dilluns, 14 de juny de 2010

Llàstima que sigui una puta

... de John Ford (Devonshire, 1586-c1640), no sé si m'ha d'agradar o no. Acostumada al bon humor del seu predecessor, William Shakespeare, l'acidesa i la mala llet d'aquesta obra m'han desconcertat. A la contraportada llegim:
"Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l'amor d'una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l'incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada -molt propera a l'humor negre- que travessa l'obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps."

Fragment:
III

Entra Soranzo demanegat [i espasa en mà], arrossegant Annabella

SORANZO
Au vinga, mala puta! Si una vida
fos cada gota de sang teva adúltera,
aquesta espasa, veus?, d'un únic cop
les abatria. Meuca, més que meuca,
que descarada el teu pecat mantens,
a Parma a engalipar era jo l'únic
amb la teva hàbil, porca puteria?
Aquest espòs "ultratjat" s'ha casat per interès abandonant una altra dama i ara es troba el "gènero" estrenat i un incest. No cal dir que la tragèdia és per tot arreu, i em sembla que em caldrà llegir-la un parell de cops més i, no cal dir, llegir més coses sobre aquells temps.

Ford, John. Llàstima que sigui una puta. Barcelona, 2010. Ed. Adesiara. Col·lecció d'ací i d'allà, 12

18 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

molt encisador, sobretot a les 7 del matí.




la paraula de comprovació és: CUPLE

GURMET ha dit...

Un totol força dur.

garbi24 ha dit...

Sembla força interesant la veritat

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, m' ha cridat l'atenció!

A veure si el senyor Abacus disposa d'algun exemplar...

*Sàsnet*

sànset i utnoa ha dit...

*Sànset*, vull dir...

Galderich ha dit...

Ostres, no coneixia aquest John Ford. Però no sé si és la traducció o l'original però no em crida l'atenció!

Albert B. i R. ha dit...

Sembla una lectura colpidora i no pas fàcil de llegir. Convindrà més d'una lectura!

Lluís Bosch ha dit...

La cosa promet i és d'agrair en una època de novel·les prefabricades i predigerides: mirar una mica enrera per trobar models...
Del Ford en vaig llegir una cosa fa molt i molts anys, i em va sobtar el to, també ("Corazón roto"?).

kweilan ha dit...

M'ha semblat interessant. Me l'apunto!

Joana ha dit...

Superinteressant, me l'apunte i a veure quan comence, que en tinc un munt

Filosòfica Ment ha dit...

que tindrà el segle XX que totes les perversions floreixen...diví segle XX, segle de roses i desesperança...

atents, un abraçada.

S.N. ha dit...

quina gràcia.

Clidice ha dit...

merci pels comentaris. No em puc estar de recomanar-vos que llegiu teatre i, sobretot, teatre barroc :) tot i que els millors moments de qualsevol moviment, al menys per a mi, sempre han estat els dels períodes intermedis, de transició :)

LEBLANSKY ha dit...

Vaig directe al gra: m'agrada moltíssim la nova capçalera!!! El blau és llampant, la teua cara fa un somriure la mar de fresc -a joc amb el lleuger toc irònic del missatge-, i el tamany -enorme- de la imatge s'ho val.
PS: si l'autor de la foto és, com imagino, el sr. Factor X, fes-li una abraçada de part meua a mena de felicitació; si és un altre, doncs també cal felicitar-lo:)

Clidice ha dit...

gràcies LEB i no, no és el senyor Factor X, que ell no pujaria a una grua de cinc pisos ni farcit de Nesquick :P el fotògraf era el "nano" de l'obra, un xiquet de 17 anys. Ell i jo, érem els únics prou xiflats com per pujar-hi. A part dels muntadors de la grua, només hi vam pujar el "nano" i jo :)

lespiell ha dit...

I la traducció, què t'ha semblat? Adesiara sempre fa bones edicions.
El fullejaré, a veure com respira. Gràcies per la recomanació.

Clidice ha dit...

Hola lespiell :) bé, no conec l'original anglès, tanmateix em vaig quedar amb una sensació estranya. Em vaig dir a mi mateixa que passats uns dies el torno a llegir, perquè o és l'obra o és la traducció que provoca una sensació com d'incoherència. Vaja, que me'l van recomanar molt, i qui ho va fer no és precisament un neòfit, però tot i que llegeixo molt teatre, hi havia un noséquè que he de revisar.

lespiell ha dit...

Ep, doncs ja hi donaré un cop d'ull abans de comprar-lo. Gràcies per l'avís. :)