Sí o kè?

Avui, quan tornava de la feina cap a casa, amb el meu vestit de jaqueta i pantaló gris de Massimo Dutti, que ja n'hi ha prou, Armani em sembla massa despesa per anar a treballar, la camisa blanca, les sabates de taló i la bossa italiana, he sentit una veu un pèl rogallosa que em cridava:

• Essssse cuerpoooo!!!

M'he girat automàticament perquè sabia que era la Montse, una mossa a qui conec i a qui estimo de debò.

• Tia güenaaaa!!! - li he etzibat jo. - Kè fas guapississississiiiiiissiiiiiimaaaaa?

Dos petons i abraçada sincera a una pèl roja amb rastes, el cabell rapat, vestida de forma inversemblant, piercings i tatoos inclosos.

• Mira tia, tse, vaig a veure un curro, a veure si el pillu.

• Ah si? Guai no? Per fi deixaràs l'atur!

• Una merda tia, és un kurro en negre, els putos restaurants ja saps com van. Me jode perkè hauré de pringar els findes i no veig els nens però entre una cosa i l'altra aniré tirant.

• I el makarra del teu ex no et passa res?

• Que va tia! Akell tot s'ho fot pel puto nas.

• Ja, kin mal rotllo no? Tan xunga està la cosa?

• I ke lo digas, està fatal, tot és una puta merda i ningú et dóna res, ni l'ajuntament akest de merda ni el puto govern.

• Kin puto govern? La Chene?

• No sé tia, el govern, els polítics i tal.

• Ah! ja. Ta la kosa fatal.

• Si, tope paro, les fabrikes fotent fora gent, tothom està pringat. A veure si te metes a mandá i em trobes un kurro guai.

• Uf! ja saps que la kosa ta xunga. I els nens? Ke tal?

• Guai tia, sort en tinc del meu nòvio ke els porta rectes, que això d'anar pringada d'un kurro a un altre no em deixa estar gaire per ells.

• I tens sort que són bons nens, ke t'ho has kurrat, a més tens ta mare.

• Si, la pobra pringa tope.

• Bé tia, jo piro que em moro de gana.

• Si tia, m'alegro d'haver-te vist. Tas guapa tu, sembles una ejecutiva agresiva de las pelis.

• I tu una pilingui de quinze anys guapa! Ke kada dia tas més pilingui!

• És ke amb el Txema kada dia estem més guai saps? És una passada de tio, te l'he de presentar.

• Kuan vulguis, fes-me dos petons i una abraçada petarda.

• Vinga!

Ens hem separat, jo cap a casa amb el meu look de nena bona i ella amb les rastes, el cabell roig, els piercings, i els tatoos a veure a l'amo del restaurant que la vol llogar en negre. Amb la Montse vam treballar juntes durant uns mesos, quan jo estava prenyada del meu gran. S'enrotlla bé la Montse, és una tia autèntica, està com una puta cabra, això sí, però vam coincidir dues putes cabres, cosa que feia molt interessant la feina. Llàstima que jo plegava per la cosa del part i que volia una altra criatura de seguida i passava de tornar a aquell curro de merda. Ella tampoc hi va durar gaire.

La vida ens ha dut per camins molt distints, però com em va dir ella: “Mola tia! A mi em mola tope tenir una amiga importante!”, perquè, és clar, jo sóc important segons el seu punt de vista. Vesteixo relativament bé, estic en un despatx per a mi sola al darrera d'una taula, estudio – “tu ets lista tia” - , faig política, estic aparellada amb un “tio guai” ... Per a ella això és status, encara que sé que no m'enveja perquè és legal i feliç amb allò que té. Ella mateixa ho diu: és carn de cadena, sense estudis, ni ganes, amb una vida inestable, una certa tendència a trobar homes poc recomanables, no sap ni qui mana al poble, ni a la Generalitat, ni al govern de Madrid ... ni ella ni la majoria de gent com ella, o sigui un percentatge altíssim de la població. És una hooligan de cap a peus, passa els findes en algun centre comercial, amb el nòvio i els nens, al cine, al burger, comprant, menjant xuxes ...

Per això, quan la veig i xerrem una estona ho agraeixo, ella és de la majoria, no jo. És la realitat el seu món? N'és el meu? En tot cas, estic convençuda que habitem universos paral·lels i sempre m'he preguntat kin és l'autèntik ... guai no?