alguna gent no entén la felicitat si és aliena i, curiosament, tampoc són capaços de comprendre el dolor, només els mou un delit malsà de gaudir de veure algú desgraciat, per sentir-se compensats de tanta misèria.
Sempre m'ha sorprés que hi hagi gent capaç de donar-ho tot pels demés, mentre alguns els ho prendrien tot. Com és possible que siguem tan diferents? Com hi ha persones que tenen tanta empatía i d'altres que no en tenen gens? Potser caldria destinar diners a investigar sobre això i podriem erradicar l'egoisme i la manca de sentiments.
Hi ha molta gent, que es consola pensant que sempre hi haura algu pitjor, com si això fos alleugeridor. Potser algun amor que sentien se'ls va quallar endins i se'ls ha fet agre, o van inculcar-los això (ignorants) de que aquesta no era la via que havien de pendre.
Intueixo alguna mala experiència molt recent. Sí que hi ha persones així, com les descrius; és increïble, perquè prou energies requereix trobar la pròpia felicitat, com per malbaratar-la maleïnt la dels altres. Ni que fos per això ja no valdria la pena tenir aquesta actitud; ni que fos per això!
és cert que hi ha persones així, que es veuen tan incapaçes d'assolir ni que sigui mig gram de felicitat que es consolen, i es recreen, en la desgràcia aliena. O que inclús la provoquen. Indesitjables que cal mantenir fora del nostre entorn sense contemplacions.
Eumolp, gaire suposo que no, però tots coneixem persones, al nostre voltant, amb capacitat d'empatia, d'escoltar i posar-se en la pell dels altres. Sort d'això!
Sí, però enmig de tanta 'miseria humana' jo admiro als altruistes, per mi que són fets d'una pasta especial, però hi ha qui ho donaria tot pels demés, segur.
16 comentaris:
Sempre m'ha sorprés que hi hagi gent capaç de donar-ho tot pels demés, mentre alguns els ho prendrien tot. Com és possible que siguem tan diferents? Com hi ha persones que tenen tanta empatía i d'altres que no en tenen gens? Potser caldria destinar diners a investigar sobre això i podriem erradicar l'egoisme i la manca de sentiments.
Hi ha molta gent, que es consola pensant que sempre hi haura algu pitjor, com si això fos alleugeridor.
Potser algun amor que sentien se'ls va quallar endins i se'ls ha fet agre, o van inculcar-los això (ignorants) de que aquesta no era la via que havien de pendre.
Una amiga meva deia:
Nunca le cuentes a nadie
el secreto de tus penas
que el que está alegre, se ríe,
y el que está triste, se alegra.
ser insensible al mal o la desgràcia aliena em sembla una de les maneres de fer més tristes que conec.
És totalment cert això que dius, hi ha gent que es deixaria treure un ull només perquè al veí li treguin els dos. És mol trist :-(
Intueixo alguna mala experiència molt recent. Sí que hi ha persones així, com les descrius; és increïble, perquè prou energies requereix trobar la pròpia felicitat, com per malbaratar-la maleïnt la dels altres. Ni que fos per això ja no valdria la pena tenir aquesta actitud; ni que fos per això!
és cert que hi ha persones així, que es veuen tan incapaçes d'assolir ni que sigui mig gram de felicitat que es consolen, i es recreen, en la desgràcia aliena. O que inclús la provoquen. Indesitjables que cal mantenir fora del nostre entorn sense contemplacions.
Gosaríeu dir que la capacitat de comprendre l'altre és una virtut massa extesa? No, sé, no sé...
Eumolp, gaire suposo que no, però tots coneixem persones, al nostre voltant, amb capacitat d'empatia, d'escoltar i posar-se en la pell dels altres. Sort d'això!
Odio aquest tipus de gent, Una abraçada!!!
Una pensada molt trista i sovint certa.
Sí, però enmig de tanta 'miseria humana' jo admiro als altruistes, per mi que són fets d'una pasta especial, però hi ha qui ho donaria tot pels demés, segur.
gràcies a tots ...
... i a totes pels vostres comentaris :)
(és que l'anterior comentari era el número 12+1 i havia de trencar el malefici, brrrrrrr ^^)
El Geni,sortint de la làmpada, li digué:
-Digue'm el que vulguis que jo t'ho donqrée i al teu germà el doble.
-Treue-me un ull -contestà...
Afortunadament no tot és com el conte!
Molt bona aquesta :)
Publica un comentari a l'entrada