dimecres, 2 de juny de 2010

De transgressions i altres


He quedat per dinar prop de la casa ocupada a la cantonada Urgell-Floridablanca, La carboneria* en diuen, arribo d'hora i em toca esperar-me deu minuts. Aprofito l'oportunitat per plantar-m'hi al davant i contemplar-la detingudament. M'agraden els grafits, m'agrada el que signifiquen, tot allò que comporta de contestació a un sistema que ens constreny i ens explota. Contràriament al que la majoria opina, estic en contra de la regulació dels grafits i dels grafiters. Entenc que quan només se'n fan "on toca" perden tot allò pel que han nascut i passen a ser una peça més de l'engranatge contra el que lluiten. El grafit ha d'ofendre, ha d'impactar, ha d'estar allà on no toca, ha d'emprenyar. Llegeixo al blog de Gaia "Els graffiters, artistes urbans o bandes vandàliques" i penso que no serveix de res el grafit sense el component vandàlic, perquè passa a ser una peça més del sistema, una estàtua humana aprovada per l'ajuntament, una representació més d'aquest portaventura que estem convertint la nostra ciutat. O sigui que no puc evitar entendre que els grafits no ens han d'agradar, ens han d'agreujar, commoure, sotragar, però mai agradar com pretenen les autoritats i el sistema. Ah! i els trangressors cal que estiguin preparats per acceptar que el sistema anirà contra ells. Si n'esperen benevolència només són trangressors de pa sucat amb oli i, evidentment, res del que fan té cap valor.

* He enllaçat el post d'ahir de l'Ernesto Niebla, a Per on camino, que tracta el mateix tema. En descàrrec meu el post estava programat per ahir, quan vam fer la jornada irònico-solidària del Dia del Blogaire en crisi. O sigui que és un més d'aquests "bisbes" blogaires que se succeeixen de tant en tant. Per cert que el blog de l'Ernesto és molt recomanable.

22 comentaris:

Alberich ha dit...

Estic d’acord amb tu amb tot lo essencial que manifestes, però com en totes les coses, tots el moviments comporten contradiccions dintre de si mateixos: per exemple la gent del moviment okupa no acostumen ser aturats desnonats per una entitat bancària per no pagar la hipoteca. Hi ha uns okupes “sense sostre” i “sense feina”, generalment molt discrets i que es posen a dormir on poden i ells mateixos no es defineixen com a tals, i un altres que ho fan per raons més ideològiques; d’aquests darrers hi ha de tot –des de algú que a casa dels pares disposa de 250 metres per ell sol i no hi renuncia, a una colla de “llobatons” cercant un lloc xulo i adient per muntar-hi el “cau” a gent carregada de bones intencions transgressores- Personalment estic més a favor del primer grup, els del “sense sostre” i “sense feina”...i dels grafiters, també distingeixo de l’artista emprenyat, del membre d’una tribu urbana que es limita a embrutar-te la porta amb la seva signatura maldestre, senzillament per deixar la seva petja, marcar territori i evidenciar que és al món...

Francesc Mompó ha dit...

Totalment d'acord; fins i tot quan no m'agraden els gargots que veig algunes vegades. Però el sistema acabarà fagocitant-ho i fent-ne exposicions.
Salut i Terra

XeXu ha dit...

Hi ha autèntics artistes que plasmen idees amb dibuixos inversemblants, per com estan fets, o on estan fets. Ara, una signatura a la paret no et converteix en artista. És com tot, i com l'art convencional. Ara a qualsevol merda li diuen art, i ens ho hem de creure. Doncs no, l'art a de ser el que ens agrada veure, el que pensem que ha costat un esforç, no tots aquells que s'apunten al carro de la fama i els diners amb un mínim esforç.

F.Puigcarbó ha dit...

es que si regules als grafiteros ja han perdut la seva gracia, que es la provocació antisistema, els ocupes en canvi no, aquests no són res, paries de la terra com el David que es ocupa i va a sopar dimar i esmorzar a casa dels papàs i fins i tot hi porta la roba per rentar. De totes les causes perdudes del món una de les que te molt poca justifiació és la del submón ocupa, i en canvi li sobra barra.

en Girbén ha dit...

Si no vell com anar a peu, sí que això dels grafittis ja té uns anyets.
Va començar als 60 -quan aquí els primers esprais servien per a clamar per la llibertat, pintant cuita-corrent consignes i símbols per les parets-, i la majoria d'estils que han perdurat es van consolidar als 70. La novetat dels 80 va ser que els més grafitters més originals van ser acollits amb els braços oberts per les més elitistes galeries d'art.
Personalment lamento no trobar més que reiteracions i rèpliques formulàries dels vells models, perquè em diu d'un rerefons pregon d'obediència.
Ara, quan alguna obra s'aparta del canon -com la Carboneria- m'embadoco i l'envejo.
(Afegiré el meu parcial desacord amb el Puigcarbó: la reducció de "tots al mateix pot" em sembla desatendre la vigoria de la realitat.)

marta ha dit...

A mi els grafits m'agraden, però els simples gargots a totes les parets, ja no!

Anònim ha dit...

Si realment es fes in s'ha de fer i alguns no es dediquesin a embrutar façanes, haig de reconeixer que es tot un art i que algun milloren qualsevol tapies

Garbí24

Galderich ha dit...

Com a en Girbén a mi em passa una mica el mateix. M'agraden alguns i altres els trobo amb una manca evident d'imaginació, com si el grafitti d'un buròcrata es tractés.
Crec que no és un fenòmen que puguem generalitzar com a bons o dolents. Són el que són i el sistema ja s'encarrega d'anar-los fagocitant organitzant cursos de grafittis al Casal de davant de casa o a través de botiques "alternatives" que venen gorres i vestits uniformats per a ser un bon grafiter.

Brian ha dit...

Dieu-me paràsit, però, com que avui vaig malament de temps i l'Alberich ha dit exactament el que penso, subscric el seu comentari.

LEBLANSKY ha dit...

Clicli, per un moment quan he vist la imatge qua has penjat, he pensat que el joc del plagi continuava... però no. Fas un post on dius molta cosa, i on penso que resulta difícil no entrar a comentar. Els ocupes reals, de tota la vida, poc o res tenen a veure amb els que es fan conéixer per les seues accions. Penso que aquests últims en realitat el que presegueixen és trobar algun vehicle d'expressió que els pugui alliberar de la càrrega social de responsabilitats, gratificants o no.
I això pot ser una bona manera de crear. Dissortadament, aquesta creativitat sovint acaba esdevenint una mena de marca territorial que té el mateix valor que la signatura que hom posa al darrere de la seua tarja de crèdit.

Ernesto Niebla ha dit...

El graffitis d'aquesta casa em van impressionar el primer dia que la vaig veure . El que més m'agrada de totes aquestes obres urbanes és que tene data de caducitati qualsevol dia les excavadores acabaran amb tot i començara una nova vida... diferent.

Gràcies per les teves paraules.
Una abraçada. :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

En això no estic d'accord amb tu, Clidice. No m'agrada ofendre ni emprenyar, per això no m'agrada que m'ofenguin ni que m'emprenyin. Crec que les coses s'han de dir però sense arribar a un extrem nociu. Per més que pugui agradar-me una pintura, o un poema, francament, no em faria gràcia que me'l plantifiquessin al mig de la cara.

Albert B. i R. ha dit...

Quan algú escriu fora de lloc, després ens toca a ttos plagar la neteja. Quan veig establiments amb les persianes plenes de gargots, em poso en el lloc del propietari de l'establiment i ja em cabrejo.
L'espai públic és de tots, i per això cal que entre tots el cuidem i el respectem. Que sigui "públic" no vol dir que s'hi pugui fer el que vulgui, el contrari.
No em desagraden alguns grafits, però que es facin a llocs habilitats.

Shandy ha dit...

Pues sí, los graffiteros con sus graffitis tienen que tocar las pelotas y meter el dedo en el ojo. Si los meten dentro del redil, pierden si fuerza transgresora, su llamada de atención, su golpe a la conciencia, su creatividad. A veces, regular es matar. Y los transgresores saber lo que apuntas: que el sistema actuará contra ellos -para cubrirse las espaldas-y que ese es precisamente su poder. Me gustan también los movimientos Antisistema.
Em cuanto a su estética, en general me parece creativa.
Buena entrada la tuya y la del enlace que dejas: se complementan.
No sabía de La Carboneria, gracias por mostrarla.
Un abrazo

joanfer ha dit...

Absolutament d'acord amb tu. El dia que aquests es regulin i acceptin ser regulats no tindran cap mena de sentit... ;)

kweilan ha dit...

A mi els grafitis amb creativitat m'agraden, però anar amb un espray i fer gargots a les portes de les cases per sistema ja no em sembla tan creatiu.

Olga Xirinacs ha dit...

Cap grafiter és fora del sistema, com cap de nosaltres. Mengen, beuen, carden i caguen. Vesteixen i, per fardar, moltes vegades foten roba o el que poden a les botigues, però portant-la, són dins del sistema.

Fer emprenyar el personal sembla ser la norma d'aquest temps que vivim: amb la guerra, amb la política de partits, amb les màfies, amb els okupes barruts (n'hi ha que no en són, de barruts, en conec uns quants); amb els que pixen i caguen als carrers i als portals, quina gràcia, ¿oi? em moro de riure. Que es foti el burgès, perquè burgesos som tots els que ens escrivim i ens llegim els blogs.
El que passa és que se'ns pixen al cap i a sobre els hem de pagar les gràcies, la sanitat, etc. No et fot...

Miquel Saumell ha dit...

A mi només m’agraden els grafitis que un mateix es pinta a casa seva, i com que això no és gens corrent potser podria concloure que no m’agraden els grafitis.

Clidice ha dit...

Alberich bé, els ideòlegs de les revolucions difícilment provenen de les capes més necessitades de la població.

Francesc Mompó si, quan exposen, per a mi, ja són "artistes morts". SAlut i Terra.

XeXu potser és que el grafiter no neix com artista sinó com a anti-sistema. La teva visió de l'art, si m'ho permets, la trobo un pèl massa conservadora.

Francesc Puigcarbó d'acord amb el que dius dels grafiters, del moviment okupa no en conec prou com per tenir una opinió formada.

Girbén ben contents que estan arqueòlegs i historiadors dels grafits trobats en ruines romanes! sort en tenim. D'acord en què ja és un moviment caduc en essència i mancat de moltes idees, cal també estar a l'aguait dels que encara "diuen" coses :)

marta per ser-te del tot franca no sé si m'agraden o no, no em preocupa especialment, prefereixo dialogar-hi :)

Garbi24 a en Tàpies no me'l toquis que sóc dels que l'adoren hihihi :)

Galderich realment coincidim, si entren al sistema perden tot el significat.

Brian paràsit. (Tu has dit que t'ho diguéssim ;P) Diga'm paràsita, però et respondré el mateix, més o menys :)

LEBLANSKY el mal és que, al final, tot acaba essent una mica més del mateix i és aleshores quan dubtes de si realment ha quedat alguna cosa. El sistema és molt poderós i tot ho fagocita.

Ernesto Niebla potser aquesta és la gràcia: la caducitat. De res, tens un bon blog, no he dit res especial :)

Silvia Tarragó tens tot el dret a sentir-te ofesa amb ells, però no oblidis que és el que persegueixen. Sense això res no té sentit. No neixen per "agradar", neixen per sotraguejar esperits, en negatiu si convé.

Albert B. i R. tens raó, per això té sentit que sigui així. Si fos permés quin significat té? Fer-los en llocs habilitats és perdre l'essència de la protesta. És com fer una manifestació dins el camp del Barça i en diumenge. Que no talli el trànsit, que no molesti ningú. De què serveix?

Shandy estamos totalmente de acuerdo. Estar delante de La Carboneria impresiona, más que delante de otras obras "regulares" :) un abrazo para ti guapa :)

joanfer ja hi som en això, només fem que veure per la televisió grafiters "domesticats". Ja no té sentit.

kweilan pot ser pur vandalisme, pot ser amb una intencionalitat, fins i tot en el primer cas pot tenir algun significat. Cal veure d'on surt el crit, per què ...

Olga Xirinacs tens raó en què, ara mateix, ja és moda i, si és moda, ja no és contestació. Un dia, un antisistema que tocava la guitarra, pretenia que li donés algunes monedes. Li vaig dir que els diners formaven part del sistema i que per això no li donava ni cinc, que anar a la contra i pidolar no era fer la guerra al sistema.

Miquel Saumell no cal que t'agradin, molts no m'agraden a mi tampoc, els trobo francament retrògrads, tanmateix penso que no és especialment dolent que el jovent expressi descontentament cap a un sistema del qual nosaltres mateixos no n'estem precisament cofois. Nosaltres tenim el nostre llenguatge, ells el seu. No cal que ens agradi, o potser justament és això: cal que sigui desagradable.

sànset i utnoa ha dit...

Aquesta transgressió m'ha semblat molt interessant. "Artística".
Hi ha de tot. I suposo que ál món dels grafiters, també. De fet, tothom qui "gargoteja" a la paret ja s'hi considera. I no hauria de ser així. Em recorda a aquell que deia que era escriptor perquè apuntava en un post-it el que havia de comprar.

*Sànset*

Efrem ha dit...

Oh, és preciosa!

Jo diria que els transgressors hem d'estar preparats per acceptar que el sistema no canviarà fins que la majoria de la gent torni a passar gana o la il·lustració arribi (no sé com, perquè quan la gent no vol il·lustrar-se; se l'ha de forçar?) a tothom. I, per tant, si realment estem cardats i incòmodes, buscar escletxes on poder viure "feliços" com ho fa la resta dins el sistema.

Clidice ha dit...

bona aquesta del post-it Sànset, tens raó, però algú sap el què és un artista? algú sap què és art?

Efrem no sé si hi ha cap possibilitat de canviar el sistema, això pertany a una humanitat menys poblada, ara cal esperar que la transgressió porti canvis, potser poc rellevants a priori, però que poden ser substancials en el futur. L'important és que els membres joves de la comunitat tinguin criteri, que es barallin per allò que creuen.