dimarts, 27 de juliol de 2010

Als vostres peus: una rata

 Imatge extreta de la Xarxa

Aquest dia, fent la sargantana a la platja, vaig rumiar en com abans frisava per escriure alguna cosa i ensenyar-vos-la. Igual com feia la nostra gata Esquitx, una siamesa menuda i espavilada, que l'únic en què pensava, quan caçava una rata a la muntanya, era córrer a dipositar-la als peus de ma mare, com si d'un present insuperable es tractés. Imagino que l'Esquitx era fan d'en Montmorency, no m'estranyaria gens, essent com era la gata d'una casa de lletraferits.

Però ara això ja no em passa. És cert que tinc mil històries inventades i, és cert també, que les tinc totes començades. Però quan arribo al tercer capítol m'avorreixo i ho deixo córrer. Potser per sortir a comprar-me unes arracades, per anar a córrer, per llegir qualsevol cosa, fins i tot algun llibre bo. Em passa ben bé igual que quan faig l'allioli al morter, només amb all, oli i sal, per suposat, se'm lliga la mar de bé fins un punt on, indefectiblement, se'm talla.

Deu ser cosa de caràcter doncs que ja no m'abelleix deixar-vos rates als peus, que se'm talli l'allioli i que no em vingui gens de gust escriure. Encara que, ben pensat, segurament és que s'apropen les vacances.

30 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

estem davant d'un avis de espantá? no fotem, ves-te'n de vacances o a pintar grafitis al paralelu, agafa aire i torna amb foces renovades.
Per cert, a casa de sempre sóc el responsable de l'allioli amb morter però amb la iema de l'ou, hauré de provar'ho un dia sense ou.

F.Puigcarbó ha dit...

on diu "foces" vol dir forces. sorry!

XeXu ha dit...

Això pot ser sinònim d'inconstància, o simplement això, que a l'estiu es cremen les neurones. I pensa que per un gat, portar una rata als peus de l'amo és, sens dubte, el millor present que hi pot haver, i un senyal de submissió, que els gats no sempre estan disposats a mostrar.

El meu avi ens va ensenyar a fer l'allioli amb rovell d'ou com fa en Puigcarbó, i a ell li quedava boníssim. A mi no tant, la veritat.

Alberich ha dit...

M’encanta l’article que ens has enllaçat de fa un parell d’anys ( bé, volia dir la rateta que vas deixar) Ara a l’estiu, tots patim una mena d’astènia, que deu ser per la calor, que inhabilita i et deixa amb aquella lassitud que tan bé han descrit alguns poetes. M’apunto al suggeriment d’en Francesc de que pintis un bon grafit al “Paralelu” - o al Palau de la Generalitat, que encara deu tenir més morbo- o si no, ens posarem d’acord ell i jo, per pintar-te’n un a la porta de casa, per què puguis fer-nos fora a cops d’escombra, que també és prou gratificant.
Vinga: una abraçada i anar-nos deixant mútuament ratetes als peus.

rokins ha dit...

Estic igual... Si vas a pintar grafitis avisa'm que tb vinc!

Agnès S. ha dit...

Durant l'any, escriure m' evaeix de la rutina, és un descans i un estímul, tinc més ganes d'aturar-me, pensar, ... i aviat es fa de nit...
Per mi, l'estiu és estimulant per si sol.
La platja, els nebots, fer tot allò que has deixat per les vacances...

No es tracta d'això l'estiu? de fer quelcom diferent?

garbi24 ha dit...

la culpa és de tots els banners que salten a les pantalles dels nostres ordinadors anunciant-nos viatges i mes viatges i escapades de vacances que ens mermen les nostres ganes fins i tot de treballar.....
Es temporal.

GEMMA ha dit...

La inspiració no sempre batega al mateix ritme, i no ha de ser cap catàstrofe personal.

Bon dia de dimarts, Montserrat!

sànset i utnoa ha dit...

Les vacances i la calor!!!

Jo sóc un especialista -i durant tot l'any- en començar coses per no acabar-les. O, si les acabo, al final ho faig a desgana...

Que estranys que som, que volem abraçar molt més del que podem!

*Sànset*

Joan ha dit...

Doncs jo a l'estiu escric més que mai, però potser per això tinc el bloc una mica més abandonat. Necessito més continuitat ... Serà cosa del calor.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Potser és que ja has passat la fase d'enamorament de nosaltres i ara en ve una de més serena.

ATB ha dit...

¡Tres capítols!? ets capaç d'escriure tres capítols sense ganes?

Doncs sí que ets literata tu si ...

A mi, quan m'entra la cancamurria, no pas de dues línies. I em surten torts. És el cas.

Un petó

Galderich ha dit...

A mi sempre em passa. M'ho passo pipa llegint, investigant, arribant a les conclussions... però a l'hora d'escriure, quina mandra!

Estiu i hivern... :-)

Però cal fer-ho per a deixar-hi constància del camí recorregut i perquè quan s'escriu es descobreixen noves coses en les que no hi havies atinat.

Lluís Bosch ha dit...

Algun dia, algú hauria de recollir el conjunt de posts de tots els blogaires que hem pensat sobre aquestes èpoques de desencís, de crisi o de com es vulgui dir. De fet jo crec que si penses sobre allò que fas amb prou distància, sempre arribes a aquest punt. Cal fer coses, però també cal pensar sobre què has fet. Hi ha aquella frase que tant m'agrada de Pasolini al "Decameron": perquè fer una obra si el més bonic és només somiar-la?

Evocacions ha dit...

Què poca gent sap fer l'allioli sense ou, què poca...

V ha dit...

Ja som dos en el mateix plan :)

Besets, xiqueta.

l'escriptor inexistent ha dit...

és un desequilibri estrany: quan els dits tenen la força, no queda racó a la memòria que regirar; no hi ha còmoda antiga a la que descobrir-li secrets inviolats als seus cantons allunyats; sembla que no queda ni una sola branca que poder esporgar a benefici de d'allò que volem dir i no creix...

Albert B. i R. ha dit...

Això de deixar com a present la seva presa ho fan els gossos i els gats. Ens pot horroritzar veure aquell animal allà terra, però com que ho fana mb bona intenció... qui els hi diu res?!

Rafel ha dit...

Em pensava que el dia del blogaire en crisi havia passat feia molts dies.
Per l'Esquitx ( preciosa per cert ) no hi ha crisi que valgui , ni pels meus gats quan campen per la Cerdanya (m'han portat un bon recull de fauna)
Si ara que s'apropen vacances no hi ha ganes d'escriure, no passa res, millor que no fer com la premsa d'estiu.

Olga Xirinacs ha dit...

Benvolguda, no et puc portar cap ratolí als peus, ni tan sols una paraula, perquè aquest recoi d'Internet ja no m'ha permès connectar amb els comentaris a migdia, i ara amb prou feines.
Tingues paciència amb mi, perquè de temps sí que en passo intentant respondre...

rits ha dit...

vacances. Segur que t'ajudaran a carregar piles i tenir noves ganes d'escriure!

Clidice ha dit...

perdoneu, demà (bé, avui) us responc :)

Anònim ha dit...

Xirinacs, no creo que mucha gente pueda estar interesada en su penurias de Internet. Sea fuerte, humilde, y no escriba si lo único que le pasa es que le falla la conexión.

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó res d'espantà :D només temps de fugir uns dies :D I l'allioli com cal és sense ou, sembla mentida! ;)

XeXu els siamesos, dins el món dels gats, són dels que tenen un comportament més sociable, l'Esquitx fins i tot venia quan la cridaves. I, ja li ho he dit a en Francesc, sense ou, que aleshores és maionesa amb all. Caxis! :)

Alberich gràcies :) i el grafit estic per pintar-lo a la Sagrada Família, que és una de les meves icones (ehem) preferides (ehem ehem cof cof cof). De tornada: més rates :)

rokins on vaig no m'enduré els esprais, però de tornada podem fer una kedada grafitera ^^ "a la seva edat senyora!" em dirien The Mossos ;P

Agnès S. ja tens raó ja, massa llum per escriure. L'estiu està fet pel panxing, esport mentalment molt saludable :)

garbí24 és clar, ens maregen, ens fan pensar en anar a buscar al Curro i així no hi ha qui treballi! :)

GEMMA gràcies, bon dia de dimecres (em sap greu :D). Potser la cosa és que això d'escriure ficció no és el que més em va a mi, o no li acabo de saber trobar el què. Jo sóc més de xerrar, i les històries orals, que són les millors :)

Clidice ha dit...

Sànset i mira que ens avenim en això. I un avís, ja que ets més jove: això no es cura :) però el dia que t'acostumes a tu mateix, és genial :) al cap i a la fi, només passem una vegada, com més coses tastis més sabors tindràs a la memòria :)

Joan si, la calor sempre és l'excusa perfecta ... per encetar unes cerveses :D

Sílvia Tarragó Castrillón naaaaaaa, jo sóc d'enamoraments llargs i fidels, n'estic de tots i totes i us sóc fidel a tots i totes ;P

ATB benvolgut, no saps la il·lusió que em fa veure't. Doncs si, per una xerraire professional com jo tres capítols són una bona mitjana. Serà que tu ets més calladet de mena (mentida podrida, que a casa teva si xerra de valent!) Un petó :)

Galderich mira que et dic: estic d'acord amb tu i que no serveixi de precedent;P! i és que la gràcia és la prèvia. A la ràdio també em passava, tot el treball de producció em tenia fascinada, després, a l'hora d'entrar en antena ja no era tan divertit. Potser perquè investigant s'aprèn i et diverteixes i escrivint et cal exhibir-te, passar la prova.

Lluís Bosch una mica com li deia a en Galderich: somiar-la, treballar-la, deixar-hi hores i pell i després ... abandonar-la per una altra. Aleshores l'obra ets tu i t'ho enduus amb tu, no fos cas que a algun hereu se li acudís fer-ne calers de l'assumpte ;P

Clidice ha dit...

Evocacions un drama de proporcions còsmiques, entre això de l'allioli i que ja ningú sargeix mitjons ... tse.

V hola! :D bé, dons si ja en som dos, i pel que en llegeixo uns quants més, ja tenim "material" per fer una secta! Caldrà trobar-se a madurar la cosa, evidentment prenent gin-tònics. Infal·libles a l'hora de madurar :)

escriptor inexistent i tant! però per això no hi ha millor remei que l'alcohol o les drogues, que els que han passat a la posteritat ja ho sabien. Servidora, que és més aviat morigerada en qüestions d'addiccions prefereix fer la maleta, a veure que en surt de tot plegat :)

Albert B. i R. i és clar, i amb la mateixa bona intenció us deixo els meus apunts :)

Rafel uix! tens tota la raó, si ja no suporto la premsa la resta de l'any, a l'estiu és per pensar que hi ha gent a la que li agrada invertir en paper embrutat de tinta i prou. Si, segur que són les vacances :)

Olga Xirinacs benvolguda :) patir les inconveniències d'Internet a canvi de passar l'estiu en un lloc tan meravellós com estàs tu és un preu prou ajustat trobo :) Gràcies, tanmateix, per continuar en contacte :)

rits seeeeeeeee aviat aviat!

Senyor Anònim, de la mateixa manera que vos sou lliure de dir el que dieu, la senyora Olga és ben lliure de fer el comentari que més li abelleixi. En tot cas la senyora Olga és molt ben rebuda en aquesta casa i vos, com no pot ser d'altra manera, si no m'ofeneu els convidats, també hi sou ben rebut o rebuda.

F.Puigcarbó ha dit...

aixó serà quan el feu les dones l'alioli els homes i posem l'ou i un grill d'all ben gran i està de mort. De totes maneres ho provaré un dia d'aquests sen ou.

Clidice ha dit...

ho has de fer sense ou (de gallina és clar) ;P ni punt de comparació :)

marta (volar de nit) ha dit...

Escriure, cuinar i cuidar les plantes sempre penso que va relacionat i que té a veure amb l'estat anímic. De fet ho penso d'una manera mig mística tot i que és una mica mentida perquè en el meu cas el que faig és que quan estic animada (i quan no estic a punt de marxar de vacances) escric, rego les plantes, vaig al mercat i cuino.

Ara, mai de la vida he aconseguit lligar una maionesa amb el morter. Com ho aconsegueixes??????? (és una pregunta admirativa)

Anònim ha dit...

Ep, consti que la quitxolino i la seva mare adoptiva, la taca, eren meus, portéssin a qui portéssin els presents!!!!