Alguna vegada ja us he parlat de l'estat de les portes dels vàters de les dones, aquí, per exemple. Contràriament al que es pensen la majoria dels homes, els vàters femenins solen ser caus força infectes. I que consti que em sap molt de greu haver-ho de reconèixer, però nois i noies, la veritat és aquesta: repugnants la majoria de les vegades. Ara, seguint amb la sèrie, us poso unes quantes fotos corresponents a les portes dels vàters de les dones de l'estació de la Renfe a Tortosa i un curiós rètol d'un vàter d'un bar a Albocàsser. Seguirem informant.
Aquest "anunci" es llegeix en el moment que has omplert de paper la tapa del vàter i has aconseguit "la pose" per a ... d'això, meditar.
Per raons òbvies us estalvio la resta de "detalls" dels espais motiu de l'estudi.
35 comentaris:
Diuen que els waters de les dones son com els homes ho estan fets una merda o estan ocupats.
els vàters són la cara visible de les clavegueres, i mitja humanitat no en té.
Ni vàters, ni clavegueres, ni sistemes sanitaris que garanteixin a la població condicions de salubritat.
Certament, com diu la Isabel, tenir un water, ni que sigui amb graffitis i una mica marrandongo, és tot un privilegi, encara.
això dels vàters femenins és curiós, moltes vegades m'han convidat amigues a donar-hi un ràpid cop d'ull per a veure el panorama i comparar, i sempre he constatat una diferència difícil d'explicar entre l'estat del recinte íntim corresponent a cadascun dels sexes... fins i tot, en alguns bars, només els fan demanar la clau del vàter a les dones, malgrat que paguin justes per pecadores, mentre els pecadors ens ho mirem (potser estan millor, però els dels homes solen fer pena també)
també és veritat que podem estar contents de tenir un bon clavegueram (i en general, d'haver nascut a la part privilegiada del món), i si més no, el novembre vaig estar al marroc i us asseguro que els nostres vàters fan olor de rosa, tan els d'homes com els de dones, encara que no ens ho sembli! ;-) salut!
Dedueixo del teu reportatge que les dones són més donades al text que a les imatges; en les portes que ens mostres solament trobo un cor transido. Les portes de vaters de nois solen ser totes un mostrari de pollas, com a mínim.
La Vane & la Karmeta, quina parella tan rareta!
Encara no entenc com pot ser que els mateixos usuaris maltractin els waters si després haurem de tornar-hi...
Potser em diràs que sóc inoportú si et recordo que a Barcelona teníem un alcalde que deia que sempre s’ha de sortir de casa pix-- i cag--. Com a premi ens el van enviar d’ambaixador a Turquia.
Aprofito per felicitar-te per haver deixat de banda la censura prèvia dels comentaris d'aquest blog.
Anava a dir que mentre només siguin les portes, doncs mira, tens una estona de lectura. Però ja veig que no només és això, i em sorprèn més. Imagina com estan els serveis dels homes...
Veig que no solament l'estació de Blanes i la de la Plaça de Catalunya de Barcelona estan brutes com clavegueres... qui no es consola...
de tota manera, com diuen la Isabel i la Júlia, encara gràcies que no hem de ..cag...meditar al carrer!
jo també flipo amb les marranades escrites per dones a les portes dels waters... de vegades fins i tot hi ha poemes!
Això de les portes dels vàters no és massa diferent del que passa a qualsevol cosa situada en un espai públic (els vàters a que fa referència la Clídice ho són, de públics): deixar constància de que has passat per allà deixant la teva emprempta en forma de text i/o dibuix més o menys afortunats. O sigui: "m'ensenyoreixo d'aquest espai de tothom fent-t'hi el que en dona la gana".
si que us hi fixeu!
quan a mi em toca anar a un lloc d'aquests procuro fer via, perquè com bé diuen en general ni són gens agradables aquests llocs, i no em poso a llegir i menys a fer fotos! :-)
Gràcies, Clídice, per acabar amb un mite. Ja és hora de dir ben alt que els vàters d'homes són un model de netedat i que s'hi poden menjar sopes a terra.
De les fotos de Clídice i dels comentaris dels lectors es dedueix:
1- que la dona, sàvia, té més tirada a les lletres que a les polles.
2- Que les dones tenen necessitat d'expressió escrita, que exerceixen així que poden.
i 3- Que l'expressió corporal (eufemisme d'expulsió) inspira alhora els escriptors i dibuixants, homes i dones.
Hola Clidice,
Qui ha guixat el telèfon de l'Alex? Tan professional que es veu l'anunci.
joooodeeerr
I jo que em pensava que els de dones eren dignes d'anomenar-se serveis.....veig que no!!! Millor posar el cul a plena natura que en un fastigós servei de gasolinera.
Hola, sóc nova al teu blog (bé hem coincidit sobretot a casa del Girbén)! M'agraden els mites desmuntats: sí, és veritat, els vàters de les fèmines també poden ser infectes (ho corroboro).
Els "massatgistes" grafiters quasi mai deixen el telèfon complet..., llavors on n'hem de buscar, a les pàgines grogues?
Els waters nostrats són la constatació de la merda que embruta la nostra societat; haver-hi de conviure és francament fotut.
Deixa'm, Clidi, evocar aquella fase del disseny nostrat, la del "caca, pedo, culo, pis... i una suficie limpia para el snnniiifff!!". Quan tothom corria a veure las meravelles del disseny sanitari dels clubs de referència.
En destacaria els urinaris masculins del Studio-54 al Paral·lel; on, sobergament i protegit per un vidre opac, et pixaves damunt tothom acarat a la platea.
L'art d'avantguarda apareix als espais més íntims i inversemblants :)
la pregunta és...vas trucar a l'Alex?
No ho hauria dit mai, pensava que aixà només passava als lavabos dels homes. Per cert recordo un comentari de fa un parel d'anys en que deia que els lavabos en llocs públics els devien dissenyar homes, atès la seva distribució era irracional en oblidar l'il·luminat de torn que les senyores pixaven assegudes i per tant hauria d'haver-hi molts més lavabos per les senyores que pels senyors. Només cal parar a una àrea de servei d'autopista a l'estiu per veure les cues als lavabos de les senyores i la fluïdesa dels dels senyors. I feta aquesta segona afirmació que em fa guanyar els punts que he perdut en el comentari primer, cambio y me la corto. O era cambio y corto?
Un bon mostrari!
Prefereixo aguantar-me que entrar-hi però si no hi ha més remei: ben depressa, equilibris i sortir sense llegir. Diga´m finolis però no ho supoto. Les anàlisis sociolingüístiques les deixo per a un altre.
Mira que dona de sí la cosa!
Hauré d'anar entrant als vàters de les dones per a observar la expressió de les subtilitats "escato-filosòfiques" femenines.
Però, com m'ho faré si sempre hi ha cua? (s'admeten suggeriments).
La veritat és que acostumen a estar bastant malament i necessites un màster i dos enginyeries per trobar "la pose" com dius tu.
Gran reportatge
Striper caram! no ho havia sentit mai això :P
poesiaula, Isabel ja tens raó ja, més de mitja humanitat no en té i els que en tenim ...
Júlia, no sé que dir-te, potser ens han educat massa fi :)
Ferran Cerdans jo he estat en alguna latrina força infecta anant per aquests tercers móns de déu. Tanmateix aquí no tenim excusa, no trobes?
Pantagruel segurament, com observa l'Olga més endavant, les dones tendim més a la lírica, obscena si tu vols, però lírica al cap i a la fi.
Puigmalet veig que t'hi has "posat". És per entretenir-s'hi estona, la veritat :D
Galderich aquesta, em temo, és la pregunta del milió, potser és allò de: "com què no és meu ...", "com què és públic i pago els meus impostos ..."
Miquel el Floquet de Neu? vaja un espavilat aquell! i gràcies per la felicitació, no era censura, era inseguretat. Curiosament mai no he hagut de censurar cap comentari.
XeXu a vegades, vista la cua del de dones, m'he "colat" en algun d'homes, que la bufeta és molt traïdora i, en honor a la veritat, molts els he trobat força més nets. Això si, la zona de micció o tant, que n'hi ha que pixen per aspersió :P
Ostres! has tingut una gran idea, i has fet una bona feina de reportera gràfica. No sé si has gosat entrar mai a veure què es diu als lavabos masculins, on hi ha des de poemes a amors impossibles fins a proclames nacionalistes de diverses nacions. El tema sexual també hi és present, però diria que preval el futbol i les pàtries.
Arare Si, però quins poemes eh! "love forever". Molta imaginació no hi trobes, la veritat. Reconec que en alguns casos hi solc perdre el temps, per si algun dia hi trobo res interessant. Té mira! ara m'he sentit com el xicot que recull fotos de als fotomatons d'Amélie :)
Titània tens raó, això és molt humà, jo he trobat grafits de fa una pila d'anys, cent o més, fins i tot en una pedra a Montserrat. Ara, però, entre que en som molts i que el carrer ja no és dels veïns sinó que és de l'estat, moltes coses han passat a l'estadi de no ser respectables :(
kika ja ho veus! hi ha qui col·lecciona segells, però jo no m'he aclarit mai amb la numismàtica :D
Allau oi que si? a partir d'ara, quan "m'apreti" aniré directament al d'homes ;P
Olga molt bona! sempre acabem en l'escatologia, tant el Papa amb el seu discurs escatològic anual com ... ;)
Casiopea Ho sento, he estat jo. Ja te'l passaré ;)
ddriver que t'he d'explicar a tu que no sàpigues, oi? :D
garbi24 home! si em dones l'opció prefereixo arriscar-me a què em piqui una vespa, això segur!
Hola maite! benvinguda :) si vols te'l passo ^^Les dones presumim molt, però a l'hora de la veritat som tan marranes com tothom, em temo.
Caram Ferran! t'ha sortit molt seriós eh! ;P
Calla calla Girbén, que encara tinc malsons per culpa d'aquells vàters! que una era molt jove i molt de poble. (ara només sóc molt de poble, malauradament) :)
òscar no et pensis que no és una mala idea, comprar unes quantesportes d'aquestes i exposar-les :)
Francesc P i què vols que en faci jo d'un home de 22 anys? què vols que prengui mal? I no només és que n'hi ha pocs de vàters, és que ens calen coses com penjarobes, per exemple. Enyoro, també, les "senyores dels lavabos", aleshores si que s'hi podia anar en condicions! i ves que fas que no et tallis res seriós :P
Carme si, en poc espai hi havia molt de material!
montserratqp no hi pateixis jo em sacrifico per tu i tu, després, et mires les fotos ;P
Xiruquero et serà d'allò més complicat, perquè si algú pretén passar al davant pot acabar sense ulls, que tu no saps en quina selva et fiques ^^
Mireia d'això de "la pose" voltava un acudit molt bo, respecte a les dificultats que patim les dones. Gràcies :)
Lluís doncs d'aquesta acabaré exposant! ;P
clar que ho trobo: "els dels homes solen fer pena també"; lo de l'olor de rosa era per desdramatitzar l'assumpte (si vols ser positiu sempre trobaràs una excusa per a ser-ho, i aquí ens disgustem per qualsevol cosa), però de fet la "bona olor" no té res a veure amb l'estat higiènic, ja que es pot fer servir per emmascarar... al Marroc primer em feien fàstic els serveis, després em vaig adonar que, prescindint de la "mala olor", el fet de rentar-se amb aigua és més net i molt més ecològic: aquí no ens netegem del tot amb el paper, i a sobre en llencem a tones cada dia al nostre clavegueram de primer món.
ais!!! m'has recordat alguns lavabos d'antros que déu n'hi dó!!!!!
ei Ferran que jo sóc de disgustar-me poc, que això fa arrugues. A mi em disgusta l'actitud d'algunes persones però les pintades, per exemple, ni m'agraden ni em desagraden, són. I potser si que fer-ho amb aigua és més higiènic, però esperaré al vàter japonès que ho fa ell sol, és que l'educació rebuda pesa molt :P
rits ui! si comencem amb els antros això serà un no parar hahahah :P
Publica un comentari a l'entrada