dilluns, 5 de juliol de 2010

Tastos de grafit 4: SAMOc*

* same old shit (la mateixa merda vella) o:
Basquiat i Al Díaz van començar a signar SAMOc, després Basquiat emprén un camí propi. Un excel·lent apunt biogràfic el trobareu al blog Bonito Cadáver

Documental: part 1



Documental: Part 2

Documental: Part 3



Aleshores, un artista que nega els seus inicis grafiters, o, en el seu cas, que els identifica com a pintures, que es converteix en un objecte de consum [no us perdeu l'últim tros del documental, on podem assistir a una subhasta d'una de les seves obres, un espectacle gairebé obscè (?)], és un artista? què o qui ho defineixen? com és que quan es dóna a conèixer la crítica el qualifica com a "exemple de mal gust i carent d'artisticitat"?

René Ricard digué: "ningú voldrà ser part d'una generació que ignora un altre Van Gogh".

En tot cas, Basquiat va fer bona la dita: "viu al màxim, mor jove i faràs un bonic cadàver".

14 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

he vist coses pitjors, i visualment m'agrada, té quelcom que m'atrau, i aixó és l'art.

Evocacions ha dit...

Parlar d'art queda una mica malament en l'era de la practicitat; serà per això (i per la recomanació d'un amic quan estava prenent una cervesa en un cèntric carrer de Lleó)que vaig anar a veure una exposició de Dominiqu3e Gonzàlez Foester (no m'enrecordo de si s'escriu exactament així): una experiència sensacional que ajudaq a entendre l'art contemporani, cada vegada més heterodox. Avui en dia, l'obra d'art la fen els "espectadors". En aquest sentit, si ens agrada....

Puigmalet ha dit...

Acostumo a visitar museus d'art contemporani i Basquiat n'és un clàssic. Però mai m'ha atret. Crec que l'art és alguna cosa més que aquesta atracció subjectiva, i la seva definició canvia depenent de l'època. Actualment un dels paràmetres de l'art és el mercantilisme, ja que és un dels paràmetres més ben instaurats a la nostra societat de consum. Trist però cert.

Allau ha dit...

No els he mirat perquè són videos massa llargs pels meus pobres i vells ulls cansats i el meu ric i distingit cervell. O sigui que, si tinc temps i ganes, et llegiré cap el tard, punyetera! Quin grafit més feixuc! ;)

lolita lagarto ha dit...

Miraré després els videos...
A mi Basquiat m'encanta! els seus colors la seva manera tot...
què és un artista, què és art..? ja m'agradaria poder contestar-ho .. és un tema molt interessant i molt complicat, no crec que hi hagi definicions, en tot cas anar apropant conceptes, descartant-ne uns altres.. i per descomptat no té res a veure ni amb galeries ni amb subhastes ni amb peles

Galderich ha dit...

Basquiat és la representació més clara de l'art contemporani amb totes les seves contradiccions i límits fronterers... com el mateix món contemporani on res és previsible.

La cotització final... què vols que et digui, tot forma part de l'art contemporani.

garbi24 ha dit...

Prefereixo no utilitzar la seva frase......m'estimo més ser un cadaver vell i lleig

Lluís Bosch ha dit...

Ai! Planteges preguntes molt complexes! I la calor no em deixa pensar gaire...

Albert B. i R. ha dit...

Segurament sí que es pot considerar un artisita. Això és com el documental d'ahir al 30 minuts. Hi ahvia fotògrafs que cedien gratuïtament les seves bores i altres que a canvi volien cobrar. Són artistes, amb valors diferents.

Allau ha dit...

Mai no havia vist tantes obres de Basquiat seguides i, sorprenentment, m'han agradat força. I dic, sorprenentment, perquè fins ara coneixia sobretot la llegenda i avui dia no hi ha res més sospitós que tenir una "llegenda": sol ser senyal que al darrera hi ha una agència de publicitat, un relacions públiques i diversos galeristes...

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó caram! m'acabes de deixar de pedra picada! ;)

Evocacions ui, ara ens embrancaríem i acabaria fent un apunt als comentaris, i aquí no es tracta de monologar :) D'entrada crec que l'art sempre l'ha fet l'espectador. La diferència és que abans l'espectador era d'una determinada classe social i ara en som d'una altra :)

Puigmalet en part te'n dono la raó, moltes vegades, la majoria, no sé si m'agrada un obra o no, fins que no en sé més coses. Que em sigui "agradable" només m'ho permeto a l'Ikea (o a Pilma i Vinçon, osea ;P)

Allau hihihi. Seriosament, en Basquiat es mesclen contínuament mite i realitat, tot i així a mi em sembla molt interessant, sobretot per les l'ús del text.

lolita lagarto al final l'ideal seria tenir unes quantes horetes i unes quantes cerveses per discutir què és art. No en treuríem l'aigua clara, però quin plaer! :)

Galderich evidentment, d'aquesta tertúlia ideal tu en series el moderador :)

garbi24 jo també, però així ens perdem ser artistes ;)

Lluís Bosch ja ho veus, però són preguntes "de sempre", deixem-les reposar amb la calor si et sembla, tot i que discutir-ho en unes hamaques, sota un dosser de castanyers i amb unes quantes cerveses ... :)

Albert B. i R. vaig veure el documental i el que em va semblar més coherent va ser la postura francesa. Una cosa és l'artista i una altra els que volen fer l'agost amb la seva obra, no trobes?

glamboy69 ha dit...

Estic absolutament convençut que els arqueòlegs del futur es mataran per trobar e interpretar grafitis del s.XX-XXI

LEBLANSKY ha dit...

No, si al final encara aconseguiràs que m'agradi el grafitti!

Clidice ha dit...

Arqueòleg jo ja tinc un disgust ara per haver perdut un centenar de fotografies fetes en un viatge! :(

LEBLANSKY si amb els dos lliuraments següents no et converteixo, me la tallo ^^