dissabte, 12 de juny de 2010

Reflexions de dissabte (apunt de so)



Leblansky
Lluís Bosch
Allau
Antoni Casals
Josep Manel Vidal

23 comentaris:

maria ha dit...

M'agrada molt la teua defensa de la condició de blogaire...però jo ahí veig molt de "dissabte de reflexió" clavat

;)

Lluís Bosch ha dit...

Això és un discurs en tota regla, gairebé un manifest. Caldrà guardar-lo bé. (I gràcies per la referència, és clar).

Puigmalet ha dit...

Un bon exercici d'enraonar, de raó en raó, de la teva veu a la del poeta, del teu apunt als altres. Filosofia en bloc.

Allau ha dit...

Clídice, em trec el barret. Un apunt de 5 estrelles. [I passaré per alt la teva defensa de l'oralitat. No tots tenim una veu tan agradable i cal que ens refugiem en la paraula escrita, o en la pàgina en blanc].

Albert B. i R. ha dit...

Molt bo aquest discurs! Una reivindicació dels blocs molt necessària! Com dius, és un lloc perfecte on interaccionar i rebre i doanr informació de tota mena.

Allau ha dit...

M'agrada la nova capçalera, tan aventurera com sempre. Ara caldrà acostumar-se a no veure-hi les dunes.

GURMET ha dit...

Ara veig la capcalera nova ets tu?

lolita lagarto ha dit...

Contundent,una analisi de la paraula a través dels temps molt acertada.
La subscric.
Aprofito per reivindicar en tot comentari llibertat absoluta respecte als posts de creació(i els altres és clar), només així ens superarem, crec que és l'exercici a vegades pendent en els comentaris, amb respecte es pot dir tot.
NO deixem de dir el que pensem per afectes o por a ferir, som a temps d' aconseguir que l'univers blocaire no caigui en els tics formals i avegades una mica falsos de les normes socials.

M'encanta la nova foto del blog!

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Unes reflexions molt interessants que van més enllà del paper de i del mateix interés per si mateixos dels blocs. Una petita-gran aportació, gairebé en forma d'editorial. Has posat en paraules i veu algunes idees que voltaven, desordenades, pel meuy cap el dia que vaig decidir gravar el meu poema.
Gràcies, també, per la referència. Em fa il·lusió haver posat un petit gra de sorra a la teva anàlisi.

Brian ha dit...

¿Es el masteler de l'antena, aquesta estructura per on t'enfiles? Una veu bonica i agradable, si senyor, però com diu l'Allau, no tots ens ho podem permetre :)

Es veritat que reflexionar sobre nosaltres mateixos i el nostre medi ha esdevingut una constant; no sabria dir si degut a que el fenomen està encara en període d'assentament o es intrínsec a ell mateix. Sigui com sigui, jo crec que totes aquestes reflexions son útils per anar redefinint el perquè de tot plegat.

estrip ha dit...

Importa l'ordre? perquè el bloc ja el tinc però la resta....

Eulàlia Mesalles ha dit...

Plas, plas,plas...

Noia, estic d'acord amb tot el que dius.
M'hauria agradat fer-lo jo aquest post...

garbi24 ha dit...

Caram!!! així jo ja ho tinc tot fet

F.Puigcarbó ha dit...

noia, com no tinc so, no se que dius, ja ho escoltaré dilluns.

Bon cap de setmana i agafat bé, no sia que caiguis de la foto i en trenquis la crisma.

Rafel ha dit...

Molt ben defensat el món dels blogs.
L'avi avui afegiria a la caseta i l'hort, un blog.

PD. De vertígen la nova imatge, això si és pujar al cim amb el cor alegre.

en Girbén ha dit...

Sóc un gatet que s'ha enfilat on no devia i ara -mig esverat, mig esperançat- de dalt estant veig a la dona valenta que ve a treure'm d'aquí.
D'escriure no en sé però..., renoi quin fart de miolar que m'he fotut!

pere ha dit...

M'agrada, m'agrada. Cotinuarem

josepmanel ha dit...

Potser perquè hi ha gent que li molesta aquesta suposada "democratització" de la literatura, que la fa a l'abast de qualsevol, tant siga per crear com per llegir. Jo ben bé no sé el que faig, perquè reconec que no tinc l'ofici i sempre vaig a les palpentes. Faig un exercici intuïtiu. I anomenar literatura a la producció pròpia (a la meua, vull dir) sempre et fa una mica de "iuiu".
També volia afegir que la fotografia és espectacular i diu molt de l'autora d'aquest blog.

Mireia ha dit...

Un gran post o audiopost tant per format co per contingut. Tens molta raó quan dius que el nostre estat natural ´s l'oralitat... m'ha semblat una reflexió genial

Clidice ha dit...

Mireia disculpa que no et contesti en un apunt de veu, ja no hi sóc a temps. Gràcies pel comentari :) i si, l'oralitat ens dóna dimensions que l'escriptura, ni amb emoticons, és capaç :)

F.Puigcarbó ha dit...

ja ho he pogut escoltar, i no puc més que donar-te tota la raó. Quan al tema dels comentaris jo diria que depén de com escriguis el teu post. Sol passar que si ho dones tot mastegat la gent passa s'ho mira i no sol deixar comentari. Jo mateix reconec que sóc un desastre a l'hora de deixar-ne i encara si en deixo alguns és gairebé per auto-obligació que m'imposo. Depén també del tipus de bloc, a Absurdidades o Collonades hi passen cada dia més de 600 persones i només una o dues deixa el comentari. Perqué? doncs perquè el bloc ja està dissenyat per entrar mirar i marxar.
Quan al meu personal, en rebo pocs per les visites que tinc, però de sempre ha estat així i ja m'hi he acostumat.
Tinc un parell d'escrits de fa un parell d'anys sobre el món blocaire, ja m'ho miraré i en repescaré algun.

salut

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó jo sóc de fer, expressament, els apunts inacabats. Hi deixo força paranys i ho dec fer molt malament, perquè ben poques persones "piquen". És potser per això que veig que el medi em falla per alguna banda, que es perd una part del missatge i, alhora, es perd l'oportunitat d'enriquir l'apunt amb les aportacions dels comentaristes. Tot i això no em queixo, que déu n'hi do els regals que em feu :)

LEBLANSKY ha dit...

Sembla ser el tema d'actualitat dels blogs: comentaris si, comentaris no... Agraeixo doncs la teua reivindicació a mena de cirereta final :)