Ahir, mig seriosament mig en broma, en el blog De casa al club, vaig qualificar el llibre Tres homes en una barca de Jerome K. Jerome d'obra cabdal de la literatura anglesa. Probablement vaig exagerar un pèl i es tracti d'una obra cabdal de la literatura mundial, que ja se sap que en certes coses una sempre acaba quedant curta. Vaig conèixer aquest llibre en una traducció al castellà dels anys cinquanta i el vaig estar llegint i rellegint fins que en vaig aconseguir una al català. Gairebé em moro del disgust, la traducció era infumable. Sortosament, algun temps després, a Quaderns Crema a algú se li va acudir de fer-ne una de digerible, traduïda per Josep Marco. Només un apunt: potser l'he rellegit unes trenta o quaranta vegades, no ho solc comptar.
"Vam arribar a l'estació de Waterloo a les onze i vam preguntar d'on sortia el tren de les onze i cinc. No ho sabia ningú, és clar: a Waterloo, no sap mai ningú d'on surt un tren o on va quan finalment es posa en marxa, ni res de tot això. Al mosso que ens va dur les coses li semblava que sortia de l'andana número 2, mentre que un altre mosso amb qui en va parlar havia sentit rumors que sortiria de la número 1. El cap d'estació, al seu torn, estava convençut que sortiria de l'andana de rodalies.
Per tal d'aclarir la qüestió, vam pujar i li ho vam preguntar al supervisor del trànsit, que ens va dir que s'acabava de trobar amb un home que deia que l'havia vist a l'andana número 3. Vam anar a l'andana número 3, però allí les autoritats ens van dir que els semblava que aquell era l'exprés de Southampton, o, si no, el que feia la circumval·lació de Windsor. Però estaven segurs que aquell no era el tren de Kingston, tot i que no ens van saber dir per què n'estaven tan segurs.
Llavors, el nostre mosso va dir que devia ser aquell que hi havia a l'andana de dalt, i que li semblava que coneixia el tren. Per tant, vam anar a la plataforma de dalt, vam veure el maquinista i li vam demanar si anava a Kingston. Ens va respondre que no ho sabia del cert, és clar, però que li semblava que sí. De tota manera, si no era el de Kingston de les 11.05, va dir que estava gairebé segur que era el de Virginia Water de les 9.32 o l'exprés de les 10 de l'illa de Wight, o d'algun lloc en aquella direcció, i que tots ho sabríem en arribar-hi. Li vam ficar una moneda de dos xílings i mig a la mà i li vam pregar que fos el tren de Kingston de les 11.05.
- No ho sabrà mai ningú, en aquesta línia -li vam dir, quin tren és el seu ni on va. Vostè sap el camí: surti sense fer soroll i vagi a Kingston.
- Mirin, mestres, no ho sé -va respondre noblement l'home-, però suposo que algun tren ha d'anar a Kingston: doncs ja hi aniré jo. Donin-me els dos xílings i mig." (pàgs. 68-70)
Jerome, Jerome K. Tres homes en una barca (per no parlar del gos). Barcelona, 2000. Quaderns Crema. Traducció de Josep Marco.
Web de la Jerome K. Jerome Society, tota una institució.
21 comentaris:
Aquest funcionament em recorda al tren de casa...però ja sé que és una metàfora més profunda :) No el coneixia. Gràcies per la recomanació.
Del llibre de Jerome H Jerome n'hi ha una antiga edició de la Llibreria Catalonia (Biblioteca Univers) que ha de ser dels anys trenta i la tinc per casa, herència del pare, i si es troba serà en alguna llibreria de vell. La traducció és prou acceptabble i el títol és "Tres homes dins d'una barca (sense comptar-hi el gos)"
Salut.
30 o 40! I mentrestant la Divina Comèdia que t'espera ;)
M'has fet venir ganes de llegir-lo.
A casa "els tres homes"(en una edició castellana dels anys 50) era un dels llibres més celebrats, i potser no tindria 10 anys quan vaig llegir per primera vegada. Després en van seguir moltes més; com passa amb les lectures que t'entusiasmen de petit.
Recordo perfectament que l'únic mal que no afectava als tres navegants era el de mal de genolls de les "fregones".
M'afegeixo al teu propòsit d'enlairar al K. Jerome dalt d'una peanya.
Caxis, sóc una ignorant... una altra per afegir a la pila. Crec que hauré de viure 3 vides (o agafar uns anys sabàtics) per poder llegir tot el que tinc pendent
Hola Clidice,
És un llibre genial. Ara ja me l'he pogut llegir en anglès i és encara millor ja que els jocs de paraules a l'original són brillants.
El tros on un dels protas és llegeix un diccionari mèdic i resulta que ...
I en Montmorency? que me'n dius del gos? ...
I jo que encara no l'he llegit! Veus com ningú no és perfecte?
Tampoc l'he llegit. Ara, l'apuntaré a la llista -bastant llaaaarga- de propostes de companys de la catosfera!
*Sànset*
Nio pajolera idea de qui és aquest escriptor, mira que ets lianta, m'estàs alterant el pressupost de compra de llibres. Perquè no m'escaneges la novel·la?.De res
paraula de comprovació: COGIESO
Gràcies per fer-nos venir ganes de llegir!!
jejeje, a veure si passats els exàmens de la UOC puc triar el que em ve de gust pel que fa a la lectura, per ara vaig de bòlit amb el que he d'acabar de llegir "per força"!
Un altre a la llista! No el coneixia, però sembla una molt bona proposta.
Me'l guardaré per a l'estiu, vull dir les vacances. De moment tinc clar que aquí hi ha menys trens que allí, però que pujar-hi és també una aventura.
Si l'has rellegit tants cops ha de ser una bona lectura per força!
Apa, ja m'has fet venir ganeta... Divendres me'n vaig a verue si el trobo. Gràcies per al recomanació!
...no el coneixia i gracies a tu aviat ho faré, perquè me n'has fet venir ganes, moltes gràcies...jo ara estic llegint manuscrit trobat a saragossa, una autèntica passada...
Huashuashuas, exagerada no, hiperbòlica!!!
Aquests tres de la barca mel's reservo per l'istiu. Ara, esperançada perduda amb en Dickens.
Vida és un bon llibre, dels "de debò", d'aquells que no poses a la pila dels "me n'oblidaré aviat" :)
Alberich ets afortunat! ves que no te'l vegi en Galderich :)
Puigmalet, benvolgut pratenc, ara em faré la fatxenda: la Commedia reconec que és la meva pedra a la sabata, només l'he llegit 4 vegades i dues d'elles només l'infern :( però ja se sap, ningú és perfecte ^^
Girbén de mis entretelas SABIA que compartíem més coses! i segur que vam créixer amb la mateixa edició! :) pels anglesos Jerome K. ja és tota una personalitat, a veure si ens en sortim nosaltres :)
Eulàlia Mesalles no el posis a la pila, posa'l al damunt de tot, no te'n penediràs, paraula de jo :)
Casiopea tu rai que ets afortunada! algun dia hauré d'aprendre aquest remaleït idioma! :) en Montmorency és una ànima del cel que ha baixat a la terra, fins i tot quan fa l'aportació d'una rata a l'olla irlandesa :) I quan es baralla amb el bullidor del te? és que tot s'aprofita en aquest llibre! :)
Allau doncs si, i m'estranya, i no és broma. Tot i que una mica més jove que en Dickens, en Jerome K. va tenir una vida molt similar, pobresa i tota la pesca, l'única diferència és que a ell li va agafar per la conya marinera. És l'inventor de l'humor anglès, sense cap mena de dubte.
Sànset apunta'l i, com ja li he dit a l'Eulàlia, posa'l al damunt de tot :)
Francesc Puigcarbó això si que no! escanejar-la tota, kin morramen! :) au va, que tu ets un jubilat i teniu pasta gansa ^^
Minnie eiiiii a veure si et va tot com cal a la UOC, que sempre anem amb la llengua penjant a fora :) Molta sort!
Thera és un llibre d'humor molt bo, no en dubtis gens :)
pere tot el llibre és una aventura, una aventura de tres homes i un gos, al segle XIX, dalt una barqueta recorrent el Tàmesi, en un moment en què es posaven de moda els viatges "de plaer".
Albert B. i R. i no penso deixar de rellegir-lo, mai m'ha decebut :)
LEBLANSKY és, ras i curt, hilarant. Si més no pels que apreciem l'humor anomenat "anglès" i les situacions surrealistes :)
Robert i matilde penseu que l'any a sobre de la seva publicació i a causa d'ell va augmentar el trànsit de barquetes pel Tàmesi un 50%! va ser un veritable best-seller que en pocs anys va arribar a la xifra d'un milió d'exemplars venuts! i encara es ven! I crec, honestament, que m'he quedat curta ^^ sinó pregunta-li a en Girb!
Cli, això no t'ho perdono. No sé qui va inventar l'humor anglès, però en tot cas Dickens ho va fer abans.
crec Allau que aquestes coses s'han de discutir tot compartint espirituosos :)
Nena, ja és hora que convidis!
tens raó, però noi l'agenda m'ha estat amargant els caps de setmana :( en parlem!
Publica un comentari a l'entrada