dilluns, 26 de juliol de 2010

Tastos de grafit i7: Barcelona


Després de la meva estada al davant de La Carboneria, i durant unes quantes setmanes, m'he intentat explicar a mi mateixa, tot compartint-ho amb vosaltres, què són els grafits i per què els humans tenim aquesta compulsió a deixar rastre en les parets que ens envolten.

Segurament, com la majoria de vosaltres, inicialment pensava que de grafits n'hi ha de macos o de lletjos, d'artístics o que només embrutaven. Únicament m'havia quedat amb la imatge inicial, amb el flaix d'alguna cosa que distorsionava l'ambient d'una plaça, o que la podia associar a barris baixos, olor a pixum, molts immigrants, rastes als cabells, gent vestida diferent. I, després, és clar, quan veia un tag o un grafit fora d'aquest ambient, embrutant una façana d'algun barri de classe mitja o alta, feia els mateixos escarafalls que fem tots.

Com què tinc tendència a sospitar sempre d'allò que penso, perquè em preocupa saber com penso i el perquè, vaig intentar fer l'exercici d'endinsar-me en aquest món. D'entrada ho tenia fàcil, d'una banda Internet, una font inesgotable de dades, de l'altra algun bon professor d'Història de l'Art i d'Art Digital a la universitat, i, finalment, la meva tendència inveterada a sentir simpatia per tot allò que fa el jovent, potser perquè tinc la gran fortuna de no haver oblidat la meva joventut i no haver-la modificat en el record.

Vaig "descobrir" (o recordar, podríem dir) que el grafit és una eina d'expressió humana, com humanes són les pintures d'Altamira i els dibuixos i les frases escrites a les parets de Pompeia, res excels ni inspirat pels déus com es pretén d'alguns artistes. Com el grafit s'alimenta de la llegenda del justicier, d'aquell a qui ningú ha vist la cara, com Banksy, o del que vol deixar petjada i enfrontar-nos a nosaltres mateixos cada cop que mirem una paret com Blek le Rat. També he conegut la vampirització del grafit per part de la indústria de la cultura, de les galeries, i la possible destrucció de la idea original amb la seva mercantilització.

Haring i les seves pintures acolorides i rutilants, no era el millor grafiter, però va ser un dels que millor es va introduir en la comercialització del seu art. De la mà de Basquiat vaig arribar, inevitablement, a Warhol i, en definitiva, a la font del grafit actual: el pop art, l'art popular, quan l'expressió abandona les galeries dels palaus, dels edificis públics, dels museus, per fixar-se en la gent del carrer tot fugint de l'Acadèmia. Però és evident que el grafit no és fill del pop art, que el transcedeix, que ens passeja per tota la història de la humanitat. I va ser un  fotògraf austro-hongarès, Brassaï, amb les seves fotografies parisines en blanc i negre, que em va fer anar a visitar l'obra poètica del surrealista Paul Éluard, l'Art Brut de Jean Dubuffet  i em va apropar a l'obra d'Antoni Tàpies, i que em va ensenyar, també, a apreciar la meravella del grafit, del que alguns en diuen embrutar parets, i d'altres ho consideren com un missatge dins d'una ampolla, com un crit a l'eternitat dient: existeixo!

I, per fi, fou un gran poeta, un poeta nostre, i dic "nostre" a consciència, perquè creava en la NOSTRA llengua, poseu-li el nom que vulgueu a això que parlem, el que em fusionà definitivament amb aquesta última idea, Vicent Andrés Estellés, de qui vaig aprendre que el grafit és l'expressió de quelcom molt intern i intens: jo he estat aquí i això m'emociona, jo sento i ho he d'explicar, per explicar-me a mi mateixa.

No sé si Barcelona és una "gran ciutat" del grafit, la veritat és que els rànquings no m'han interessat mai gaire. El pitjor que pot passar a qualsevol ciutat és que li diguin que és la millor en això o allò, per a ser convertida en el tòpic més barroer i disenyworldià del món. Barcelona és la ciutat que més m'agrada de totes les que he visitat, té la mida justa, el clima perfecte, té mar (que això no ho pot dir tothom, per molta capitalitat que s'atorgui), i té una població bigarrada que l'omple de vida real.

M'han recomanat moltes vegades que anés a tal o qual lloc. No us heu trobat mai que us  han dit allò de: "ves a (un lloc) que és com de pessebre!"? Jo en fujo corrents, perquè els escenaris em semblen perfectes pel teatre, o per les pel·lícules, però la vida real mai és neta, de disseny i perfecta. Per això m'agraden les ciutats que demostren que hi ha gent que s'hi guanya la vida, que ens ensenyen les seves misèries, perquè sense elles difícilment trobaríem les seves virtuts. Per això, des d'aquí, aprofito, també, per demanar-vos que no en feu un parc temàtic d'una ciutat tan increïble com la nostra. Amb totes les llums i, sobretot, amb totes les seves ombres.
Uau! serà un ... ?

Aquest vídeo és de Berok, un grafiter barceloní, que us recomano que visiteu al seu myespace.


Un grafiter barceloní prou famós és Sixeart, aquí hi trobareu algunes de les seves obres.
Totes les fotografies de grafits barcelonins han estat tretes d'aquí

17 comentaris:

garbi24 ha dit...

Has fet una gran feina de recull i potser a partir d'ara quant els veiem en tindrem més d'una opinió

F.Puigcarbó ha dit...

Et deus haver passat el cap de setmana fent aquest post tan complex i detallat.
De fet entre Altmira i una pared no hi ha cap diferència, bé, n'hi ha una, a Altimira no tenien teles per poder pintar i els grafiteros si.

Alberich ha dit...

Quina “currada“ d’entrada que has penjat...M’he imaginat un grafiter d’Altamira amb els seus carbons i els seus greixos de cabra, gratant les parets de la cova, mentre un cromanyó caçador i recol•lector, rondinava de manera evident, doncs aquell volum de la roca on aquell hi pintava un bisó corrent, ell hi veia un magnífic i voluminós cul, tot i que era incapaç de fer-lo més evident, doncs no dominava la tècnica...I és que al mateix temps que naixia l’art, naixien els crítics...

Allau ha dit...

Ha estat una sèrie molt interessant i, a partir d'ara, em miraré els grafits amb una mica més de respecte. Però als dels tags no els perdonaré mai.

Lluís Bosch ha dit...

Trobo que has fet una feina molt interessant. No tan sols per qüestionar-te tu mateixa, sinó pels resultats que podem veure.
Sobre la joventut i els grafits, jo tan sols sé que als vint-i-tres em van detenir per fer-ne un contra la mili, prop de la Plaça Eivissa de Barcelona.

Galderich ha dit...

Com diuen els companys has fet una molt bona sèrie tocant els aspectes més diversos. Al llarg de la sèrie ja hem anat opinant sobre el què pensàvem del tema... més o menys!

La teva exposició del tema que has resumit avui, però, em sembla massa encaixada, en la que tot lliga i crec que el grafitti surt de qualsevol encaix. De fet els dos interessants videos que ens passes així ho demostren amb dos grafitters diferents (més interessant el primer que el pseudoartista posterior).

També crec que s'ha de diferenciar entre la pintada tipus crit que va fer en Lluis del tag que anomena l'Allau. Conceptualment són direferents.

I sobre Barcelona com a ciutat ideal hi estic més o menys d'acord però no crec que les pintades la facin millor com les cagades de gossos pel carrer no la fan millor, crec.

Per mi que una ciutat tingui vida vol dir que la gent hi viu, que et trobes a la senyora o senyor vells al costat de l'oficinista i del nen que juga en el parc, que té el supermercat al costat de casa, que les botigues no són de franquícies internacionals, que els bancs no han pres totes les cantonades... i Barcelona és aqui on està perdent pedalada i s'està estandaritzant. Crec que ciutats com Roma o la mateixa València continuen la seva dinàmica malgrat els nyaps que els seus respectius governs i la mercantilització els imposa. A Roma la pressió del turisme es situa en llocs molt concrets però a la que surts dels circuits més coneguts és una meravella. Sembla com si haguessin sacrificat certs carrers i places per preservar la resta.

I per altra part vincular joventut amb grafitti ho trobo massa fàcil perquè la majoria del jovent no pinta grafittis, sinó una minoria de joves i no tant joves. Hem de deixar la joventut com a referència global per veure que n'hi ha de tota mena. La joventut no és una massa uniforme sinó d'una variació al·lucinant.

En fi, el que és veritat és que després de la teva sèrie no tornarem a veure aquest fenòmen de manera superficial.

Galderich ha dit...

Com diuen els companys has fet una molt bona sèrie tocant els aspectes més diversos. Al llarg de la sèrie ja hem anat opinant sobre el què pensàvem del tema... més o menys!

La teva exposició del tema que has resumit avui, però, em sembla massa encaixada, en la que tot lliga i crec que el grafitti surt de qualsevol encaix. De fet els dos interessants videos que ens passes així ho demostren amb dos grafitters diferents (més interessant el primer que el pseudoartista posterior).

També crec que s'ha de diferenciar entre la pintada tipus crit que va fer en Lluis del tag que anomena l'Allau. Conceptualment són direferents.

I sobre Barcelona com a ciutat ideal hi estic més o menys d'acord però no crec que les pintades la facin millor com les cagades de gossos pel carrer no la fan millor, crec.

Per mi que una ciutat tingui vida vol dir que la gent hi viu, que et trobes a la senyora o senyor vells al costat de l'oficinista i del nen que juga en el parc, que té el supermercat al costat de casa, que les botigues no són de franquícies internacionals, que els bancs no han pres totes les cantonades... i Barcelona és aqui on està perdent pedalada i s'està estandaritzant. Crec que ciutats com Roma o la mateixa València continuen la seva dinàmica malgrat els nyaps que els seus respectius governs i la mercantilització els imposa. A Roma la pressió del turisme es situa en llocs molt concrets però a la que surts dels circuits més coneguts és una meravella. Sembla com si haguessin sacrificat certs carrers i places per preservar la resta.

I per altra part vincular joventut amb grafitti ho trobo massa fàcil perquè la majoria del jovent no pinta grafittis, sinó una minoria de joves i no tant joves. Hem de deixar la joventut com a referència global per veure que n'hi ha de tota mena. La joventut no és una massa uniforme sinó d'una variació al·lucinant.

En fi, el que és veritat és que després de la teva sèrie no tornarem a veure aquest fenòmen de manera superficial.

Joan ha dit...

Tendim a un món d'hiper-etiquetatge, i el grafit, com qualsevol altra tipus d'expresió artística, encaixa malament amb les etiquetes.

Bona sèrie, obligar-nos a reflexionar sempre és una bona excusa en un món on fins i tot els pensaments ens venen enllauntas i preparats per a ser engolits sense pensar!

GURMET ha dit...

Jo no estic pas en contre d'aquesta activitat artistica, es mes penso que molts s'ho valen, pero que es tinguin que imposar a la foça moltes vegades en llocs i espais que no son adients no!

Clidice ha dit...

garbi24 si a causa d'aquests quatre apunts us ho podeu mirar diferent ja n'hi ha prou. Sempre cal mirar-s'ho tot de forma "diferent" :)

Francesc Puigcarbó bé, ja saps com penso, un grafit en una tela no té cap significat, perquè no commou. Ei! que no dic que m'agradin a les parets, ni tampoc el contrari :)

Alberich la teva última frase: genial. Més raó que un sant, la primera dona (;P) que va fer una pintura en una cova, va haver de suportar com alguna altra li ho criticava :)

Allau em sap greu la falta de temps que m'ha impedit fer l'apunt on em carregava els grafits de cap a peus, i és que és l'apunt que ara em falta. Però hauré d'esperar a passar vacances ;P

Lluís Bosch sempre s'associa joventut i grafit, perquè s'associa joventut i transgressió. Es dóna per suposat que, conforme abandonem la joventut abracem el sistema i ens hi integrem. Potser no tothom, però que perdem pegada això és segur. No sé perquè em sembla que ara els teus grafits només són pintades en la teva imaginació, per bé o per mal, no? :)

Galderich d'entrada: moltíssimes gràcies pel teu comentari. Venint de qui ve té el doble de valor :) Personalment trobo la sèrie superficial, és clar que si algú s'entreté amb els hipervincles la cosa millora una mica. I si, el primer m'agrada més, el segon, tot i ser una icona mundialment coneguda, quan obre la boca penses: pfffffff. I sort de tu que complementes les mancances de l'apunt! La veritat és que si hagués dit tot el que pretenia no haguéssim acabat mai. Totalment d'acord amb el que dius de Roma, encara n'hem d'aprendre molt dels romans. I, com li he dit a l'Allau, em falta l'apunt on em carregui tots els grafits i grafiters actuals, com a simples Boticcellis fora de temps i espai, emprant un llenguatge caducat i amb ínfules academicistes. Però això ho deixo per passat vacances, o ves a saber, potser valdria més la pena que ho fes un professional com tu :)

Gràcies Joan no pretenia res més que la reflexió. La idea no era "t'ha d'agradar", era "atura't, pensa-hi, pensa'l" :)

GURMET em sap greu, però justament la gràcia del grafit és que te'l trobes on et molesta, on et fa nosa. Si te'l trobessis on a tu no et molestés, allò que pretenia l'artista no s'haurà aconseguit. Ara, però, hi ha altres medis de comunicació, o sigui que potser el que cal és seguir investigant-los :)

María ha dit...

Como ves, CLÍDICE,
lo intento y me esfuerzo, pero tal y como yo me enrollo, mucho me temo, que las barbaridades del traductor, te van a aturdir:-)

Al gener vaig estar per última vegada a Barcelona saps?

I sincerament, no m'estranya que estiguis orgullosa de la teva ciutat, perquè a mi cada vegada m'agrada més. A Madrid, sòl anar amb certa freqüència i t'asseguro, que no aguanto més de tres dies, crec que em seria impossible adaptar-me a la vida d'allà. No obstant això BC, i de dimensions semblants, és una ciutat molt fàcil i alhora molt viva.

Els grafits, són el pols del carrer, alguns, res més que gamberrades, altres, veritables crits de repulsa o expressions del que sigui que els que ho fan porten per dins.

Personalment així com al carrer fins m'agrada, perquè és una cosa espontani, com a art enllaunat i d'autor, em sembla de vegades pur màrqueting, una cosa així com el que representa el conte del "vestit nou de l'emperador" Andy Warhol a NY, per a mi salvant les distàncies, no va ser més que una espècie d'Alaska a la moguda madrilenya.

Reconec, que la seva influència és innegable en la cultura, però precisament per aquesta apologia al consumisme, no m'agrada ho sento, les seves sopes i els seus Merilines en colors a mi no em diuen absolutament res, però és que jo jajaja he de ser molt classicista i el pop art, em diverteix, però només això.

Discúlpame si sigo es castellano, pero perdí el traductor y se me hace tarde, sólo decirte, que el artista de tu último vídeo, me encanta, me parece primoroso el trabajo que hace. Ves, yo entiendo que el arte requiere esfuerzo y dificultad, si lo puede hacer cualquiera, es otra cosa, no arte.
Es una opinión muy personal, sólo eso.

Molts petons i gaudeix al màxim del teu estiu, CLÍDICE.

Clidice ha dit...

Caramba María me acabas de dejar de piedra! no hacía falta, el traductor para leer vale, pero, por suerte, puedes comentar en cualquier otro idioma, yo también tengo traductor ;P

Dicen que cuando se habla de una obra de arte hablamos más de nosotros que de la obra, por eso yo nunca digo ni mú, que luego se sabe todo ;P

Me pasa como a ti, a mi Madrid no me emociona, está bien y todo eso, pero no es una ciudad canalla como Barcelona, o cualquier otra ciudad mediterránea :)

E creo que a túa es galega, verdade? Sabes? adoro a poesía galega, e aínda que sexa incapaz de escribir todo isto na fermosa lingua de Celso Emilio Ferreiro, tamén se dun tradutor ao que adoro:)

Un bico moi forte e grazas polo teu comentario

María ha dit...

No CLÍDICE, bonita,

no soy galega, pero vivo en Galicia.
Yo soy, Berciana de Ponferrada, o sea del Bierzo, de León y aunque no tengo nada de ellos castellana también jaja.

Me encanta Celso Emilio, mira me sé uno cortito, te lo dejo de regalo de vaciones:

O teito é de pedra.
De pedra son os muros i as tebras.
De pedra o chan i as reixas.
As portas,as cadeas,o aire,as fenestras,as olladas,son de pedra.

Os corazós dos homes que ao lonxe espreitan,feitos están tamén de pedra.
I eu, morrendo nesta longa noite
de pedra.

Máis bicos e petóns y gracias a ti.

zel ha dit...

Ualaaaaaaaaaaaaaaaa, quin tros de post, tota una confèrència, qui vulgui saber, ja se n'ha enterat!

Clidice ha dit...

Anda María del Bierzo! falti! tengo que ir, sobretodo por los vinos ^^ ya ves, me va la cosa tabernaria :) y gracias por el regalo, es un buen regalo :)

zel gràcies guapíssima :)

Galderich ha dit...

Clídice,

Un més que ens posa en dubte el que creiem que és intocable...

http://re-actor.net/illustration/1896-sharik.html

En rus però val la pena!

Clidice ha dit...

òndia Galderich gràcies! l'ombra de Banksy és molt allargada :)