divendres, 16 de juliol de 2010

Web de la setmana: anem a escalar?

Mount Asgard (Canadà)

En Girbén em matarà, segur, però pels que no tenim l'oportunitat de fer escalada (sobretot perquè som uns covards, o perquè tenim massa "volum") jugar una estoneta a intentar no caure, o a caure i no prendre mal, tampoc està malament. Si ho voleu provar, això de pujar al Mount Asgard (Canadà) amb en Leo Houlding, aneu aquí al joc que us proposa la firma Berghaus per tal de promocionar els seus productes.
 Puja com en Leo Houlding

15 comentaris:

en Girbén ha dit...

Després de fotre'm no sé quantes nates virtuals (en una paret que no s'assembla en res al Riglos que jo conec), opino.
Cal enfrontar les dues temptatives (86 i 87) dels germans Bohigues d'escalar L'Asgard amb la fantasia comercial d'aquest spot. El què per a uns van ser dies i dies d'aproximació arrossegant un trineu, d'aïllament absolut enmig d'un clima cruel; per als altres és res, un joc banal: "et deixo al peu mateix i ja m'avisaràs quan t'he de venir a recollir".
Una cosa és MUNTANYA i l'altra un mer esport. Ja et pots imaginar quina és la meva tria.

LEBLANSKY ha dit...

Ai, ara ja m'està fent efecte la triple dosi de tila que m'he hagut de prendre quan he obert el teu post i he vist la foto del mount Asgard aquest, i tu dient com qui se'n va a la platja allò d'"anem a escalar".
Buf, sort després he vist que és un joc virtual! Apa, ara si que em poso a escalar, gràcies per la recomanació!

Alberich ha dit...

Molt bonic el joc, però res a veure amb l’emoció de ser un paio (o paia) alt i gros i crestejar pels Pirineus, cagat de por i assegurat per un nyicris que saps que no t’aguantarà si te la fots... O el de ser una noia pujant per una escala blava d’una mena de torre metàl•lica... ;-)

sànset i utnoa ha dit...

Em diràs covard, però a mi, encara que sigui així, em fa cosa...

*Sànset*

òscar ha dit...

La única escalada que penso practicar. Massa vertígen.

Galderich ha dit...

Què no s'ha virtualitzat?

estrip ha dit...

el joc que estava buscant...

garbi24 ha dit...

Tot i que soc partidari de pujar a altres llocs......anirem a provar de fer el cim

Albert B. i R. ha dit...

Tampoc sóc d'escalada, em veig del tot incapaç i admiro els que són capaços de fer-ho. El vídeo molt currat!

zel ha dit...

Em mataré, segur, sort que és virtual...


Un petonàs!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No et sorprendrà, benvolguda Clídice, que un xiruquero-kumbaià no li trobi la gràcia a "maneres" com aquesta.
Això si, gràcia és la que tens per a furgar i trobar cosetes al ciberespai.

en Girbén ha dit...

No puc estar-me'n de recordar a la Sílvia Vidal, que no és la Kollontai però déu-ni-do la de camins verticals que està obrint.
Discreta i solitària, de fa anys a la Sílvia se la reconeix com un dels més potents escaladors de les majors parets de la terra. Sola o amb la mínima companyia, s'entesta en els projectes més remots i compromesos, en obrir vies quilomètriques que l'obliguen a passar dies i dies vivint el buit.
No cal dir que coneix Nunavut (el nom inuit de l'Illa de Baffin) i que ha fet alguna cosa a les colossals torres de l'Asgard... Però, una mica com passa amb la literatura -on els supervendes mediàtics equivalen als vuit-mils-, les línies de la Sílvia (i d'altres com ella) no tenen ressò. Tampoc és que importi massa. Ser escalador (i que consti que jo ara en sóc) és viure a tothora aquesta poètica vertiginosa, és saber-se captiu de la comunió amb la roca, el glaç i el cel, i és haver après la teva mida real: res de què vantar-se de tan petita, res que mereixi ser publicitat.

en Girbén ha dit...

Oh, quin descuit!
I que consti que ara NO en sóc, d'escalador...

Potser me'n queden reminiscències però això no és el mateix que ser-ho.

Clidice ha dit...

Girbén em sembla que coincidim en què una cosa és la MUNTANYA i l'altra l'esport que s'hi pugui fer. No sóc escaladora, perquè grimpar, despenjar-se per cordes i fer alguna ferrada no és escalar. Escalar és una altra cosa que es pot fer en una muntanya i jo, com a filla d'escalador i muntanyer, ho admiro molt. Malgrat tot, ja saps com va, ara la muntanya és plena de gent que "fa esport" i no els parlis d'experiències integrals i, menys encara, no els parlis de "perdre temps". De tota manera, la web ens mostra tot un món al que es molt difícil d'accedir, o sigui que m'ha semblat interessant :) Respecte a la Sílvia Vidal, la meva admiració més profunda. No hi ha res que sigui capaç de comprendre millor que la tasca solitària a la muntanya. La gent no ho sol comprendre, no solen comprendre ni tan sols la necessitat que tinc de sortir, gairebé cada dia, ni que sigui a córrer pels turons del voltant. Però ja no intento explicar-ho, només me'n vaig i allí és on puc trobar-me :)

LEBLANSKY home! que no fa tanta por! respecte si, però qui ha dit por? només és posar-s'hi oi? :P

Alberich tant li fa, el cas és pujar, pujar, pujar, sempre pujar! :) (pst, és una grua d'obra de cinc pisos ^^)

Sànset superar la "cosa" ha estat un dels reptes superats dels que n'estic més orgullosa. De vertígen en tinc, és clar, però cada dia menys i és genial! :)

òscar ai, gent jove pa tou! ^^ quantes excuses per no sortir de la sorra, l'ombrel·la i la cerveseta! :)

Galderich em sembla que deu quedar poca cosa no? Potser les rialles amb els amics tot fent una cervesa :) en això no se'n surten ^^

estrip veus? me n'alegro molt! :D

garbi24 si home si! que en aquesta vida cal provar-ho tot!

Albert B. i R. bé, doncs si no n'ets, com a mínim ho pots "provar" virtualment ;)

zel és de mentida, com la sang a les pel·lícules ^^ un petonàs per a tu guapa :)

Xiruquero-Kumbaià bé, al protagonista de la història li diuen el "punk" de la muntanya. Com a ex-punk ho trobo insultant, perquè això que fa és una cursa folla només apta per addictes a l'adrenalina sense solta ni volta. Presentant-vos les webs que vaig trobant no us dic que hi estigui d'acord, sinó que són una tasca ben feta, interessant, curiosa ... i ja ho saps que jo també sóc una xirucaire (bé, gasto Bestard mallorquines) :D Un petó :)

Ferran ha dit...

Haha, és boníssim! Sembla pensat per a Ferrans, amb pànic a qualsevol cosa que pugi més de dos pams de terra.

El pobre escalador... me'l carregaré en menos que canta un gallo; sort que va ben agafat amb la corda aquesta, que sinó...