta-sis, més conscient dels avantatges de l'exercici sóc i menys mandra em fa, ho confesso.

Com cada dia, també, m'he embetumat amb crema de protecció solar factor cinquanta, perquè les pigues ja són tan nombroses que estic en l'estadi previ a la conversió a mulata, però sense els apèndixs pectorals ni el ritmo sabrossonnnn assuca! adequats. Es veu que el dia que repartien mamelles, servidora estava a la cua del pa. I quan vaig arribar amb dues baguets, tres croissants i una coca de sucre, només quedaven restes de sèrie i, entre triar una XXXL i una XS, em va semblar més discret l'última. No va ser així el dia de repartiment de culs i nassos, que em vaig llevar d'hora i, com que a casa deien que “preu per preu sabates grosses”, va passar el que va passar. Bé, l'àvia també deia que “qui té un bon nas, té un bon detràs” i “qui no es conforma és perquè no vol”.

Ara m'he desviat! Que estrany venint de mi, ningú no ho diria! En tot cas he baixat, com gairebé sempre, pel camí vell de Can Sedó per enfilar per la riera dels Blaus i pujar per entre antics conreus d'oliveres, ara ja silvestres, clapats de pins i alzines, de llentiscle, esparregueres, romaní, farigola, flor de sant Joan i ginesta que ja està esclatant. Estava jo absorta, corrent riera amunt i admirant la ginesta, taral·lejant “la ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor ...” que m'ha vingut a la memòria, quan he parat en sec.

Al meu davant, creuant la riera hi havia una guineu. No ens separaven més de cinc metres. Ella s'ha quedat quieta, sorpresa com jo.

• Collons quin ensurt m'has fotut!

M'ha dit. De la qual cosa he deduït que era “un” guineu, un mascle, perquè una guineu femella mai empraria aquest llenguatge tan barroer. No sé si n'heu vist mai de guineus femelles, jo he tingut la sort de topar-me'n algunes, i són unes bèsties molt tímides, talment unes senyoretes victorianes. Es distingeixen de seguit dels mascles perquè sempre duen la pell cordada fins a l'últim botó. Els mascles de la guineu solen anar una mica espitregats i són, invariablement, malparlats com un carreter dels d'abans.

• No t'atansis! Que encara em passaràs alguna puça!

Li he dit jo, perquè les guineus duen moltes puces i sóc al·lèrgica a la seva picada.

• I que t'ho penses que m'atansaré a una humana pudenta! Tu no hi toques!

Bé, arribats en aquest punt i havent estat agradables l'un amb l'altre, ens hem quedat una mica sense saber que dir-nos. S'ha fet un d'aquells silencis incòmodes, sabeu? S'ha escurat una mica la gola.

• Et veig passar sovint per aquí.
• Si, hi solc córrer.
• I no et fa por anar sola a córrer per aquests verals?
• Per què me n'ha de fer? No hi ha pas ningú.
• Justament, et pot sortir algun poca-solta, els mascles humans solen ser una mica agressius amb les femelles no?
• Els que jo conec no, en tot cas si que se'n senten notícies, però no en faig massa cabal. Si hagués de fer-ne no podria fer mai res.
• També tens raó. De tota manera si hi ha algú que vulgui fer mal a una dona no crec que es fiqui per aquests pendents, i segurament tu corres més que ells.

Ha dit fent una rialleta ofegada.

• Potser si, però no em faria gaire gràcia la veritat. De tota manera duc el telèfon per avisar.
• Ah! si, el mòbil, ara tots en dueu. Ja veig les antenes que han posat a la masia del capdamunt del poble.
• Va bé, és pràctic.
• Dona, a mi no me'n seria gaire.

Hem tornat a callar. El sol escalfava de valent i se sentien els ocells cantant, marcant el territori.

• Bé, jo començo a passar, que estic vigilant una llodriguera.
• Jo també, que tinc el bròquil al foc.
• Ves amb compte.
• Si, no hi pateixis, et puc fer una fotografia?
• Tu saps el què és la protecció de dades?
• És clar, en signo protocols tot sovint.
• Doncs, tu mateixa t'has respost.
• Bé, en tot cas no et fa res que ho expliqui oi?
• Cap problema, tampoc saps el meu nom. De tota manera mira de ser imprecisa, ja tenim prou pressió demogràfica vostra com per a què vinguin turistes.
• D'acord, faré el que em dius, gràcies.
• A reveure.
• A reveure.

Ha girat cua, mai més ben dit, i se n'ha anat enmig de les ginesteres florides. He intentat fer-li una foto però no me n'he sortit. En tot cas ell se n'ha adonat perquè l'he sentit com feia una rialleta sorneguera i deia:

• Tots els humans sou iguals!

(Caminet per on ha desaparegut la guineu)

Sí, ja ho sé, he de canviar de proveïdor d'estupefaents, però és que fa tants anys que tinc el mateix que ja només li compro per amistat.