"... Encara que visqui lluny, bandejat en les costes escites, i que les estrelles que tinc més a prop dels ulls són les que no es banyen mai, el meu crit viatjarà per la immensitat dels pobles i la meva queixa serà coneguda per tota l'extensió del món. Tot el que digui anirà de llevant a ponent, i l'Orient serà testimoni d'una veu d'Occident. M'escoltaran a través de la terra, a través de les altes onades, i el so del meu gemec serà imponent ..."
OVIDI, Tristes, Elegia IX
22 comentaris:
Em porto aquestes paraules al cap per refexionar un xic avui.
Gràcies per recordar-nos la bondat d'un bon crit!
Espectacular aquest text. M'agradat molt!
Hauria hagut de llegir més els clàssics. Quina força i quina bellesa!
L’anhel de justícia que clamava Ovidi ja fa dos mil•lennis segueix sent rotundament aplicable al present. Serà cert que venim d’on venim i que som el que som...
*Sànset*
Això és el que tenen els clàssics, sempre són vigents. Una citació fantàstica!
Ai, Clídice, que sembla que tinguem telepatia. Jo ara també estic ficat en clàssics.
Joder parece una profecía!!!!
es como Cassandra, condenada a conocer la verdad y no ser escuchada por nadie.
Un abrazo
Doncs que el teu gemec sigui....imponent i llarg ;)
Unes paraules que et fan reflexionar plenes de força!
Veig que ets aficionada a la lectura de la col·lecció de clàssics llatins i grecs Bernat Metge. Jo just l'acabo de descobrir amb Sèneca. Serà qüestió de buscar Ovidi. El fragment triat de "Les tristes", un am en termes absoluts per a llegir el text sencer.
caram quina citació més potent i ben actual.
...paraules que no sonen gens arcàiques, sensacions d'avui i ara. Sí que té força aquesta cita.
podia haver estat escrit avui, pero al mon hi ha massa sords.....
Cada cop que llegim alguna cosa dels "clàssics" jo sento que em cau una mica la cara de vergonya per no haver llegit prou.
Quin fragment més fantàstic, Clidice!
I el que no sabia Ovidi és que ara mateix, des d'aquí, per exemple, la seva veu, el seu plany, traspassa oceans -immeiatament- sense necessitat d'esperar que els vents siguin favorables
Striper són bones paraules per dur a la butxaca i mirar-les de tant en tant :)
Girbén si, cal udolar, ni que sigui al vent.
Galderich si que l'és, a mi també m'agrada :)
montserratqp sempre són allí, a la nostra disposició :)
Sànset si, hi ha obres que són intemporals, per això en diem clàssics :)
Carme igual que li he dit al Sànset, és el millor dels clàssics, gràcies :)
Allau ai! és que els clàssics no s'han d'abandonar mai, sempre un a la tauleta de nit :) encara que desequilibri el zigurat ^^
Ángel si lees los clássicos tienes la sensación de que todo está escrito ya :)
garbi24 el meu, i el teu, i el de tots. Caldria fer-nos sentir cada dia del món! :)
kweilan si, tenen una força brutal :)
Titània llegeix Ovidi, fes-ho, és fantàstic. I Ciceró i ... jo no pararia :)
Rafel la seva potència és la que em té enamorada :)
Thera els homes i les dones de l'antigor no eren pas gaire diferents de nosaltres :)
Francesc P., em sembla que el seu crit el fem tots una mica cada dia, des dels blogs també :)
Lluís celebro que t'agradi, reconec que els clàssics m'han "impedit" fer-me una intel·lectual operativa en el nostre món, però jo m'hi quedo amb ells, amb molt de gust :)
pere Ovidi seria blogaire hores d'ara. El podríem proclamar el sant patró. Gràcies a tu vaig recordar-ne aquest fragment, que sempre m'ha robat el cor :)
Quina mandra em fa la literatura clàssica, la veritat!
En el fons tan sols serveixen epr fer cites!!!
glamboy69 i tu et penses que et contestaré el que et mereixes sense tenir-te al davant i fotre't un clatellot? poca suelta? :P ai! ja ho diuen ja! "gent jove, pa tou!" ;)
Què fràgil és la memòria! Ja no recordava aquesta cita, que sempre m'ha agradat, i que em diu que la veritat es farà escoltar sempre. Quantes de Tristes que hi ha, dissortadament...
Hola Isabel, si, tot el llibre és d'una bellesa remarcable :)
Prenc nota per buscar-lo...
Publica un comentari a l'entrada