dimarts, 29 de juny de 2010

Tastos de grafit 3: Keith Haring

 Algú pot presumir de NO haver vist MAI un dibuix d'aquest artista nord-americà? Keith Haring, que va morir el 1990 als 31 anys, fou un dels grafiters que van fer el salt a les galeries en un període ben curt de temps.


Dels dibuixos amb guix al metro de Nova York al mural "Tuttomondo" (1989) fet a la paret del darrera del convent de l'església de Sant Antoni a Pisa, Haring fou una de les icones de la New Wave novaiorquesa.
Si en voleu saber més coses visiteu la web de la seva Fundació. Tanmateix no me'n puc estar d'esmentar una obra que va fer a Barcelona el 1989, quan va pintar un mural a la ja desapareguda plaça de Salvador Seguí i que, sembla, es conserva al MACBA.
També us deixo un vídeo força curiós, que es va filmar el dia que en Keith pintava el mural de Barcelona. La qualitat del so és molt baixa però pels que expliquen l'anècdota, sembla que un propietari d'un prostíbul de la zona es queixa que el mural, fet per prendre consciència dels perills de la SIDA, seria "perjudicial" pel seu negoci, es veu que podia espantar els clients que, ànimes innocents, fins aleshores no haurien caigut que el "Xino" estava ple de drogaddictes i prostitutes.


13 comentaris:

XeXu ha dit...

No coneixia pas aquest senyor, però certament, he vist dibuixos seus. Sembla mentida que amb un disseny tan senzill es pugui reconèixer tan fàcilment.

Lluís Bosch ha dit...

Recordo això de la Pl. Salvador Seguí, que si no vaig equivocat ja no existeix...

sànset i utnoa ha dit...

El coneixia i la seva obra val molt la pena. Com sempre, va marxar massa aviat...

*Sànset*

Galderich ha dit...

És molt bo. És veure un dibuix seu i identificar-lo. Fins i tot les còpies també es veuen que no són seves...

La pintada de Barcelona ja no hi és però al MACBA en conserven el calc que es va fer abans no desaparegués sota altres pintures...

Encara en guardo la fotografia que vaig fer a la pintada de Barcelona.

Ángel ha dit...

Siempre que te leo me produces una agradable sonrisa, la ironía me entusiasma y más cuando refleja crítica social. Y tienes toda la razón, fue uno de los grandes que elevó el graffitie a la categoría de Arte y el camino que se está recorriendo por muchos, es muy esperanzador, un nuevo arte contestatario y crítico, afianzado cada vez un poco más.
un abrazo

garbi24 ha dit...

fins ara era desconegut per mi, però sembla que sap el que es fa....

Clidice ha dit...

Si Xexu s'ha convertit en una icona, per la vistositat, l'efectivitat i, segurament també, pel fet de morir jove.

Lluís Bosch ja no existeix és veritat, és la gràcia del grafit: allò efímer :)

Sànset bé, no se sap mai, tots marxem massa aviat, suposo. I alguns massa tard.

Galderich te l'hauria d'haver dedicat aquest ;) que bé, una foto! jo encara no he superat el disgust d'haver perdut més de 50 fotografies de grafits que vaig fer caminant pel País Basc :(

Ángel muchas gracias, la ironía que no se pierda, porque entonces ya está todo perdido, se perdió la profundidad de campo ;)

Sabia garbi24, sabia. Però bé, és una baula més de la cadena i va ser força efectiu :)

rits ha dit...

n'havia vist xò fa poc vaig descobrir qui era. ja n'havies parlat abans?
no sabia que al MACBA hi havia un troç de la seva obra! potser és que només hi he anat una vegada al MACBA,...i fa moooolt de temps!

Clidice ha dit...

Hola rits, no jo no n'havia parlat :) serà casualitat. Al Macba s'hi ha d'anar regularment :) que mai saps que hi trobaràs ^^

Ernesto Niebla ha dit...

No coneixia l'autor , però la seva obra sí la tenia vista.
Gràcies . :)

Clidice ha dit...

de res Ernesto :) a disposar :)

La lectora corrent ha dit...

Em fa l'efecte que he tingut alguna samarreta amb dibuixos d'aquest artista. Per cert, no sé si és una apreciació meva, només, però molts dibuixos de les samarretes Kukuxumusu em recorden els d'aquest home.

Clidice ha dit...

Hola Lectora :) no m'estranyaria fou prou popular. Respecte a Kukuxumusu, va néixer el 1989, en ple auge d'aquest autor, o sigui que no m'estranyaria que l'hagués influït. Malgrat tot, els de Pamplona, no es destaquen per la seva crítica social. Neixen per promocionar els "encierros" i, amb molt de talent, això si, han muntat tot un imperi. :)