dijous, 10 de juny de 2010

El sexe social

Finalitzades les PACS de la UOC deixo de llegir material docent, .pdf's i escrits propis per atacar "la pila", que ha crescut des de l'última vegada d'una forma irracional i perillosa. Fa massa dies que no tinc entre mans un llibre de bo de bo, no vull dir l'objecte, sinó la sensació de paradís tancat que et proporciona ficar-te dins d'un llibre. El món queda en un segon terme i la realitat es redueix al meu jo més immaterial i a l'autor del llibre, allò que pretén explicar-me, allò que em vol "vendre". En aquest cas solc comprar amb tranquil·litat. No pas sense reflexió, però no em cal un gran esforç compartir-ne moltes de les opinions.

"Ja res serà com abans, passi el que passi." (pàg. 83)


Sobre la igualtat
"En el marc de la consciència d'espècie, cal que desfermem una dialèctica diferent que tingui en compte que l'ésser humà, ara mateix, té una necessitat específica que cal atendre: la de complementar la intel·ligència de la femella i la del mascle per construir un tot holístic més resolutiu i eficient en termes evolutius. Això vol dir que l'espècie s'ha de replantejar molt seriosament el pensament marcadament masclista que, ara per ara, encara domina el món de les decisions i del pensament social." (pàg. 78)

" ... Les mateixes femelles traslladen asimètricament l'educació social i assumeixen el paper de transmissió del masclisme com a manera de funcionar fent també que, incomprensiblement, es mesuri l'asimetria com a manera d'adaptació." (pàg. 76)

Sobre l'amor
"Les femelles estan programades per a la funció més important, per gestionar el resultat de la singàmia. L'enamorament, una descàrrega d'oxitocina i dopamina, és una característica que en els humans assegura que la descendència serà amb qui es mantingui la còpula. Després, les descàrregues continuades d'adrenalina, de testosterona i d'oxitocina ens asseguren la seqüència principal, en la qual la femella només s'interessa pel seu mascle, el mateix que li assegura que contribuirà a pujar la progènie perquè sap que és la seva." (pàg. 82)

Carbonell, Eudald. El sexe social. 2010. Barcelona. Editorial Ara llibres.

I al voltant d'aquesta temàtica, encara que una mica més específic, us enllaço aquest article llegit a l'excel·lent blog FilosòficaMent de Cristian Palazzi

15 comentaris:

GURMET ha dit...

Llegeixo uns textos de comportament antropologic, cultural que ja llegia fa 30 anys de veritat tampoc em evolucionat de veritat setra cert el que vaig llegir una vegada que la lliberacio femenina sexual se habia traduit en imitar actius de plicules porno. De fet jo observo les noves generacions i a la meva epoca les mares tenienn asumit que nen o nena calia col.laborar a casa, ara ni nens ni nenas . S'estan educant tirans, egoistres.

Anònim ha dit...

No sé jo si et convé gaire aquesta lectura....t'hi acabaràs empreyant

Garbi24

sànset i utnoa ha dit...

L'Eudald ens va donar alguna classe a la Universitat. El primer dia vaig concloure que estava sonat. El segon vaig ratificar el terme "sonat", però hi vaig afegir el de "geni".

Paga la pena llegir-lo pausadament perquè totes les frases van sobrades de sentit. El problema és que, cada vegada, ens deixa més clar que, tot i que vulguem humanitzar-nos, no deixem de ser homínids.

*Sànset*

F.Puigcarbó ha dit...

aixó fa molt de temps que ho sabem (des dels inicis de la modernitat)però simplement no ho posem en pràctica i seguim pràcticament igual, amb una evident i preocupant masculinització de la dona en molts aspectes. Ja ho diu el Sr, Carbonell només som homínids.

Galderich ha dit...

Això d'acabar amb la UOC t'ha aprovat. Molt bon llibre i molt bon article recomanat. Fa plantejaments que no m'havia plantejat i això és molt positiu!

Evocacions ha dit...

L'altre dia, aprofitant que era a Barcelona de mani, vaig portar els meus nens a la FNAC perquè volien mirar llibres. Jo vaig intentar no apropar-me gaire perquè tinc feina i m'ho veia venir que no em resistiria a comprar algú. Finalment vaig comprar un de SAlinger (nou contes)i ara vas tu i amb el que m'agrada Carbonell i l'evolució vas i em fas publicitat per deixar de fer la meva feina....

Albert B. i R. ha dit...

No estem acostumats a pensar sobre aquest tema en aquests termes. Com diu el Sànset, o és un boig o un geni. O totes dues coses. Hauria de llegir el llibre per a esclarir-ho.

LEBLANSKY ha dit...

Clídice, gràcies per la doble recomanació :)

Efrem ha dit...

Mira he descobert un nou autor. Me l'apunto a la llista? Quin llibre seu em recomaneu, aquest?

Ara estic fent un treball sobre l'amor i Schopenhauer que en parla, amb tota la seva misogínia, al meu parer ja va donar proves claríssimes de com amb el llenguatge i (per tant) els comportaments socials s'han acomodat els tics naturals reforçant-los (masclisme) malgrat que vagin clarament en contra de la cultura i la humanitat, que és precisament l'artilugi, l'artificialitat... Com diu el Dr. House: si tothom menteix és perquè mentir funciona, la mentida ens diferencia dels animals, que no poden mentir.

Si vivim en un món artificial, actuar amb pautes de món natural resulta absolutament contraproduent, i això és exactament el masclisme, per això és primitiu i un impediment per a l'harmonia social.

A més de constatar les diferències (químiques-biològiques (psicològiques)) la qual cosa tot just ara comencem a fer, el que cal en consonància al coneixement és harmonitzar-les racionalment (tots ens en beneficiarem), i això és canviar pautes de comportament: primer ve l'episteme(ciència) i després cal teixir l'ètica en funció del que coneixem.

kweilan ha dit...

Gràcies per aquesta recomanació que trobo molt interessant. Sempre llegeixo novel.la i de tant en tant m'agrada canviar.

Agnès S. ha dit...

Doncs jo tinc unes ganes immences de tenir-lo a les mans.
...i aquests dies que tinc més temps, estic ben engrescada.

Ángel ha dit...

Muy interesante parece este libro, me lo apunto. Sin duda seguimos asistiendo a unos valores machista como factor de disciplina social. La mujer y la familia siguen cumpliendo sus roles, los roles que estructuran las bases del capitalismo. Aunque con matices e infinidad de cambios en el último siglo, pero la esencia sigue latente y marcando nuestra relación social.
Una entrada que da para un debate. Excelente
un abrazo

Clidice ha dit...

GURMET no vas gens desencaminat, és evident que hi ha hagut una involució en el camí cap a l'alliberament de l'ésser humà (ja no dic cap gènere), per una banda els extremismes van esgotar el discurs feminista dels 70, que es va convertir en un masclisme a la inversa i han calgut uns quants anyets per arribar al feminisme actual, tot i que encara algunes feministes no se n'han assabentat i viuen de glòries passades. Avui s'ha de parlar d'igualtat de drets i d'eliminació de gènere, però no a nivell teòric i amb ministeris absurds, sinó amb lleis efectives i educació. Si a tot això hi afegim que hem passat unes dècades d'eufòria econòmica desaforada, ja tenim uns quants motius pel desastre actual. Això només per dir-ne un parell de coses. Ens falta molt, però ja està bé que n'hi hagi que ens ho diguin. Potser aquesta última ensulsiada de la crisi ens farà més conscients, potser no.

garbi24 ui! jo m'emprenyo ja per ben poques coses :) que no surt a compte, prefereixo les potes de gall del riure que les arrugues producte d'arrufar les celles. I, de tota manera pensar no fa mai mal :)

Sànset ja ens ho diu en un altre llibre: "encara no som humans" i, tot i que jo no sóc gaire marxista, n'Eudald Carbonell em fa passar unes bones estones de rumiar, sobretot aprofito quan vaig a córrer, al més pur estil homínid(a) primitiu(va), que vaig remenant tot allò que llegeixo, d'ell i d'altres no cal dir. A més, reconec que el seu ateisme em fa sentir francament còmoda :) Quin privilegi haver-lo tingut de profe!

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó tens tota la raó, ja fa massa temps que hauríem d'haver fet un pas endavant, per contra hem permés que les forces més conservadores i involutives ens hagin tallat les ales. Tenim massa por al canvi, suposo.

Galderich a mi no m'ha sorprés tant, potser perquè ja n'he llegit d'altres d'ell i segurament perquè s'adiu molt amb la meva manera de veure el món, amb menys teories de barbuts morts i més de mostatxuts vius i, anava a dir mostatxudes, però no, que per a ser filòsofa no cal dur mostatxo si no vols, sobretot si ets una femella de l'espècie ;)

Evocacions em sap greu, bé menteixo bellacament, no me'n sap gens de greu :D a més, amb el disgust que vas tenir amb la mani crec que et mereixes premiar-te una mica :)

Albert B. i R. si penséssim més en aquests termes perdríem moltes xorrades pel camí i, potser, ens tornaríem més persones. Te'l recomano, de debò i, a més, es fa curtet :)

LEBLANSKY ui! i espera't! que acabo de començar a atacar la pila! :)

Efrem aquest està bé, Efrem, però a mi em va agradar especialment "Encara no som humans". El mal és que, d'entrada, durant mil·lennis hem negat la nostra animalitat i ara, en ple descrèdit de les religions, alguns s'han passat de frenada i neguen les espècies i aboguen per la nostra desaparició voluntària. O sigui que trobar persones que com en Carbonell ens facin rumiar, i ens donin unes pautes certament coherents per a fer-ho, és tot un descans. Sembla que sigui un descrèdit per a les femelles de l'espècie atendre els seus instints, producte de la química corporal, jo ho he provat de fer sense complexes i sempre me n'he sentit recompensada. També he comprovat que qui em vexa i qui m'humilia no és la meva condició de femella i els seus suposats "hàndicaps", sinó una societat pensada i feta per explotar al màxim els seus actius, sense cap mena de consideració, treballant com insectes obrers per a millor gaudi de la reina. El mal no està en la nostra condició, està en el sistema. Però em temo que no dic cap novetat, només passa que, sovint, ens n'oblidem, o ens en fan oblidar, i acabem combregant amb rodes de molí.

Clidice ha dit...

kweilan jo procuro trobar l'equilibri, reconec que em passo l'any llegint assaig pels estudis i quan acabo el semestre m'aboco a la novel·la d'una forma gairebé indecorosa, però els llibres de divulgació científica no solen ser gaire feixucs, per la qual cosa passen bé, només cal que l'autor sigui fiable :)

Agnès S. el bo d'aquests llibres és que, un cop llegits, continuen donant voltes, ens modifiquen alguns paràmetres propis i ens ajuden a créixer com a éssers humans, només pel fet d'haver-nos proporcionat més preguntes que respostes. :)

Ángel casi parece que lo hayas leído! :) Tienes razón, quizá no sean ideas nuevas, pero Eudald Carbonell las basa en su experiencia como arqueólogo en Atapuerca, en su reflexión contínua a raiz de su trayectoria científica. Si miramos hacia atrás, podemos comprobar que el Homo sapiens sapiens no ha variado excesivamente, lo que ha variado es la técnica, pero quizá esta únicamente se ha adaptado a un sistema de pensamiento forjado bajo unos patrones que nos han dado una sociedad claramente anómala. Carbonell piensa que, si no damos el paso siguiente, el de ser humanos, el de separarnos definitivamente del instinto primario y aproximarnos a la razón, el de eliminar la diferencia de género, difícilmente evitaremos la extinción. No podemos olvidar que los roles de pareja, família y género de nuestra civilización, no son tanto fruto de la naturaleza humana como de la cultura patriarcal. Acaso está escrito en los genes que deba emparejarme de por vida con un hombre (o mujer), tener dos hijos (o tres máximo), vivir en una adosada y ser perfectamente infeliz el resto de mi vida? :)