divendres, 9 de juliol de 2010

Web de la setmana: seguint la pista a Carlos

Edgar Ramírez, el Carlos de la ficció

Canal Plus França ens fa un desplegament, en aquesta web, de la pel·lícula produïda de tota la trajectòria, imatges i documentació sobre el terrorista més buscat de la història: Carlos i que va ser presentada a Cannes aquest mateix any. El mateix terrorista, des de la presó francesa, es queixa de la inversemblança de la pel·lícula. Es pot veure la web en anglès o en francès.
Ilich Ramírez, Carlos

Ah! I men descuidava, jo SI que aniré a la MANIFESTACIÓ, per reclamar un ESTAT PROPI. Què no servirà de res? I com ho sabeu? No la fem pels de Madrid, LA FEM PER NOSALTRES, perquè la nostra llibertat no ens l'han de donar ells, ens l'hem de procurar nosaltres mateixos, dia a dia, pam a pam. Malgrat que costi,  MALGRAT QUE ENS BARALLEM, SI NO HI HA DIÀLEG NO HI HA AVENÇ. Quan els titafluixes que ens manen vegin quants som i el ressó que poguem tenir ja correran, no patiu.

17 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

m'ha agradat aixó de TITAFLUIXES. Es tota una delicadesa davant el que se'ls hi podria dir

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Jo també hi seré a la manifestació.
Ah, emportem-nos aigua, que suarem!

Puigmalet ha dit...

Allí ens veurem, clidice (és un dir...). No per l'Estatut, sinó per nosaltres, totalment d'acord.

kika ha dit...

he,he, podiem fer una pancarta pels blocaires independentistes, i posar-nos hi tots al darrera :-)

en Girbén ha dit...

[Som blogaires !!!! Nosaltres decidim]
Ampliem-ho, acolorim-ho com cal..., ens hi posem al darrera i empenyem amb la nostra força que val tan o més que la dels titafluixes!

(A les 17 h. Rosselló-Passeig de Gràcia -costat Llobregat-?)

garbi24 ha dit...

A veure si entre tots fem trempar als titafluixes aquests......
I si contractem al Carlos, per alguna feineta?......no millor no, o si?

Lluís Bosch ha dit...

Espero que ningú no interpreti malament mesclar Carlos i la mani en un sol post. En tot cas, un gir molt interessant.
Sobre els titafluixes, recordo que fa un temps vas usar "titafredes", que m'agrada més i ho veig més gràfic.

maria ha dit...

Molts ànims per al dissabte! Tot apunta a que el que va a passar en Barcelona serà una cosa molt gran...

(per ací baix se vos enveja)

Alberich ha dit...

Si no em poseu una pancarta blogaire "ad hoc" al meu rang, no vinc i em poso al costat dels titafluixes...Au! ;-)

sànset i utnoa ha dit...

Allí estarem, i tant!

Bon cap de setmana!

*Sànset*

Galderich ha dit...

Endavant amb la mani!

Rafel ha dit...

Somniem... millor que tenir malsons, oi?

Boni ha dit...

Doncs a mi aquesta web de la setmana que recomanes m'ha agradat molt,la part gràfica és una passada,una bona recomanació.

Salut

Ferran ha dit...

Titafredes, titafluixes... el que segur no són és titacontentes, amb la cara d'amargats que fan la majoria!

Deà s'hi ha de ser de totes, totes. Hi hauria d'anar ab-so-lu-ta-ment tothom que sigui conscient del que ens juguem, com a societat, com a poble... com a ciutadans!

Crideu molt, que vagi molt bé!

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó i que els vols dir que no els hagin dit i els rellisca? Molt omplir-se la boca de "yo tres sin sacarla" (perdó per la cosa tabernària) i després, a l'hora de tirar el país endavant, se'ls arronsa. Ni cinc de calaix amb aquesta colla de sapastres :(

Xiruquero-kumbaià un consell fantàstic! l'aigua ens farà molta falta avui, que podem acabar fosos amb l'asfalt.

Puigmalet encara ensopegarem, ja ho veuràs! :) I si, per nosaltres, per tots, pel poble :)

kika també és veritat, veus? Ho hauríem d'haver imposat a Òmnium Cultural ;)

Girbén vols dir? no seria millor una senyera? hihihihi (ara em faig la Montilla jo). Si podem ens hi veiem, però no hi compteu que hi ha un munt de gent del poble que hi baixa i ja se sap això, toooots de la maneta :P

garbi24 xxxxxxttttttt, calla home calla, que aquest Carlos ja està més titafluixa que els altres ara. A més, nosaltres fem més por, perquè ens assisteix la raó i no la força :)

Lluís Bosch ho vaig estar rumiant això de "titafredes", però em va remetre a una sensació cadavèrica i, què vols que et digui, una és molt sensible en certes coses ;) I, en principi no estava previst, però com més hi penso més m'agrada la conjunció: per nosaltres la raó, pels altres la violència :)

maria gràcies, així ho espero, que la gent està molt cremà, i gairebé sense plantà, ni despertà, ni mascletà :( Ja ho sabeu, encara hi sou a temps i, de passada, podeu portar pancartes recordant-vos dels "vostres" titafluixes amb rolex d'or.

Alberich veus? ens convé molt això de la pancarta, que a la que ens despistem ja ens tens al darrera d'una senyera, xiulant i dient allò de: "Zapatero, és broma eh! que yo he venido sin querer" ^^

Sànset ens ensopeguem a la mani! :)

Galderich a veure si ens hi veiem! :)

Rafel els malsons ja ens els donen cada dia, ara és l'hora de somniar :)

Boni hahahaha, així m'agrada! un que ha fet els deures! :) És veritat, a mi em va semblar una web molt bona :)

Ferran ho farem, hi anirem i cridarem, en nom nostre, dels nostres pares i avis, dels nostres fills nascuts i per néixer, i en nom teu i dels que no hi poden ser! :) Un petó :)

ATB ha dit...

Clidice

per la meva desgràcia i la teva, estic fent servir el traductor del Google, sabràs perdonar.

Vinc a felicitar perquè crec que és el que correspon, encara que des de fora la cosa s'ha vist una mica farragosa, que si pancarta, que si bandera ... que si treu-te tu per posar-me jo ...

Suposo de ser una nació és una cosa important, encara que espero que no sigui "el més important" i que la manifestació sigui un exercici més de "glocalització".

El meu Espanya, que no és la que tu i jo detestem, no s'entén molt bé sense el teu Catalunya, així que imagina't que és el que faré jo sense tu. Encara que tinc per mi que a tu això et fa res ja un rave.

En fi, que sigui tot per a bé, pel nostre bé.

Sort

Un petó tavernària

Clidice ha dit...

Hola ATB, gracias por el esfuerzo, no te negaré que estoy encantada, y en justa correspondencia y para que no uses el traductor que luego pasa lo que pasa ;)

(per cert que demano disculpes a la gent, he escrit la versió catalana i la castellana i blogger ha tingut la delicadesa de fer-me desaparèixer la catalana i ara l'hauria de tornar a escriure, cosa que em sembla realment fatigosa, o sigui que ja em disculpareu)

Hoy hemos tenido comida familiar en casa, "sólo" estabamos (éramos?, siempre me lio) 26 en la mesa, es la Fiesta Mayor de mi pueblo, y entre los invitados unos parientes de Navarra, a los que les cuesta un poco comprender lo que nos sucede. Será porque tienen el concierto económico y no les sufre el bolsillo.

Sobre todo el problema es hacerles comprender que nuestra pretensión no tiene nada que ver con el esencialismo, claro que hay gente que piensa que son mejores que otros por un simple accidente biológico: haver nacido donde lo hicieron. Por el mismo precio podían haver nacido en Zimbabwe y estar muriendo de hambre, pero no lo saben comprender, ni los catalanes que piensan así ni los españoles.

La realidad es que el problema pasa por la sostenibilidad (palaba horrible). Es insostenible, ahora mismo, la situación de colonialismo que está manteniendo España con algunas de las partes de su territorio. Pasó con las colonias americanas y está pasando en Catalunya.

Si conseguimos el sueño, cosa que dudo conociendo a mis paisanos, a los que les es muy difícil despertar después de ser esclavos durante 300 años, esto los de abajo, y los de arriba haciendo eso que tanto odiamos tu y yo: hacerse ricos a costa de los pobres, que de otro modo es como lo hacen totdos los que tienen poder en el mundo. Si conseguimos el sueño, tu y yo, Catalunya y Extremadura estaremos igual de cerca e igual de lejos. Quizá os será más difícil mantener la flota de 900 coches oficiales ;) pero quizá, también, sea la forma que España se ponga las pilas y comience a obligar a los que mandan a ponerse las pilas y a abandonar ese estado de letargia donde os mantienen mientras ellos se llenan los bolsillos.

No lo sé, la verdad es que ahora, leyendo lo que te estoy diciendo, veo que es corto, pobre y susceptible de ser desarrollado hasta un extremo que requiere mucho rato y muchas cervezas. O sea que nada, aquí me quedo. Además, todo esto no es ni para hoy ni para mañana. Ayer salió a la calle mucha gente enojada, los que somos independentistas "de siempre" también salimos, pero con más calma, porque sabemos que los calentones se apagan pronto y después nos tenemos que quedar muchos picando piedra. Pero no importa, no nos rendiremos, porque tenemos la razón y para eso no nos hace falta la fuerza. :)

Y para que se pueda entender mejor, ayer había una pancarta en la manifestación donde ponía: "Cuanto más catalanes nos dejen ser, más españoles nos sentiremos". És evidente que no nos dejan ser catalanes, cómo vamos a sentirnos parte de un país que no nos permite ser como somos?

Un abrazo :)