dilluns, 12 de juliol de 2010

Tastos de grafit 5: Brassaï, el fotògraf

«M'admiro, paret, que no hagis caigut a trossos tu que has d'aguantar tot l'avorriment dels que escriuen.» Traducció aproximada d'un escrit trobat a les ruïnes de Pompeia, potser entre el 60 y el 79 d.C.

Grafit pompeià

Des d'aquí, fins a les parets de París, l'antic combatent de la cavalleria austro-hongaresa Gyula Halász, Brassaï, ens diu que res sembla haver canviat en la humanitat, en el seu desfici de deixar constància del seu pas per la Terra, ni que sigui amb un simple gargot en una paret.

Grafit parisenc fotografiat per Brassaï

"Gravar el propi nom, el de l'amor, o una data en el mur d'un edifici és un tipus de vandalisme que no es pot explicar només pels impulsos destructius d'un individu. Jo veig en aquestes accions més aviat la supervivència de l'instint de tots aquells que no poden erigir piràmides o catedrals per a perpetuar el seu nom. Són escassos els moments en els que se sent el pols de la vida colpejant amb tanta intensitat que reclami una pedra, un mur, o l'escorça d'un arbre on serem inscrits per sempre (...) Uns murs alts suposen un desafiament. La protecció de la propietat, la defensa de l'ordre, són un objectiu per a la protesta i l'insult, així com per a les demandes de qualsevol intenció sexual, política o social. La revolució francesa va començar amb la caiguda d'uns murs, els que envoltaven la Bastilla. Ni els diaris ni els pòsters han suplantat l'escriptura en el mur. Una paraula inscrita a mà en lletres enormes té un impacte que un pòster no pot tenir. Imbuïda de l'emoció i la ira del gest que la va fer, el manté, excloent tot allò que vingui després ..." Brassaï

De l'exposició "Graffiti Brassai" al Círculo de Bellas Artes de Madrid, Sala Goya, 20.11.08>25.01.09. Amb textos del propi Brassaï i Antoni Tàpies.
Brassai - Graffiti
Textos també de:
Oliva Maria Rubio. Comissària de la mostra. Bio
Carmen Gallardo Mediavilla. Professora Titular de Filología Clássica de la UAM. Bio
Agnès de Gouvion Saint-Cyr. Inspectora General per a la Fotografia en la Delegació d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura de França. Publicacions

16 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

es que no evolucionem i seguin sent els mateixoas homínidis de fa xxx anys, l'ùnic que ha evolucionat és la posada en escena cada vegada més superficial i les formes.

Alberich ha dit...

Els grafits com a expressió d’aquests impulsos primitius s’hauria d’anar desplaçant, doncs ara tenim les xarxes com el facebook, el twiter i els mateixos blogs -tot i que els arqueòlegs del futur no trobaran les meravelles que troben els d’ avui- i no La impunitat d’una porta de WC.
I pels delirants locutors esportius unionistes de tarannà nacionalista espanyol, ja hi ha els micròfons de les principals cadenes de televisió ;-)

garbi24 ha dit...

Això ja és gamberrisme...pur i dur

Lluís Bosch ha dit...

Jo me'ls acostumo a mirar molt, els grafitis (o com es diguin), i la veritat és que hi ha tot l'espectre: del lleig al bonic, de l'artístic al purament instintiu.
Confesso que en la meva època d'insubmís a la mili en vaig deixar algun, per Barcelona.
M'han vingut ganes d'imitar el Brassaï.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Dona, l'avantatge de les pintades al bloc és que no emmerdem res (se suposa), per a alleujar i expandir les personals dèries o preteses permanències. És clar que només de fa quatre dies hi ha blocs.
No m'havia plantejat d'establir aquesta comparança com fa el senyor Alberich, trobo que prou encertadament.

Olga Xirinacs ha dit...

Certíssim i, a més, genètic. ¿Per què ecrivim blogs, si no és que volem que perduri alguna cosa de nosaltres?
Doncs blogs, parets, arbres... Jo vaig escriure les meves inicials en un àlber, que me les va pujar cap al cel. Altres a la sorra, i duraven poc.
Els romans que construïen muralles i els artesans que bastien catedrals deixaven el seu senyal a cada carreu, per a gran satisfacció dels arqueòlegs, antropòlegs i historiadors.

Galderich ha dit...

Els grafitis de Brassaï és una obra molt sòlida i experimental.

Veient les seves fotografies s'entén molt en Tàpies.

sànset i utnoa ha dit...

Les parets parlen i, sovint, més clar que les persones.

*Sànset*

lolita lagarto ha dit...

perdurar com sigui.. on sigui.. és i ha estat sempre el nostre deliri, avui encara ,seguim sortint de la nostra caverna particular imaginant que el que hi hem dibuixat es farà realitat..

sens dubte...les pintades a la paret!!

Ángel ha dit...

Suscribo las palabras de Brasaï, hoy por hoy, si hay alguna manifestación artística que puede convertirse en un revulsivo social, esa es el graffiti
Un abrazo

Albert B. i R. ha dit...

Per sort, hi ha els blocs, que no embruten i ens permeten deixar una petjada del nostre pas al món. Potser per això, per aquest esperit, n'hi ha tants.

en Girbén ha dit...

Valga'm! quin bé de déu de Brassais ens ofereixes (que cal endevinar rere cortines de publicitat -els del Círculo que s'ho facin mirar-(
Després de tota la meva dedicació, m'he quedat amb la cita als signes gravats a les escorces dels arbres
(te n'envio una mostra).

Striper ha dit...

De vegades diuen que el pobres plasman la seva filosofia a les parets.

LEBLANSKY ha dit...

Impactant! I també l'estètica del post, a joc amb el contingut.

Arqueòleg Glamurós ha dit...

Els grafits ens diuen molt del passat! A Pompeia n'estava plé d'escrits en contra dels polítics, es boníssim!

Clidice ha dit...

Francesc Puigcarbó ni en això estaríem d'acord :) però ens divertiríem d'allò més discutint-ho! :)

Alberich no entenc el teu raonament, ja que la base essencial del grafit és la provocació, fer nosa. Si es fan en llocs "adequats" no tenen cap mena de significat.

garbi24 si, i aquesta és, justament, la seva gràcia.

Lluís Bosch això de la lletjor o la bellesa és absolutament subjectiu i n'hi ha una per cada ésser humà. És com tot, a cadascú ens diu coses diferents. Jo, sempre que puc en fotografio, de fa temps, tot i que reconec que mai he estat sistemàtica.

Xiruquero-kumbaià com li he dit a n'Alberich, no us acabo d'entendre, perquè si no s'emmerda, com us commourà? com us hi fixareu? A més, jo no tinc l'amor que sembla que teniu tots pel formigó.

Olga Xirinacs em sembla una imatge terriblement poètica el teu nom en un àlber, i tan fràgil com els blogs que podem deixaar d'existir en qualsevol moment :)

Galderich si, hi va haver un moment, mirant les fotografies de Brassaï que em vaig preguntar si en Tàpies no feia res més que grafits sobre un llenç, res d'original, com si copiés les fotografies de Brassaï.

Sànset les parets són el testimoni mut dels nostres avantpassats i, ara, de nosaltres mateixos :)

lolita lagarto així m'agrada! pintar una paret i córrer, té un component de denúncia i d'anonimat, de "robinhoodisme" necessari ;)

Ángel me encanta tu visión, la garantía, de momento, nos la da el hecho que a la mayoría de la gente los enfada. En los medios digitales, en la televisión, quedamos como narcotizados, delante de una fachada con una pintada nos sublevamos, prestamos atención :)

Albert B. i R. potser és per això, perquè ens cal deixar petjada, saber que alguna cosa nostra hi serà després de morts.

Girbén moltes gràcies! m'han encantat! jo he badat molt amb aquests Brassaïs, realment fou una tasca increíble la seva! :)

Striper doncs tu ho has dit, els rics tenen artistes que els fan les obres, els pobres només tenen parets tantes vegades.

LEBLANSKY què? com ho portes? diga'm que t'agraden una mica, va :P

Arqueòleg Glamurós oi que si? que farieu vosaltres sense ells? Cal ser bona gent i pensar en els arqueòlegs del futur ;)